Sant Josep

La crema
quan crema
no és bona crema

Cal deixar-la reposar
i posar-la a la nevera
per fer postres l'endemà.

L'endemà fa un tel gruixut
que si se'l toca per sobre
sembla ben bé de vellut

Dessota hi ha un mar molt dolç
que fa ben poques onades
i agrada a moltes i a molts

La crema
quan crema,
no és bona crema

Miquel Martí i Pol

Avui, aprofitant la diada i que hem pogut tornar a enredar al cuiner oficial del lab perquè ens cuinés, hem visitat un cop més el pis del Josep Miquel. Així doncs, cap a quarts de nou (hora no gens americana per sopar), el Massimiliano ha començat a cuinar la seva especialitat en forma de pasta mentre les cremes catalanes descansaven a la nevera.

Finalment ha arribat l'hora de les postres, on tothom ha pogut gaudir d'un menjar tan adequat al dia d'avui. Tot i fer provatures amb un parell d'encenedors, el tema de cremar-les no ha reeixit. Malgrat això, cal dir que han resultat excel·lents.


Amb les clares d'ou sobrants (ja que per l'elaboració de la crema només s'utilitzen els rovells) s'ha intentat fer merengue, però ha acabat una mica socarrimada al forn. Per la culé acèrrima que és la Maria, això ha sigut tota una alegria...