Vida a can Josep Miquel 1/2

La vida a l'apartament d'en Joe Montana té algunes diferències amb la meva última residència, com per exemple la tecnologia, els veïns o els companys de pis.

1) TECNOLOGIA DE LA TELECOMUNICACIÓ

1.a) Tele
Quan, als primers mesos de ser a Atlanta, els marrans impresentables amb qui compartia pis van abandonar la cort de porcs en la qual havien convertit l'apartament, també es van endur l'aparell de televisió. En el fons per mi va ser un descans, ja que un amic dels guarrus s'havia sumat a la festa i cada dia es quedava a dormir al sofà... ...amb la tele engegada a tot drap durant tota la nit.

Durant els 7 o 8 mesos següents, doncs, vaig estar pagant religiosament a recepció una quota que inclou tele per cable... ...sense aparell de tele. Malgrat tot, poder dormir amb l'única molèstia de la mega-autopista adjacent a la residència, ja va valer la pena.

Al pis on m'allotjo ara, però, disposa d'una pantalla enorme de televisió on he pogut iniciar-me en la difusió televisiva americana. Entre d'altres, he pogut constatar que a l'acabar les pel·lícules posen TOTS els títols de crèdit, cosa impensable de veure a qualsevol canal que operi a la península ibèrica...


1.b) Telèfon
El telèfon fix, d'igual manera que la televisió, corre a càrrec dels residents. Com que servidor és garrepa de mena, va "agafar prestat" un aparell del laboratori. L'únic problema, però, és que a jutjar per les seves prestacions i estètica, aquest model és de l'època de quan en Bell va patentar l'invent comunicatiu. El volum del so és una variable aleatòria i per aconseguir prémer les tecles s'ha d'haver menjat diversos plats de llenties.

Telèfon robat agafat prestat del lab

Telèfon del Josep Miquel

---

Avui per sopar: fideus asiàtics.

Consell: abans de buidar el contingut a una olla amb aigua bullent, assegureu-vos que els fideus no porten un sobret incorporat. Aquest sobret NO s'ha de bullir, sinó que porta una mena de pólvores per donar gust i l'haureu de pescar amb el primer estri que trobeu...