Nou president mundial

Finalment, l'esperat relleu a la Casa Blanca ha arribat. I, al menys teòricament, el seu hoste governa els Estats Units d'Amèrica, país que al seu torn dirigeix el món ens agradi o no. Moltes esperances s'han posat sobre Barack Hussein Obama, el primer president negre (cafè-amb-llet, més aviat) de la història.


Personalment, considero que fins ara el nou president dels EUA ha demostrat que encoratja els seus votants i que és un orador extraordinari. Caldrà veure en les futures accions sí realment és capaç de redirigir un país empantanegat en una guerra llunyana, amb una economia que fa aigües i amb una quantitat enorme d'expectatives sobre seu.

A l'edifici on -se suposa- treballo s'ha habilitat una sala on des de les 10 del matí es podia seguir el desenvolupament de la cerimònia. Els membres del laboratori l'han vista al menjador de la planta.

Membres del laboratori al menjador de la 5a planta del Centergy

Quan era l'hora del jurament, però, jo he baixat a veure la sala que havien habilitat.

Com es pot veure al vídeo es tractava d'un recinte amb tres pantalles i un raonable nombre de seguidors, contents de veure com el seu nou president s'oblidava del jurament que havia de fer...
Mentrestant al centre de la ciutat, unes mil persones s'han trobat al Centennial Park desafiant un vent gèlid. A Washington, uns 2 milions de persones omplien els carrers.

Valents seguidors del president a Atlanta Centennial Park.

Després del jurament ha vingut un discurs d'una mitja hora; la veritat que un 10...

"...que el nostre poder sol no ens pot protegir i que no ens dóna el dret de fer qualsevol cosa que vulguem; a l'inrevés, el nostre poder creix si en fem un ús prudent i la nostra justícia emana de la justícia de la nostra causa..."

Si encara no heu vist el seu discurs d'inauguració el podeu veure aquí traduït (TV3).