dimarts, 30 de juny del 2009

Sobre la televisió

Els canals de tele disponibles a la residència són variats i abundants. Alguns estan organitzats per temàtiques, com el SciFi que es dedica a emetre sèries i pelis de ciència ficció i similars. Referent a la programació, aquí hi són molts dels programes que es veuen per Ibèria (Factor X, Quién quiere ser millonario, House, etc...) però també n'hi ha alguns que són força sorprenents. Dos exemples:

Sex Decoy (Esquer Sexual): Emès per la cadena Fox a les 10 de la nit, és un programa on els protagonistes intenten seduir el nòvio o similar (a petició de la parella) per descobrir si li és fidel o no. Degut a les reaccions posteriors, diferents fragments d'audio i vídeo es censuren. Tenint en compte que els canals espanyols acostumen a importar aquests programes escombraria, no sé si passarà molt temps abans de tenir la versió castiza...

Dance your ass off (alguna cosa així com Mou el cul i aprima't): Estrenat aquest dilluns, és un programa on els concursants ballen amb l'objectiu és perdre pes. Tot i que no és una idea nova (ja que The Big Loser, a la NBC, premià el concursant que perdia mes pes), aqui es barreja un Mira quien baila amb l'obessitat.



___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

PS: Ja que parlem del tema televisiu, em sembla intolerable que TV3 deixi d'emetre's a les illes Balears. Al meu entendre, un bon acord de reciprocitat és aquell que permet veure a Catalunya la totalitat de la programació d'IB3 i a les illes la totalitat de TV3. Tot sigui dit de pas.

Accident al pàrquing

Avui el matí, el curt trajecte que va des de la residència al laboratori presentava un aspecte totalment diferent del que és habitual. Tot el carrer Spring, des del 100Midtown fins al Centergy, estava tallat i custodiat per diversos cotxes de policia.

Acostant-se més al laboratori, diversos grups de gent encuriosida xafardejaven la tasca del nombrós personal d'emergència.

La premsa també hi era present.



El desplegament dels grans vehicles de bombers (molts) i una colla d'ambulàncies cal dir que era remarcable. A mitja tarda, han desplegat la bandera patriòtica, no fos cas...



___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

En fi, el motiu de tot aquest rebombori ha sigut l'esfondrament de tres pisos d'una secció pàrquing del Centergy, el complex on es situa el laboratori BWNL. Alguns dels presents no es preocupaven tant de la possibilitat de víctimes sinó del rescat els cotxes luxosos encara intactes, i de la dificultat d'accedir-hi.




___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

PS: Segons vaig llegir al Garlic & Oil, sembla que fa un parell de dies hi va haver un altre esfondrament a Xina...

dilluns, 29 de juny del 2009

Del 1r al 8è

Successió de pisos que mostra l'ascensor de la residència...

La ciència, violenta

Resulta que una discussió entre tres persones sense sostre va acabar a mastegots. Un d'ells va acabar amb un cop de monopatí per barret, per la qual cosa un dels altres individus va ser portat a judici (i recentment absolt).

Tema de la discussió: FÍSICA QUÀNTICA.

Ara sé que no he de discutir amb ningú de la meva recerca, ja que la física quàntica i la nanotecnologia estan perillosament a prop...

diumenge, 28 de juny del 2009

25$, Coraline i Polpettone

Finalment, després de tota l'estada sense oblidar-la... ...ahir al vespre em vaig oblidar la targeta del pis a dins de l'apartament. Això, al 100Midtown, en cap de setmana o a les tardes està penat amb una multa de 25 $.



Ara que clar, és comprensible que et cobrin aquest recàrrec, ja que els 10 metres que va haver de desplaçar-se el recepcionista per utilitzar la seva clau mestra bé s'han de recompensar...

___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

Després del robatori pagament per la targeta, l'Anna i jo vam baixar a la planta G a veure la pel·lícula Coraline, del mateix director que Pesadillas antes de Navidad (no, no és Tim Burton!). Coraline està rodada en 3D i mostra un món fantàstic i pertorbador. Em va agradar.



___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

Diumenge, especialitat culinària italiana: polpettone. Aquest plat es realitza formant una base de carn picada (amb julivert, ou i parmesà), on a sobre s'hi posa formatge mozzarella, pernil dolç i pepperoni. Després s'enrotlla sobre sí mateix i es cou al forn. De tot aquest plat... ...jo vaig pelar les patates d'acompanyament :)



De postres, ens vam menjar al Sr. Moniato.

La cançó del cap de setmana

Què us pensàveu? Que en posaria una del Michael Jackson??? Doncs no!! :)

Descoberta al supermercat Publix, Atlanta

Un dia al museu d'art

L'Anna té un sentit artístic bastant desenvolupat i sembla que estava interessada en una visita al museu d'art. Com que fins avui jo tampoc hi havia anat, hem dedicat el dissabte a observar la col·lecció del High Museum.

La primera exposició que hem visitat ha sigut la de Monet, amb grans quatres cedits pel MoMA de Nova York.

Sembla ser que aquest pintor es va construir un estany d'estil japonès a la seva casa de prop de París i després va pintar-lo en diferents èpoques, fins realitzar més de 200 obres.



Després va tenir cataractes i va anar perdent visió, de manera que els colors i les formes es van anar allunyant de la realitat. Però l'home estava tan content del seu estany, que no va deixar de pintar-lo en quadres grans i petits.


Fotografia (esquerra) i quadre (dreta).

Després hem visitat altres sales, sobretot corresponents a obres cedides temporalment pel Louvre. 5 coses que m'han cridat l'atenció:

1) Engraving i Etching
: Tècniques artístiques en la qual es feia un relleu en una planxa de metall per després posar-hi tinta i estampar-ho sobre tela o paper. L'engraving era treballar sobre el metall, i sembla que un tal Dürer n'era força destre. L'etching és una tècnica posterior, i consistia en cobrir la planxa amb cera i remoure la cera allà on es volia dibuixar; després s'hi passava un àcid que foradava el metall allà on la cera havia estat treta. És una tècnica molt similar a l'utilitzada per la fabricació dels transistors MOS :D

El cavaller, la mort i el diable (Dürer). Té uns traços finíssims i molts detalls :)

2) Vas espartà. Un mínuscul recipient, suposadament per perfum, estava envoltat per un text espartà. La traducció deia una cosa així com "Aquest és un vas de coure"... :s

Del mini-recipient espartà no tinc fotos perquè a la sala no estava permès i el vigilant em mirava de molt a prop...

3) Pau Gasol. Bé, de fet no és ell però aquest quadre jo crec que se l'hi assembla :D


4) Serps. brrrr...

També s'ha de dir que la imatge de l'esquerra correspon al marc d'un quadre on Satanàs comanda les tropes (tipus Mordor del Senyor dels Anells)...

Pandemonium, de John Martin .

5) Estafetes. Com a tot bon museu, no hi podien faltar les obres que sembla que et prenguin el pèl...

___5.1) Parvulari. Realment el quadre va ser pintat per l'artista signant o pel seu fill/a ?

___5.2) Art Modern...


___5.3) Títols...

Sense títol número 696...




En resum, una jornada interessant...

dissabte, 27 de juny del 2009

Affogato di caffè

Les últimes notícies d'àmbit internacional no deixen de ser curioses. I no em refereixo a la derrota futbolística de la selecció espanyola, "La Roja", a mans de la modesta selecció dels USA... ...que també hehehehe...

Em referia sobretot a la mort d'en Michael Jackson, ahir. Hores abans s'havia mort la més famosa de Los angeles de Charlie, però en comparació amb el cantant no sembla que això importi a ningú. L'home degradat (pel to de pell i per la seva història recent), ha sigut un referent musical indiscutible i ha aportat certs temes que romanen a l'inconscient col·lectiu. Durant tot el dia d'avui, les televisions no han parat de fer tertúlies sobre la mort del cantant, emetre reposicions dels seus videoclips més famosos i indagar en els medicaments (prescrits) que es prenia el cantant. Com que segur que tots ja heu llegit mil articles sobre el tema, ho deixo aquí... :)

---(...)---

Per altra banda, avui m'he quedat treballant a casa enlloc de passar pel desèrtic (i gèlid) laboratori. Resulta, però, que l'Anna també havia fet campana i hem dinat a casa seva. De postres hem menjat affogato di caffè, que vindria a ser cafè amb gelat de vainilla.


