Els orígens de l'hotelConstruït el 1913 per l'arquitecte de renom William Lee Stoddard, l'Hotel Winecoff era el més alt i més luxós hotel d'Atlanta, amb una alçada de 15 pisos culminat per un terrassa menjador a l'aire lliure. L'hotel s'anunciava com absolutament a prova de foc, tot i estar dissenyat sense alarmes de foc, sortides d'emergència o ruixadors.
La nit del foc
El dia 7 de desembre de 1946 l'hotel estava a vessar amb més de 280 hostes incloent compradors, viatgers, soldats de la II Guerra Mundial desitjant refer les seves vides, i 40 dels millors estudiants de secundària de Geòrgia que havien vingut a assistir a un simulacre legislatiu. Tot i que el cinquè aniversari de Perl Harbor s'acostava, el Nadal es trobava al tombar la cantonada i es percebia una sensació d'esperança i alegria.Al voltant de les 3 de la matinada l'operadora d'ascensor, baixant del pis més alt, va notar olor de fum a l'alçada de la 5a planta. Presa pel pànic, va sortir ensopegant-se al arribar a la planta baixa i començà a cridar "Foc! Foc!". En aquell moment el foc ja s'estenia per les plantes 3, 4 i 5. Pels empleats de l'hotel i els clients desperts, la reacció va ser ràpida. Per aquells que estaven dormint, la supervivència arribaria a un preu molt més alt. Abans de l'albada, es perdrien un total de 119 vides.
La tragèdia del disseny de l'hotel
Un dels factors més crítics que va contribuir a la massiva pèrdua de vides va ser el mateix disseny de l'edifici. Basat en un disseny "europeu", l'hotel era un quadrat perfecte amb les escales i l'ascensor situats al bell mig de la planta. Les primes portes de fusta de les escales s'havien deixat obertes en diversos pisos, permetent el fum i les flames pujar cap amunt com una gran xemeneia. Quan l'únic mitjà de sortida es va fer intransitable, els clients es van veure obligats a les finestres de les seves habitacions, on es van trobar amb poques opcions. Molts van utilitzar llençols com a cordes, mentre d'altres mullaven les habitacions i ells mateixos amb aigua del lavabo. Altres simplement esperaven el seu destí en un silenci sense esperança.Els esforços dels bombers
Quan els camions de bombers van arribar, molts hostes ja s'havien tirat al buit i molts saltaren cap a les seves morts moments abans que les escales arribessin a les seves finestres. El pànic havia arribat a tals extrems que els desesperats clients es van convertir en una pluja humana. Diversos bombers van caure cap a la seva mort o van ser ferits després de ser colpejats per cossos caient.Els esforços de rescat van ser obstaculitzats per la ubicació geogràfica de l'edifici. El Mortgage Guarantee Building es trobava enfront de l'hotel deixant un passadís de només 2 metres. Però potser la limitació més desafortunada va ser que, en aquell moment, els camions anaven equipats amb escales que arribaven només fins el pis 7è.
Després del foc...
El foc de l'hotel Wincoff és fins a dia d'avui el més mortífer foc en un hotel d'Estats Units. Va provocar una profunda revisió del reglament anti-incendis a tot el país, així com d'edificació. També va provocar que Arnold Hardy, estudiant de Georgia Tech de 24 anys, fos el primer fotògraf amateur a guanyar el premi Pulitzer de fotografia per la instantània d'una dona caient.
L'abril de 1951 l'hotel va reobrir com Hotel Peachtree, equipat amb alarmes d'incendis i sortides d'emergència. Al 1967 va ser donat a la Convenció Baptista de Geòrgia per servir com a asil. Des de l'1 d'octubre de 2007 ha tornat a obrir com a hotel de luxe sota el nom d'Ellis Hotel.
Actual Ellis Hotel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada