Després de la jornada "laboral" al laboral-tori, hi havia la idea d'anar a un cafè turc a fumar amb pipa d'aigua (coneguda com a catximba, hookah, narguile, shisha o kalyan). El lloc escollit era el cafe Istanbul, però per tal d'arribar-hi cal anar-hi en cotxe. Com que érem més gent de la que cabíem en el cotxe del Kaushik, vam abandonar la idea.
El substitut va ser el Mosaic cafe, un restaurant proper a la mesquita del barri, que oferia tota mena de plats orientals i àrabs (shawarma, tikka masala, shish tabook...). També tenia una rebotiga de comestibles exòtics, on el Berk es va proveir d'articles turcs.Per fer les postres ens vam desplaçar fins a l'Intermezzo, un cafè situat prop del Wal-Mart (un objectiu que tinc pendent, tot sigui dit de pas). Aquest cafè disposava d'una gran varietat d'expressos i combinats cafeínics, però també oferia un extens assortiment de pastissos.
El Mohsen (un amic iranià d'en Josep Miquel) i la Maria, davant l'aparador.
La Maria amb Dissabte
L'objectiu primordial del dissabte al vespre era anar a veure La pantera rosa 2, pel·lícula que es presenta estúpida a més no poder però que pot oferir passar una bona estona. No havíem comptat, però, que una de les tradicions de Sant Valentí és llançar-se al cinema més proper a veure un film romàntic i fer manetes, de manera que ens vam trobar que la cua pels tiquets omplia tot el vestíbul i s'allunyava carrer enllà.
Cua al cine.
Tonguç i Diğdem en una foto d'arxiu (useasé Facebook).A part d'atipar-nos de crackers i crispetes, la visita a casa seva va servir per veure els videojocs que estan programant (estan fent la tesi a Georgia Tech sobre aquest camp) i per admirar les adquisicions americanes que en Tonguç està acaparant per la seva col·lecció de legos...
Entre molts d'altres: Darth Vader, guàrdies imperials, soldats clon, soldats de la república, Indiana Jones, orcs, nans, guerrers esquelet..A l'hora de marxar ens van obsequiar amb l'ull de Nazar.
Ull de Nazar a la paret de la meva habitació.Segons la tradició turca, per protegir la casa de males vibracions s'ha de repartir pertot arreu l'anomenat ull de nazar. El nazar boncuğu és un amulet contra l'anomenat mal d'ull. La creença que a través de la mirada algunes persones poden fer mal es remunta a civilitzacions antigues com la sumèria o l'egípcia. A Turquia fan servir aquest ull blau per protegir-se i el col·loquen a les entrades de les cases, als negocis, als cotxes o el regalen quan neix una criatura. El fet que sigui blau, sembla que té relació amb les invasions dels pobles nòrdics -d'ulls blaus- a l'Anatòlia. La gent que vivia en aquesta zona pensaven que els llançaven el mal d'ull i d'aquí que l'amulet fos d'aquest color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada