Dissabte 21, matí
No eren ni les 8 del matí i la comitiva ja es reunia a la recepció de la residència, disposats a embarcar-nos en el cotxe que havíem llogat: un Toyota Matrix.
Durant el trajecte ens vam parar a esmorzar a una de la múltiples àrees de servei, on vaig degustar un waffle. Els waffles són uns gofres rodons als quals posen mantega i maple syrup, una mena de mel menys empalagosa. El local era el típic bar de carretera de les pelis, on la cambrera va quedar-se alucinada de que no haguéssim menjat anteriorment una cosa tan habitual com els waffles.
Després d'unes cinc hores de trajecte vam arribar a l'hotel, situat en una àrea propera a la ciutat on convivia amb desenes d'altres hotels.
Dissabte 21, migdia
Un dels seus atractius de Savannah sembla ser que és el carrer que discorre pel costat del riu, i aquí ja vam poder adonar-nos que aquesta vil·la no és comparable en cap aspecte amb Atlanta. Les cases són d'una mida normal, els carrers també, i la gent fa vida al carrer.
Una de les curiositats que té aquesta ciutat és que posseeix el port des d'on salpà (en direcció Liverpool) el primer vaixell a vapor que va travessar l'oceà Atlàntic.
Després de fer petar la xerrada amb dos venerables ancians que prenien la fresca, vam decidir de dinar al Boar's Head, el primer restaurant del River Street i recomanat per la seva crema de cranc (que vam degustar religiosament). (Foto de la dreta: els cuiners socarrimant el nostre menjar)
Dissabte 21, tarda
Un cop vam tenir la panxa plena, vam donar una passejada per tota la ciutat. La primera descoberta van ser les botigues de dolços. No només n'està plena si no que s'ofereixen mostres gratuïtes...
Una altra descoberta van ser els nombrosos petits parcs de la ciutat.
Dissabte 21, vespre i nit
Cap al tard, vam anar a veure l'ajuntament i el Market Square, un carrer on artistes, cases de dolços i restaurants atreien l'atenció dels clients.
Ajuntament
Més tard vam decidir d'anar a prendre una cervesa, però aquí el DNI espanyol no va colar (a Atlanta amb més o menys facilitat sí que cola). En aquest cas el goril·la de l'entrada ens va dir que enlloc posava "Spain" i que això de "España" no li sonava. També va dir que aquest carnet el podíem haver fet nosaltres a casa i amb això té més raó... Total, que vam decidir decidir anar a comprar cervesa al Wal-Mart i beure a l'hotel. He de dir que aquest supermercat estava molt millor que el d'Atlanta...
Venda de rifles al Wal-Mart
---Altres imatges de Savannah---
La Maria i el seu Lamborgini
L'SCAD (Savannah College of Art and Design) era per tot arreu.
La Pepper
Altres edificis
3 comentaris:
hai,i like this site
haurieu de viatjar més! quina enveja :)
A mi Savannah em va encantar, clar que et parlo de fa quinze anys. Però és una ciutat on el temps no passa.
El que més m'agrada de Waffle House són els "grits", però segur que a Atlanta se'n troben de millors que a qualsevol Waffle House, ja que els grits són una especialitat surenya.
Publica un comentari a l'entrada