Recerca: els models

Una de les coses que sembla que es fa en recerca és fer models. Especialment en recerca biològica (on de seguida et plantes seguint la nanotecnologia), sovint s'agafen unes mesures i es busca una fórmula que s'hi adapti.

A mode d'exemple, a continuació aplicaré el procediment a un cas empíric fins arribar a una equació: El Model dels Mitjons Desaparellats.


1) Es repeteixen els experiments diverses vegades (en aquest cas rentar la roba), adquirint certs resultats. En el nostre exemple, els mitjons desaparellats segueixen una equació exponencial depenent del temps, de manera que al principi tots tenien parella i al final es troben tots barrejats. Es busca una expressió fàcil:

on x és el temps i y els mitjons desaparellats

2) Es complica l'expressió. No trobareu cap article que posi una expressió trivial i es quedi tan tranquil, ja que es considera una ofensa a l'intelecte de l'investigador. Per això, s'incluen més paràmetres que el fan més ajustable i més complicat. En aquest cas, utilitzarem la següent funció exponencial:
on P(md>=2) és la probabilitat de tenir 2 mitjons desaparellats o més, t és el temps en dies, Q la quantitat de mitjons, F el número de rentadores al mes, i mu la curositat de l'individu a l'endreçar la roba. El número pi no caldria, però sempre queda bé en qualsevol fórmula.

3) Es dibuixen gràfiques, que sempre deixen els articles més bonics i també criden l'atenció d'aquell que el té a les mans. Sobretot, l'explicació de les gràfiques s'ha de posar barrejada amb el text de l'article, de manera que si algú vol saber què és aquella gràfica s'hagi de llegir la parrafada enlloc del peu de foto.

Fig. 1

4) Finalment, es pot buscar un símil circuital, que en el nostre cas seria un condensador. I ja es pot publicar l'article!