Pastís de formatge

Avui hem anat a sopar al Cheesecake bistro. De fet ha estat resultat d'un malentès, ja que era a proposta del Josep Miquel, que quan era a Boston anava de tant en tant a un restaurant de pastissos de formatge. Aquell era, però el Cheesecake factory.

Així doncs, bastants membres del lab i un parell o tres més de persones de la mateixa planta, ens hem plantat al citat restaurant on, tot sigui dit de pas, treballa la companya de pis de la Maria.

Sopar al Cheesecake Bistro

El meu pastís de formatge.

(Més fotos del sopar aquí)

---------------------------------------------

RECEPTA D'UN PASTÍS DE FORMATGE

Ingredients (4 persones)

* 9 formatgets (Kiri o similar, o 1 tarrina de Philadelfia)
* 2 iogurts de llimona (o 3 Iogurts naturals)
* 2 o 3 cullerades de farina de blat de moro (maizena o similar)
* 7/8 cullerades sucre
* 3 o 4 ous

Preparació

1. Triturar tots els ingredients junts
2. Untar un recipient amb mantega, perquè no s'enganxi el pastís
3. Posar 20 minuts al forn a 180°C
4. Deixar refredar i ja està

Càmera espatllada i truita de patates

No us ha passat mai que teniu un problema amb la tecnologia (o un problema informàtic) i que quan ho mostreu a algú altre decideix que es posa a funcionar?

Ahir, després de remenar infructuosament i durant molta estona la càmera de fotos (l'havia deixat a un individu que me la va tornar espatllada), li vaig exposar el problema a la Maria. Utilizant els poders mentals de KyleXY i la nano-modificació de partícules, va aconseguir en pocs segons que la càmera tornés a funcionar...

---(...)---

Per sopar, la Maria ens va convidar a truita de patates i pa amb tomàquet al seu pis.

Mantega de cacauet

La mantega de cacauet és un aliment americà poc comú a la cultura mediterrània. El venen com un aliment saníssim que ajuda a fer tot tipus de miracle, des de fer créixer els nens a aprimar-se, passant per reduir el colesterol.


En realitat va ser inventat en forma de papilletes per un metge que va pensar que així ajudaria a la gent que tenia molt cascades les dents a menjar alguna cosa proteínica. Al 1895 els germans Kellogg van provar de dedicar-se al negoci de la mantega de cacauet, però finalment van decidir-se pels cereals...

...Altres curiositats sobre aquest producte:

1) Els nord-americans es mengen cada any més 317 milions de quilos en forma de mantega de cacauet. En mitjana, cada americà es menja a l'any 1,36 quilos de mantega de cacauet.

2) Els anuncis de l'any de la pera de la mantega de cacauet Superman o de la mantega de cacauet Peter Pan.

3) Dos presidents nord-americans van ser anteriorment cultivadors de cacauets (Thomas Jefferson i Jimmy Carter).

4) L'arachibutyrofòbia és la por a que la mantega de cacauet se't quedi enganxada al paladar.

5) La mantega de cacauet és un esquer millor que el formatge o la carn a l'hora d'atrapar ratolins. No només perquè aquests animals hi mostrin preferència, sinó perquè la textura enganxifosa de la mantega redueix les possibilitats dels ratolins d'endur-se l'esquer sense ser agafats.

6) Documental de 4 minuts (subtitulat el millor que he sabut) sobre l'elaboració de la mantega de cacauet:

------

Total, que veient el gran renom d'aquest aliment, m'he comprat unes galetes al Publix...

Recapitulació

Querido diario...
Recapitulació d'esdeveniments més o menys intrascendents...

Oblits
Després d'oblidar-me la màquina d'afeitar a Barcelona, només tenia l'opció de fer la competència al Xavi Lozano i la seva participació al concurs internacional de barbes i bigotis o buscar una alternativa rasurativa. Aquesta ha vingut en forma de gilets per dona, ja que eren les més barates i crec que em podré transvestir durant els minuts de l'afaitamenta.
A part d'això, sembla que he oblidat el mòbil americà per algun lloc de la ciutat el qual fins aquest moment no recordo...

Recerca
Finalment les previsions més funestes es varen fer realitat i el meu article no ha fet, de moment, el pes al professor. La meva tasca actual consisteix en re-escriure'n algunes parts i intentar que, a part de la meva retorçada ment, l'article sigui comprensible pel lector interessat (si és que n'hi ha algun...). La Maria, per la seva banda, ja ha passat una iteració i en breu presentarà les seves revolucionàries idees a la nanocomunitat científica mundial.

Pijama
La setmana passada vaig estrenar un pijama que m'havien regalat pel meu aniversari. Es tracta, es veu, d'una alegoria a la meva extraordinària rapidesa -en forma de tortuga- i al país al qual he anat a parar -en forma de burguer-.

