dimecres, 17 de juny del 2009

Pluja i paraigües

A Atlanta, la pluja no sap ploure. Ja ho cantava en Raimon...
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.


En aquestes terres, en un mateix dia la meteorologia pot descarregar un aiguat torrencial i al cap de poca estona fer un sol espaterrant. Aquest comportament ja és més propi de l'estiu, però a la ciutat on m'estic és una característica que ens ha acompanyat tot l'any.

Al l'edifici del laboratori, quan plovisqueja s'ofereixen paraigües als treballadors (en teoria per un ús limitat)...


Per altra banda, és força habitual que comerços i altres edificis distribueixin bosses per paraigües a les seves entrades, de manera que s'eviti fer una mullena.


Finalment, imatges de la pluja de divendres passat: