dijous, 22 de gener del 2009

Michelle, Josep Miquel i nanotubs de carboni

Potser començaria a ser hora de que presenti els membres nous del laboratori d'aquest any; en substitució del Xavi ha arribat la Michelle, i en substitució de la Neus ha arribat el Josep Miquel.

La Michelle és una noia brasilenya graduada en informàtica que està realitzant el doctorat a la universitat parisenca Pierre et Marie Curie i ha vingut a fer una estada al Broadband Wireless Networking Lab. A part d'un dia que va visitar Can Berk Canberk ( :D ) amb una ben plantada parella nativa, no n'hem sabut gaire més.
Té una web personal (en anglès) aquí.


El Josep Miquel, nascut en una petita establia de Tarragona, és l'esperat Messíes que el profeta Akyildiz anuncià per nano-revolucionar el món de les telecomunicacions. Amb dos anys menys que jo i després d'haver fet el projecte de final de carrera a la Meca dels telecos -al Massachusetts Institute of Technology-, ha baixat cap al sud a fer el doctorat. Sembla ser que ell ens podrà il·luminar en la nostra àrdua nano-travessia...
Té una web personal (en anglès) aquí.

Aquest parell (sobretot en Josep Miquel) seràn dos protagonistes més en les meves històries atlantenques...

---(...)---

A part d'això, avui he assistit amb el nano-grup a unes classes de nanotubs de carboni que s'imparteix dins del campus de Georgia Tech (el laboratori on normalment nano-treballem es troba a l'altra banda de l'autopista). És força interessant i només és una hora cada dos dies :p

Maria, Max i Josep Miquel a punt d'entrar a classe

Nanotubs de carboni