El divendres tots els membres del laboratori vam anar a sopar al
Café Efendi, a celebrar alguna cosa que encara no m'ha quedat clara. Abans, el Josep Miquel, la Maria i jo vam anar amb el cotxe del professor a casa seva a buscar una de les seves filles, que es va unir al sopar. El restaurant va resultar ser un baretu turc, amb bon menjar que a mi em va recordar al libanès i cafè amb marro que permet predir el futur.
La anècdota més destacada de la vetllada va ser la dansa del ventre, a la qual tothom es va acabar sumant. A part de la Michelle amb una adaptació de samba, la resta no es pot dir que tinguéssim gaire nivell...
Els asiàtics del laboratori, tradicionalment tímids, iniciant-se en la dansa del ventre.
La Maria a punt de sortir a ballar...
Per altra banda, vaig fer un descobriment: els turcs també ballen la sardana!!
---(...)---
Diumenge, ens vam reunir uns quants al pis del Josep Miquel, que ens va convidar a paella i sangria (i pastís de lima de postres). Realment, va quedar molt bo tot :)
Preparació...
...cocció...
...àpat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada