Família a Atlanta: aquari

Acompanyats de nens de tots els pobles de Geòrgia, avui ha sigut el torn de visitar l'aquari d'Atlanta, que es vanta de ser el més gran del món. Entre les espècies que posseeix es troben mini-anguiles de terra, peixos elèctrics, piranyes, taurons de tota mena, balenes de beluga, aligàtors, castors...


L'aquari també té tres o quatre llocs on tocar diferents peixos... ...i una mascota per fer-se fotos...

---

A l'hora de dinar hem anat a l'ESPN Zone, un restaurant gestionat per un canal de televisió dedicat als esports. Allà hem pogut gaudir del joc del Barça-Chelsea en una pantalla enorme... ...tot i que el resultat podia haver estat millor :p

Després hem pujat al pis de dalt, farcit de màquines esportives i videojocs. El Roger ens ha demostrat la seva habilitat amb el pal (de hockei)...


Al vespre, festa a casa del Massimiliano per acomiadar-lo (marxa demà passat)

Família a Atlanta: CNN i Coke

Dia de visitar dos de les empreses d'Atlanta més conegudes arreu del món: el canal de televisió CNN i la Coca-Cola. Abans, però, he portat al Jordi a visitar una botiga prop de Civic Center on ha pogut comprar souvenirs militars per a algun amic seu.

Jordi a la botiga (esquerra).
Llitera de la 2a guerra mundial i bomba (dreta).

Després ens hem reunit amb la resta de la família i cap a les 11 hem visitat la Cable News Network (CNN).


A l'hora de dinar hem pujat al restaurant Sun-Dial de la Westin Tower, des d'on hom pot contemplar la ciutat des del giratori pis 72.


Després de visitar el Coca-Cola World, hem anat a sopar a l'apartament de Paces Forest per celebrar l'aniversari de l'Agnès del proper 21 de maig.

Visita al Coca-Cola World.

24 aniversari de l'Agnès

Família a Atlanta: història i MLK

Diumenge, poc abans de les 11 del matí, ens tornàvem a reunir davant la Cheesecake. Aquest cop, però, teníem un objectiu diferent: l'Atlanta History Center. El petit contratemps va ser quan vam arribar i el museu estava tancat... ...fins a les 12 (ja que diumenge fan un horari especial). Això, però, ens va donar l'oportunitat de visitar el Johnny Rockets, establiment que semblava traslladat directament dels anys 60.

Després del batut de rigor, vam poder visitat el museu d'història, amb passeig per un parell de cases centenèries (o sigui, que tenen uns 100 anys i això aquí és molt).

La Núria i la Maria esperant d'entrar a la Tullie Smith Farm

L'Artur i l'Agnès competint a la sala olímpica en la modalitat de marxa

El Jordi i el Roger competint en la modalitat de ciclisme

Després d'un dinar a la Waffle House, ens vam dirigir cap al barri de Martin Luther King, on vam poder veure l'església on va predicar, la seva tomba (amb la seva esposa Coretta) i la casa del seu naixement.

Final del dia; esperant el bus per tornar a l'apartament.

Família a Atlanta; parc i GT

Entre divendres i dissabte em va arribar la família en pes, de visita a Atlanta: el pare, la mare, la germana, el xicot de la germana, l'àvia i el cosí.


S'allotjen a Buckhead, al veïnat de Paces Forest. És una bona zona i un bon apartament, però es troba allunyat de les estacions de metro i per arribar-hi cal passar una bona estona d'autobús.

Paces Forest

El primer matí, doncs, vam visitar els entorns del museu d'art (botiga del museu i de l'orquestra simfònica incloses) i el parc Piedmont, on vam gaudir de l'entranyable companyia d'uns quants esquirols. Baixant pel carrer 10 vam poder veure la casa de l'autora d'Allò que el vent s'endugué.

L'àvia Maria a la casa de Margaret Mitchell

Després d'un dinar al Tin Drum ens dispòsavem a recollir el Jordi a l'aeroport, però sense saber ben bé com es va plantar a Midtown en un tres i no res. A la tarda Barnes & Noble i campus de Geòrgia Tech (amb visita a la piscina olímpica i partida de bitlles incloses).

Merchandise de Georgia Tech al Barnes & Noble

Per sopar (després d'una hora d'espera), una amanideta i un pastisset a la bonica i gèlida Cheesecake Factory.

Una universitat complerta

La universitat de Geòrgia Tech té de tot: teatre, bolera, restaurants... ...però no m'havia fixat fins ahir que també disposa d'un altre servei...

La cançó del cap de setmana

Els blues brothers, banda formada per Dan Aykroyd, John Belushi i uns quants músics reconeguts, van filmar la seva primera (i homònima) pel·lícula a Chicago i la seva regió (Illinois).

Foto a la casa del blues (House of Blues), Chicago.

Sant Jordi

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".

L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven

Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

Avui ha sigut sant Jordi, i degut a les circumstàncies, la meva rosa va haver de ser anticipada o electrònica, però bé...


Sembla ser que per aquestes terres on em trobo és una tradició que aquí no es segueix gaire. Enlloc d'això es celebra el "dia de la Terra" (22 d'abril), quan es pensa en ecologia al menys un dia a l'any. Una aportació possible relacionada és aquesta.

Celebració de l'Earth Day al "Beecher Hills Elementary School in Atlanta"

Aprofitant la diada, he compartit amb els membres del laboratori els torrons que va portar la Violeta des d'Os de Balaguer.


Bon Sant Jordi!

Costa Est 0/18

Us pensàveu que no explicaria el nostre viatge de les últimes setmanes per la costa est d'Estats Units??? Doncs aleshores anàveu molt errats. El què passa és que més de 45 Gb de fotos i vídeos costa una mica de tractar :D En tot cas, en breu posaré les cròniques, sigueu pacients...

Lluís a dalt de l'Empire State de Nova York

Equilibris

Dimarts vam sopar un rissotto exquisit a casa del Max. També hi va haver espai per fer tonteries...

Premis

Ahir es va celebrar una cerimònia a Geòrgia Tech on es van lliurar diferents premis acadèmics. Un d'ells va ser pel Josep Miquel, que a l'últim exàmen que fan passar als candidats a doctorands va treure la millor nota de tots. Va recollir una placa i un quantiós taló.

Un altre dels premis va ser pel professor del lab, que segons tinc entès va rebre el premi a la millor tutorització... Em reservo la meva opinió sobre aquest tema...

Després de la cerminònia, on van assistir tots els membres disponibles del lab menys jo, vam anar a sopar a un restaurant xinès a la descafeïnada chinatown d'Atlanta. Aquests sopars on hom se sent cohibit per conversar amb tranquilitat no són els meus preferits, però el menjar era bo.

El cambrer ens van ensenyar el peix, que encara es movia, que ens menjaríem a continuació

Brindis amb cava Freixenet per celebrar els èxits

Després de sopar, el professor va obrir el portamaletes del seu cotxe i ens va ensenyar la seva última adquisició: un bolígraf daurat i blanc que no crec que jo em pogués arribar a comprar mai ni ajuntant tots els sous fins la jubiliació.

Presentació de posters

Avui he retornat al lab després de dues setmanes llargues sense aparèixer. Mentres m'enfrontava a l'àrdua tasca de revisar un correu electrònic endarrerit, la Maria i el Massimilano esposaven el poster del grup de nanocomunicacions del BWNL a la mostra de posters de recerca del mateix edifici.

Què elegants!

Després he rebut una dutxa d'aigua freda amb les negatives opinions del professor sobre el meu article, però he decidit que no em desanimaria. Total, només porto uns quants mesos amb la mateixa història...

Autopost: Dogwood Festival i city-pass

Tornada a Atlanta!

En aquestes dates es celebra el Dogwood Festival a Piedmont Park, consistent pel que sembla amb unes mostres d'artesania i productes naturals i uns quants concerts a l'aire lliure.


Per altra banda, també haurem de visitar els grans reclams d'Atlanta com a potència turística que és (ehem, ehem...). Bé, el cas és que comprarem un city-pass i anirem a la CNN, l'aquari, el Coca-Cola World, al museu d'història...

Autopost: Chicago

Quan penso amb Chicago, no em feu dir per què, em vénen al cap imatges de gàngsters i de clubs clandestins on es burla la llei seca tot fent timbes de cartes.

Suposo que la realitat ara és ben diferent... ...al menys la beguda alcohòlica està permesa :p

Autopost: Boston

Som a Boston. Ciutat enamorada del Josep Miquel, on va fer el projecte de final de carrera al MIT. Origen de la boston cream, de la cervesa Samuel Adams i dels Boston Celtics.

Des del 1980 la ciutat està agermanada amb Barcelona.

A Boston ens allotgem al Prescott International Hotel and Hostel...

Autopost: Ruta

Sóm a la segona etapa del viatge (Nova York) però tenim previst visitar un total de 5 ciutats principals: Atlanta, Washington DC, New York, Boston i Chicago.

Una de les avantatges que té aquesta selecció, a part que els destins estan relativament a prop, és que la Violeta no havia visitat prèviament Washington ni Boston i tractant-se d'una viatgera empedreïda com és ella això és un percentatge força alt de novetat...

Autopost: Pelis a New York

Moltes pel·lícules s'han rodat a la Gran Poma o hi apareixen com a escenari. Segons aquesta web, la ciutat apareix a films tan variats com Mejor Imposible, Men in Black, Ghost, moltes de Woody Allen o Spiderman. D'aquesta última se'n va fer un tràiler que arrel dels esdeveniments de l'11-S i les torres bessones van decidir retirar...

Autopost: New York

New York és, crec jo, la ciutat més famosa dels Estats Units. Tot i que sembla ser que el visitant mitjà només té temps per veure Manhattan (una illa dins la ciutat), NY ofereix diversos edificis emblemàtics i una sèrie interminable d'atractius turístics. Aquí ens hi passarem una setmana...

Sinatra cantant una cançó que, de fet, primer va cantar Liza Minnelli

Autopost: Washington

Si els americans no en tenien prou amb tenir un estat que es diu igual que un país (Geòrgia), resulta que tenen una ciutat (de fet la capital) que es diu igual que un estat (Washington). Aquí hem anat amb un vol des d'Atlanta (si tot ha anat bé) per iniciar la nostra ruta turística de la costa est (la costa oest quedarà per futures ocasions, tot i la reticència de certa persona en descartar la seva estimada San Francisco).

Segons he pogut observar per les opinions de diferent procedència, la capital d'EUA desperta admiracions i indiferència per parts iguals. Per alguns té poc atractiu (tot i un parell o tres de llocs emblemàtics que surten a tot arreu com la Casa Blanca o el National Mall) i per d'altres és un paradís de museus i llocs interessants. La meva opinió us la donaré d'aquí uns dies...