Beques

Finalment vaig fer el ple i em van atorgar les 3 beques a les que optava: Vodafone (la més quantiosa), Bancaja i Agaur.

A partir d'ara, aquesta serà la meva vestimenta oficial...

Lluís celebrant les beques

Rodeo

El cap de setmana passat es va celebrar el "World's Toughest Rodeo presents Toughest Cowboy" a uns 20 km d'Atlanta. En un principi es va pensar d'anar-hi, però degut a la controvèrsia sobre si era o no un maltractament als animals es va optar finalment per no assistir a tal event.

Foto del rodeo del cap de setmana passat.

El rodeo, pel què m'ha semblat llegir, és un "esport" heredat de les antigues tasques dels vaquers (capturar el bestiar per marcar-lo o curar-lo, per exemple) que a través de Mèxic va arribar als Estats Units. És sobretot una activitat que es practica a l'oest del país (Wyoming, Texas...) més que no pas a la zona d'Atlanta, possiblement perquè en aquestes terres es portava més el cultiu de cotó (empleant esclaus negres per les feines del camp) que no pas la cria de bestiar.

Actualment hi ha concursos on cowboys professionals tracten d'aconseguir guanyar en diferents categories: events cronometrats, llaçades i montura brava (nota: traduccions lliures :p).

events cronometrats

• cursa de barrils: la cursa de barrils és una prova exclusivament femenina dels rodeos, on s'ha de fer córrer el cavall per un circuit de barrils en el menor temps possible, sense fer caure cap barril. És una prova on l'agilitat del cavall i l'habilitat de la genet són fonamentals.
• fer caure el vedell: en aquesta prova, la més perillosa pel cowboy, es tracta de saltar del cavall a sobre el vedell i, agafant-lo per les banyes, fer-lo caure a terra.

llaçades

• llaç de vedell: el vedell és capturat per un llaç al voltant del coll. Aleshores, el genet desmunta i corre cap a l'animal, al qual tira a terra i li lliga tres potes.
  
• llaç en equip: és l'únic esdeveniment del rodeo on dos vaquers concursen com a parella. El "marmessor" llaça les banyes del vedell i cavalca a l'esquerra. Llavors el "talonero" comença a treballar, llaçant les dues potes posteriors del vedell. La parella que aconsegueixi llaçar les dues potes posteriors del vedell és la vencedora.

montura brava

• montura de cavall: Aquesta prova és la més clàssica d'un rodeo. Consisteix en que un genet ha de romandre assegut durant 8 segons sobre un cavall bronc agitat i donant tombs. N'hi ha dues subcategories, en funció de la manera d'agafar-se que el genet pot tenir.
  
• montura de toro: Aquesta prova és molt popular i alhora és una de les més perilloses. El genet entrellaça una corda plana al voltant del seu guant per ajudar-lo a sostenir-se en l'animal. El genet ha de romandre sobre l'animal per un límit de temps. Són múltiples les fractures que pot tenir un genet amb una mala caiguda.

Malgrat que a Espanya hi ha tota classe de tradicions amb animals molt pitjors (com tirar cabres de campanars o el clàssic agonitzar del toro a les plazas), no sembla que la majoria d'activitats descrites anteriorment siguin les més agradables pels participants no humans. En les variables llaçades, els vedells no deuen precisament gaudir de l'experiència. En les de montura, cal pensar que perquè el toro o el cavall arribin a l'estat d'excitació de començar a donar bots a tort i a dret és possible que els subministrin estimulants extra.

El cowboy de darrera li provoca una descàrrega elèctrica al bòvid.

---(...)---

Al final de l'espectacle, concert de música country amb Whiskey Falls...

Brisa

Notícia a la CNN...

El curiós cas de Benjamin Button

Dissabte a la nit tres turcs, tres italians i un català vam anar al cinema. No, no es tracta d'un acudit :) Vam anar a veure El curiós cas de Benjamin Button al cinema d'Atlantic Station.

Tonguç, Digdem, Berk, Massimiliano i Vincenzo

Personalment no em va acabar de fer el pes (tot i que és una bona pel·lícula), i m'adono que m'estic convertint en un Àlex Gorina qualsevol (conegut per no agradar-li cap pel·lícula posterior a 1930). La història d'aquest film es basa en una novela de F. Scott Fitzgerald sobre un home que neix amb el cos d'una persona de 80 anys, amb catarates, artrosis i ple d'arrugues.

Poster de la pel·lícula

Està nominada a 13 estatuetes dels òscars, incloent millor pel·lícula, millor director (David Fincher) i millor actor (Brad Pitt). La meva crítica personal és que, un cop vist el tràiler, s'ha vist el 90% de l'argument, i que possiblement compti amb un metratge excessiu. Ara que ja esteu avisats, us poso el tràiler per si el voleu veure:



La propera pel·lícula que aniré a veure, que ja es preveu com a autèntica xorrada, serà Fanboys.

Rocky Mountain

El Rocky Mountain Pizza és un restaurant allargassat (la façana de l'entrada no deu fer més de 3 metres d'amplada) situat a l'altre punta del campus de Georgia Tech. Tenint en compte les dimensions del campus, això vol dir uns 20 minuts ben bons a peu, tot i que vam optar per l'alternativa del trolley (els autobusos gratuïts que et passegen per l'espai universitari).

Gran part dels membres del laboratori hi vam assistir, a més a més d'un parell d'amics del Kaushik. A part de les pizzes i de les gerres de cervesa i de les pizzes, la gran atracció del local són les patates fregides.

Dintre d'aquest plat es pot escollir entre la varietat de patata dolça (que va resultar que era moniato) o patata waffle, una mena d'agregat patatil en forma de reixeta.

Sweet potatos i waffle potatos.

Els assistents al sopar.

Tot molt bé... ...si no fos perquè al marxar el Josep Miquel es va adonar que havia perdut el passaport...

---(...)---

A part d'això, el divendres vam tenir una reunió amb el nano-grup, amb el recuperat professor (va tenir un accident de cotxe el dimecres). Li vaig lliurar el meu article en fase beta, per la qual cosa espero aviat les seves crítiques per haver escrit tal cosa i haver-la escrit d'aquesta manera... ...Però bé, tard o d'hora m'hi havia d'arriscar...

Donar un article per revisió provoca un estat de nervis considerable, i més si és quelcom que mai has fet abans...

Jugar amb el menjar

M'he comprat uns cereals al Publix tan sols pel suggeriment que té a la seva cara posterior...

Play with your food --> Juga amb el teu menjar

Ara resulta que la bona educació pels fills és justament la contrària a la que jo em pensava!! Total, que inmediatament després d'obrir-los ja he buscat el meu nom...


En futures ocasions continuaré amb el meu re-aprenentatge. Ja tinc alguns models que he afagat de la xarxa de xarxes...

Publix, el gal de l'alimentació

Mojitos

Tot i ser l'únic remanent que no viu a la nostra residència, ens continuem desplaçant algunes nits al pis del doctorand turc del laboratori. El motiu, a part de la seva mandra per moure's, és que viu sol i per tant no cal patir per molestar companys de pis o perquè els companys de pis ens molestin a nosaltres.

Les activitats són variades: alguna vegada hem anat a mirar la televisió en grup, altres a jugar al pòker, a menjar pizza, a jugar a les pel·lícules o a "mafia", l'última vegada al Risk (on vaig conquerir el món, per cert)... ...i a beure mojitos (des de fa uns dies, abans eren cerveses).

Mojitos (en català es dirien Mulladets?? :D )

Últim sopar: nachos i arròs amb pollatre picant

------

RECEPTA D'UN MOJITO (Segons la Wikipedia-que-tot-ho-sap)

Ingredients:

• 50 ml (1 1/2 unces) de rom blanc (els primers els vam fer amb rom "spicy" i d'ara endavant seran amb Bacardi)
  
• Suc de mitja lima (10 ml o 1/4 d'unça) (en el nostre cas hi posem la lima a trossos)
  
• 2 branquetes de menta
  
• 1 culleradeta de sucre
• 2 o 3 glaçons de gel
  
• Club soda o aigua mineral amb gas (en el nostre cas s'ha substituït per Sprite)
  
• 1 rodanxa de lima per adornar

Instruccions:

• Posar el suc de lima, el sucre i una branqueta de menta en un got alt. (en el nostre cas són tasses de ceràmica :p )
  
• Amb l'ajuda d'una mà de morter o d'una cullera, aixafar la barreja per aconseguir que la menta tregui una mica de suc i barrejar-ho amb el sucre. Es pot afegir una mica d'aigua per ajudar.
• Després cal posar el gel, afegir el rom blanc i acabar d'omplir el got amb la soda o aigua amb gas (=> Sprite).
• Remoure i adornar-ho amb una palleta, la rodanxa de lima i una branqueta de menta.

Cons

Al país de l'hamburguesa tot és en mida XXL... ...els cons de trànsit tampoc podien ser diferents...

Michelle, Josep Miquel i nanotubs de carboni

Potser començaria a ser hora de que presenti els membres nous del laboratori d'aquest any; en substitució del Xavi ha arribat la Michelle, i en substitució de la Neus ha arribat el Josep Miquel.

