Passejar per un supermercat, com ara el Publix, és una teràpia desestressant relativament barata (depenent de la força de voluntat de cadascú). Dónes voltes pels passadissos plens de productes col·locats estratègicament per cridar-te l'atenció i aconseguir que desembutxaquis el preu.
De fet, algú em va dir (i jo m'ho vaig creure) que hi ha tota una tècnica darrera, com per exemple posar a l'alçada de la vista aquells productes que són més rentables per l'establiment. Sembla ser que girar el cap amunt o avall fa que ens costi més d'adquirir les coses.
Aquí fins i tot els caixers i caixeres són simpàtics. Bé, de fet els obliguen a ser-ho, preguntant a cada client com es troba. L'obligació es fa evident quan notes que tothom et pregunta com t'ha anat el dia abans de cobrar-te, o quan a algú se li'n va la mà: l'altre dia, mentre esperava que es cobrés la targeta visa del client, el caixer va complir amb tota la cua preguntant un per un com es trobava. Un dia li diré que estic deprimit per un maleït article que no hi ha manera que surti bé, a veure què em diuen. Probablement, que ho senten molt i que són 10.000.
Total, que ahir vaig veure la venda del següent producte al supermercat:
No sé què em desagrada més, si la idea de que es tracta d'una maionesa d'ou que apliques al teu cabell, o que sigui una maionesa a base de pèl per guarnir l'ensaladilla russa...
2 comentaris:
Tant de bo al personal dels supermercats de Catalunya els forcéssin a ser simpàtics (o a parlar el català)... Diferents polítiques d'empresa, suposo.
Certament la diferència és notòria :)
Publica un comentari a l'entrada