Aquests dies també estic estrenant algunes sales del soterrani de la residència. Ja hi havia jugat al billar i a ping-pong, però el tema de treballar a la biblioteca existent és una cosa que no havia fet fins ara...


També, per primer cop, avui hem provat les màquines del gimnàs de la mateixa planta... ...a quarts d'una de la matinada...

---(...)---

A part d'això, tot en ordre. A casa d'en Josep Miquel, fins i tot la cisterna del vàter que vam arreglar amb una agulla imperdible, sembla que encara funciona...

Un cavallet de mar al cel d'Atlanta


I direu: no s'assembla gens... però mira, si els grecs imaginaven déus i deeses amb quatre estrelles brillants, perquè no pot colar un parell de núvols amorfs com a una figura marina?

:)

Paràgraf Vodafone

Per la beca Vodafone vam haver d'escriure dos paràgrafs indicant el motiu i desenvolupament de la nostra recerca aquí. Aquí us deixo el primer paràgraf...
El desarrollo reciente de la tecnología se ha basado en escalar progresivamente los componentes semiconductores, de forma que la ley de Moore (duplicar el número de transistores en un integrado cada 18 meses) se ha venido cumpliendo desde 1965. Actualmente la tecnología del silicio está llegando a dimensiones atómicas, por lo que aplicar las mismas técnicas (mejorar la fabricación en las salas blancas) no será una alternativa viable para la evolución de los integrados. Diferentes soluciones se proponen cómo nuevos paradigmas a seguir en la nueva era nano-métrica. Por un lado, la comunicación utilizando campos electromagnéticos sería posible con el uso de estructuras de punto cuántico o con sistemas basados en nanotubos de carbono. Por otro lado, los componentes basados en sistemas biológicos ofrecen ciertas características (p.e. muy bajo consumo y compatibilidad biológica) que convierten esta rama de investigación en una de las más prometedoras.

dijous, 25 de juny del 2009

Instruccions

El llibret d'instruccions és una cosa que tot bon enginyer es memoritza abans d'enfrontar-se a qualsevol aparell.

Els enginyers desastre, però, només ens llegim els manuals i les instruccions quan la cosa sembla que no funciona o quan ja no sabem què més fer-hi. És més divertit mirar a veure si no explota sense documentar-se...

Fa poc, doncs, vaig mirar-me per curiositat el full d'instruccions dels ventiladors per l'ordinador que m'havia comprat feia alguns dies. Sortosament, no vaig trobar cap contraindicació però vaig veure un aclariment important:

Instruccions

Ampliació de la banda superior dreta.
Aclareixen que en el paquet dels ventiladors (que costaven uns 15 $ ) l'ordinador portàtil no hi està inclòs...

Costa Est 17/18: Atlanta 2.2

Quedàven pocs dies per la fi de la visita de la Violeta i encara no havíem vist els atractius més famosos de la ciutat: la CNN i la Coca-Cola. Després d'un esmorzar al Waffle House (on certa noia va poder menjar hashbrowns, acomplint un desig frustrat fins aquell moment) vam dirigir-nos cap al centre turístic d'Atlanta.

Esmorzar amb hashbrowns

La CNN fou la primera fita a visitar. El recorregut guiat no va acabar de fer el pes als presents, ja que la guia anava per feina i els policies que escombraven la gent no deixaven mirar amb tranquil·litat.


A continuació, atravessant el parc Centennial en commemoració dels Jocs Olímpics del 1996, visita al Coca-Cola World.

Inventor dels Jocs moderns al Centennial Park.

Monstre de la Coca-Cola (el de pèls blancs...)


Vestíbul i ulleres per veure una peli 4D (3D + sacsejament dels seients)

Per últim, visita a l'aquari...

Molestant una rajada o escurçana (en castellà "manta" :p )

A l'hora de sopar vam pujar al bar del Sun-Dial, al capdamunt de la Westin Tower, on vam veure pondre's el sol.

dimecres, 24 de juny del 2009

Aprenem anglès 3

Frase d'agraïment



Zen quillo verí Max (s'escriu "Thank you very much")