Dia Luther King i telèfons mòbils

Avui (dilluns 19 de desembre) és festa a tots els Estats Units, ja que el tercer dilluns de gener es celebra el dia de Martin Luther King i els drets civils (una de les tres festes federals en record d'un personatge, els altres dos són el Columbus Day i el Washington Day). No sé massa de què va el tema, però sembla que per un dia es tracta de ser altruista i de construir projectes per ajudar les persones que ho necessiten. Es poden veure algunes fotos d'edicions passades en aquesta web.

Logo del dia Martin Luther King

A part d'això, la meva maleta ha estat finalment localitzada, però sembla que m'havien de trucar al mòbil per concertar hora de lliurament i això encara no ha sigut possible, en gran part per culpa meva. Resulta que em vaig quedar sense saldo al mòbil americà, i en aquest país paguen la trucada l'emissor i el receptor; com que no tenia saldo no em podia trucar ningú. Des d'ahir al matí, però, ja no és excusa perquè el vaig recarregar. De fet, al cap de pocs minuts d'haver-ho fet em va trucar un home que s'equivocava i que, conseqüentment, em va fer gastar la primera trucada del saldo...

Els mòbils són el costat fosc de la força

Amb el mòbil espanyol també tinc problemes. Hi ha algú que intenta localitzar-me a quarts de dotze espanyoles, de manera que em sona el telèfon a quarts de sis del matí. A més a més, quan contesto no puc sentir ningú, ja que el meu mòbil s'està morint. Avui he provat de tornar la trucada i m'ha contestat un home que feia reparacions per asseguradores a la zona de Castelldefels però que no sabia si m'havia trucat o no perquè només podia consultar els clients pel nom del carrer.

Chapuzas a domicilio

Total, que despert a altes hores de la matinada m'he posat a cuinar fusilis i fer tàpers de menjar més o menys saludable per tota la setmana. Ahir per sopar vam tenir una lliçó de cuinar hamburgueses a l'americana per part del Josep Miquel. Es veu que enlloc de xafades, les genuïnes burguers ianquis es couen en forma de pilota de carn picada.

Més o menys l'hamburguesa era així, ja posaré la imatge real quan la tingui...

I això és tot. A l'espera que la Maria em passi les seves fotos de les hamburgueses i dels mojitos casolans que vam fer a casa d'en Berk, deixo d'avorrir-vos una estona...