La Michelle és una noia brasilenya graduada en informàtica que està realitzant el doctorat a la universitat parisenca Pierre et Marie Curie i ha vingut a fer una estada al Broadband Wireless Networking Lab. A part d'un dia que va visitar Can Berk Canberk ( :D ) amb una ben plantada parella nativa, no n'hem sabut gaire més.
Té una web personal (en anglès) aquí.


El Josep Miquel, nascut en una petita establia de Tarragona, és l'esperat Messíes que el profeta Akyildiz anuncià per nano-revolucionar el món de les telecomunicacions. Amb dos anys menys que jo i després d'haver fet el projecte de final de carrera a la Meca dels telecos -al Massachusetts Institute of Technology-, ha baixat cap al sud a fer el doctorat. Sembla ser que ell ens podrà il·luminar en la nostra àrdua nano-travessia...
Té una web personal (en anglès) aquí.

Aquest parell (sobretot en Josep Miquel) seràn dos protagonistes més en les meves històries atlantenques...

---(...)---

A part d'això, avui he assistit amb el nano-grup a unes classes de nanotubs de carboni que s'imparteix dins del campus de Georgia Tech (el laboratori on normalment nano-treballem es troba a l'altra banda de l'autopista). És força interessant i només és una hora cada dos dies :p

Maria, Max i Josep Miquel a punt d'entrar a classe

Nanotubs de carboni

Drive-thru bank

Els establiments drive-in o drive-thru és el sistema que tenen els nord-americans per tal de no separar-se del seu estimat cotxe. Gràcies a les pel·lícules ja coneixem els cinemes drive-in (la més antiga que recordo és Grease) i el fast-food drive-thru (d'aquests últims sembla que fins i tot n'hi ha algun a Barcelona, en forma de McAuto).

Drive-thru del Checkers que tenim al costat de la residència i McAuto a Barcelona (foto de Sebastiaan Kroes)

El que fins ara no havia vist mai és un sistema drive-thru d'una entitat bancària...


D'aquesta manera, treus diners sense haver de baixar del teu vehicle...

Felicitats fraternals

Avui és Santa Agnès.

Moltes Felicitats!!

Agnès i Santa Agnès (a Utrecht)

Nou president mundial

Finalment, l'esperat relleu a la Casa Blanca ha arribat. I, al menys teòricament, el seu hoste governa els Estats Units d'Amèrica, país que al seu torn dirigeix el món ens agradi o no. Moltes esperances s'han posat sobre Barack Hussein Obama, el primer president negre (cafè-amb-llet, més aviat) de la història.


Personalment, considero que fins ara el nou president dels EUA ha demostrat que encoratja els seus votants i que és un orador extraordinari. Caldrà veure en les futures accions sí realment és capaç de redirigir un país empantanegat en una guerra llunyana, amb una economia que fa aigües i amb una quantitat enorme d'expectatives sobre seu.

A l'edifici on -se suposa- treballo s'ha habilitat una sala on des de les 10 del matí es podia seguir el desenvolupament de la cerimònia. Els membres del laboratori l'han vista al menjador de la planta.

Membres del laboratori al menjador de la 5a planta del Centergy

Quan era l'hora del jurament, però, jo he baixat a veure la sala que havien habilitat.

Com es pot veure al vídeo es tractava d'un recinte amb tres pantalles i un raonable nombre de seguidors, contents de veure com el seu nou president s'oblidava del jurament que havia de fer...
Mentrestant al centre de la ciutat, unes mil persones s'han trobat al Centennial Park desafiant un vent gèlid. A Washington, uns 2 milions de persones omplien els carrers.

Valents seguidors del president a Atlanta Centennial Park.

Després del jurament ha vingut un discurs d'una mitja hora; la veritat que un 10...

"...que el nostre poder sol no ens pot protegir i que no ens dóna el dret de fer qualsevol cosa que vulguem; a l'inrevés, el nostre poder creix si en fem un ús prudent i la nostra justícia emana de la justícia de la nostra causa..."

Si encara no heu vist el seu discurs d'inauguració el podeu veure aquí traduït (TV3).

Maleta!!!

Ja tinc la maleta! Tot i que una mica regirada (es veu que el control aduaner ha de revisar totes les maletes extraviades) crec que ho he recuperat tot, fins i tot les ametlles garrapinyades que l'àvia Maria em va lliurar com a record de la terra natal. La Maria (no l'àvia, la companya) la va recuperar ja fa un parell de dies, de manera que tot ha acabat bé.

Oleeeeeeeeee

En breu recomençaré el procés de fotografiar a tort i a dret i escriure les més mínimes bajanades que faci; aneu-vos preparant... :D