Després, carretera (aèria) i manta fins a la ciutat americana, passant per Londres Gatwick. El viatge és llarg, però com que a la meva filera de tres seients anava sol, m'he pogut acomodar força bé.
Cap a quarts de quatre de la tarda (hora local) ja sobrevolàvem les rodalies d'atlanta, plenes d'urbanitzacions tipus El show de Truman. Això explica perquè Atlanta compti només amb 500.000 habitants i les rodalies amb 5 milions.
I tot hauria acabat bé si no fos que... ...han perdut la meva maleta :( . Tenia enveja de la Maria, que també va tenir problemes. El cas és que a hores d'ara encara està desapareguda. Podeu consultar el seu estat actual en aquesta web, posant com a referència ATLBA33461 i com a usuari PARCERISA.
En fi, que me n'he anat a la residència amb la bossa de mà.
Per sopar, un plat de carn descongelada (no tenia gaires ganes de cuinar :p)
1 comentari:
kina putadaaaaaaaa!!!
bé noi, ànims!!! i sinó a comprar-se calçotets!!! xD
pd. espero k no hi portessis gran cosa de valor...
Publica un comentari a l'entrada