Costa Est 3/18: Washington 1

Diumenge 5 de bon matí vam agafar un vol amb Delta Airlines cap a la capital del país: Washington D.C. Després de barallar-nos amb les màquines d'autofacturació i pagar 30 $ per portar una maleta cadascú, vam embarcar.

Vam arribar al nostre hostal cap al migdia, situat en un acolorit barri multicultural on bars, restaurants i botigues de diferents països i ètnies compartien l'atenció dels vianants. Pel què fa l'allotjament en sí mateix, s'entrava per una porteta diminuta sense gairebé cap rètol informatiu. La nostra habitació no podriem dir que fos d'un luxe espaterrant, però va complir el fet.

A la tarda vam agafar el profund metro de la ciutat (al qual s'accedeix per interminables escales mecàniques) i ens vam dirigir cap al centre, on descansen alguns edificis i monuments emblemàtics.

La casa blanca, la residència del polític més poderós del món...

White House (al fons).
Tot sigui dit de pas, la Violeta va perdre la bufanda abans del partit dels Braves i es va comprar la groga i blanca que s'aprecia a l'imatge (que és l'única que va trobar després de diversos intents frustrats)

Esquirol curiós prop de la casa blanca

Banderes americanes i monument al primer president dels USA, Washington, al fons (l'obelisc)

Donant la volta a la Casa Blanca vam veure l'assentament de Concepción Picciotto, Concepción Martín abans de casar-se, una gallega que porta des de 1981 protestant contra armes nuclears i altres coses. Sembla ser que la policia no l'autoritza a dormir estirada, de manera que descansa en una cadira. La separació del seu marit italià li va costar la casa, la feina al consulat i la filla.


Aquests dies també se celebrava el "Blossom Festival" o alguna cosa així. Sembla ser que els arbres de la vora del riu, que en el seu temps van ser regalats pel govern de Japó, floreixen en aquesta època i els washingtonians en fan una festa al seu voltant.

Posta de sol al Cherry Blossom Festival

Ja era fosc quan vam arribar als peus del Capitoli dels Estats Units, seu del congrés...