La cançó del cap de setmana

Dues cançons que m'han cridat l'atenció.

La primera és una barreja mundial del tema "Stand by me", que va començar el projecte Play For Change. La vaig escoltar a través de l'enllaç del David Parcerisa, el qual crec que no conec però com que compartíem cognom em va afegir al Facebook. :p

La segona és del blog d'en Marc Solà, on amb quatre acords es ventilen una sèrie de conegudes cançons...

Activitats residencials

Doncs sí, resulta que els de la residència es volen fer els enrollats i tal (suposo que perquè així et despistis i et puguin cobrar algun càrrec extra :p ) i de tant en tant organitzen activitats. Una d'elles, des de fa una setmana, és el Window Bingo. A recepció et donen una papereta on pots anar marcant els números que cada dia pengen a la finestra del vestíbul.

Avui ha estat dia de dinar gratis :) Amb l'excusa de "dia de portes obertes" s'oferia als residents i convidats externs un menjar a base d'aletes de pollastre i hot-dogs ( gossets calents :D ). Un servidor no es podia perdre l'oportunitat d'arreplegar aliment gratuït, de manera que l'Anna i jo hi hem fet acte de presència.

Necessitats al jardí

Imagina que estàs cuidant les teves plantetes i t'entren ganes d'anar al lavabo...

De fet, sembla que el propietari d'aquesta casa (vista a Chicago) es dedica a col·leccionar mobiliari urbà...

Costa Est 10/18: New York 6

Diumenge de dilema. Per una banda, el famós gospel newyorquí es presentava com una temptadora oferta, però per l'altra s'ens oferia la desfilada de barrets de Setmana Santa. Finalment, després de donar una ullada a les esglésies de Harlem i les cues per entrar-hi, vam optar per la manifestació barretera.

Aquest esdeveniment, que es celebra un cop a l'any davant l'església de Sant Patrick, és una mena de tradició popular força concorreguda. Aquí i allà es troben persones amb més o menys nivell d'excentricitat, portant al cap tota mena de coses (des d'un lloro, un tros de gespa, construccions variades...). Podeu veure'n una mostra a continuació.

Després d'haver contemplat la curiosa tradició, vam baixar cap al sud per veure l'estàtua de la llibertat de dia i el pont de Brooklyn.


Al vespre, vam comprar-nos entrades per un musical de Broadway. Després d'algun intent frustrat, vam acabar veient Rock of Ages.

Rock of ages

Foto amb un dels actors

Núvols

De fet, la foto la vaig fer per l'àliga que s'hi veu :)

Cel de les fraternitats, tornant de la victòria del Barça

En algun carrer entre la llarga ruta entre el lab i la residència

Núvols tipus Simpson des de la finestra de la residència

Copa, Lliga i Champions

Tot i que el caliu no era el mateix que a Catalunya (o Roma), a Atlanta també hem viscut la final de la lliga de Campions. Aquest cop hem escollit el centre de l'estudiant de la universitat, on un grup multicultural ens hem arremolinat davant una pantalla no tan gran com era d'esperar.


Al final tot ha acabat bé... ...i ara ja només falten 6 copes d'Europa perquè el Barça iguali al Madrid :p
En fi, moltes felicitats a tots els culés!

La Maria, celebrant el títol a Canaletes al monument de Georgia Tech.

Disc dur

Ahir em vaig gastar 108 dòlars en un disc dur extern...

Disc dur portable de 500Gb Seagate

ampliació

... al menys espero que em resulti més útil que d'altres productes que es poden trobar a certes webs (recomanable http://www.nopuedocreer.com/quelohayaninventado )...

exemple:

Gos en zel, alimentat per USB. Per 7 lliures esterlines serà teu, disponible a la web http://www.iwantoneofthose.com...

Final de Champions a Roma

Un partit, una sola oportunitat per demostrar que l'equip d'enguany és capaç d'endur-se el màxim trofeu europeu.

Al centre, professor Akyildiz el 1993

Per tal de fer un homenatge als barcelonistes, us poso uns quants culés ilustres (o que al menys duen els seus colors)...

Mario, conegut lampista del Camp Nou

Goku, una garantia en atac

Tux, encarregat dels serveis informàtics culés

Oliver, acabant a can Barça després de les seves aventures amb en Benji (aquesta és certa!)

Peter Parker, fotògraf esportiu

---

En fi, cal dir que la Maria ja va proposar de muntar la Penya Barcelonista d'Atlanta...

Atlanta Jazz Festival

L'últim dilluns de maig es celebra el Memorial Day als Estats Units. Aquest dia és festa nacional on s'honren els soldats morts en les batalles.

A Atlanta, el cap de setmana precedent al Memorial Day es celebra el festival de Jazz, al Grant Park.

Jazz + estil de vida americà = concert asseguts còmodament

Lluís i Maria al concert

Maria i Anna

Després de contemplar el Grant Park, una extensa àrea verda al costat del zoo, vam assistir a l'actuació de dos grups. El primer, fins i tot es va atrevir en un tema en barrejar jazz i hip-hop (o rap, no sé ben bé quin estil :p )...

El segon grup semblava més professional i tocava cançons més conegudes, però degut a la creixent intensitat de la pluja vam acabar deixant-los a mitges.

Tap

Element d'alta tecnologia hidràulica, vist a Boston...

Solucions enginyerils amb els recursos disponibles

Costa Est 9/18: New York 5

Dia plujós a Nova York. De bon matí tocava visitar el SoHo, un barri de restaurants i botigues de moda, tot i que potser amb menys pompositat que les de la cinquena avinguda. Aquest barri, el nom del qual prové de "South of Houston Street", sembla tenir un origen més bohemi tot i que finalment acabés sucumbint al poder del diner...

Soho.
La pluja rivalitzava amb l'omnipresent vapor subterrani que aflora pels carrers.

Després de dinar (i de constatar que tenia les bambes foradades), vam veure el riu East i el barri de TriBeCa (Triangle Below Canal St.), revitalitzat després que no recordo quin famós hi obrís un restaurant. Aquest barri també era la seu de la borsa abans que es traslladés a Wall Street.

Antiga borsa, ara reconvertida en hotel.

Al vespre vam tornar cap a Broadway, on vam descobrir la ESPN-Zone, un museu de coses rares i un venedor ambulant...

La Violeta en una simulació de Harley


Museu de coses rares. Com a record, cucs comestibles per emportar...

Venedor ambulant de condons de l'Obama

ANNAnt amunt i avall

Potser per una qüestió de proximitat geogràfica i pel fet de compartir més trets culturals, sempre és més fàcil trabar amistat amb certes persones. Als catalans, sembla, ens és fàcil relacionar-nos amb els italians i ara que en Massimiliano i la Clàudia han deixat terres ianquis, comencem a atacar l'Anna Vizziello. Fa un parell de dies vam fer un sopar improvitzat i avui hem anat a donar un volt...

Sopar al meu pis. La fruita que es veu a l'esquerra era molt dolenta (una mena de taronja vermella per dins). La gerra purificadora d'aigua li hem robat temporalment al Josep Miquel.

Mercat de verdures a Piedmont Park

L'Anna i la Maria ajudant els "castellers" del museu d'art

A l'hora de dinar hem anat a Atlantic Station, entrant a botigues de moda i a un establiment esportiu.

Foto dedicada als seguidors del FC Barcelona...