TurboBubbles

Joguina que vaig veure no recordo ben bé on...

Resulta que ets un nen obès i no t'arriba la bufera per fer bombolles de sabó? Cap problema! La solució és aquesta!

29 de 25 de 50

Doncs sí, ja tinc 29 monedes de 25 cèntims de les 50 diferents que hi ha...


La de Geòrgia presenta un préssec envoltat per una banderola que diu "Wisdom, Justice, Moderation" (Saviesa, Justícia i Moderació).


PD: què difícil és fer una foto a una moneda i que surti més o menys bé!

Tot Passejant Miss Daisy

Alfred Fox Uhry, nascut a Atlanta el 1936, va escriure l'obra guanyadora d'un Pulitzer "Driving Miss Daisy" (que es desenvolupa a la seva ciutat natal). Posteriorment s'adaptà per al cinema amb Morgan Freeman, Jessica Tandy i Dan Aykroyd com a actors principals.

Una viuda jueva que viu a Atlanta és massa gran per continuar conduint el cotxe i el seu fill li insisteix que contracti un xofer. Això, als anys cinquanta als Estats Units, volia dir necessàriament un home negre. El fill decideix contractar-lo pel seu compte i ella es nega a acceptar-lo. Però el xofer és un home de bon caràcter que aconsegueix anar-se guanyant la confiança de la dona.

Bàsquet

La millor lliga de bàsquet del món és la NBA, i no es podia passar de veure algun partit d'aquest esport. Posats a triar, vam escollir el Atlanta Hawks contra Los Angeles Lakers d'aquest diumenge 29 de març...


Quan faltava una hora per l'inici del partit en Max, la Claudia, la Maria i jo (en Berk ha arribat una mica més tard) ja estàvem abocats al túnel de vestidors dels Lakers per veure sortir el Pau Gasol. Ha sortit corrents, però, i no hem tingut ocasió de dir-li res.

Pre-escalfament

Com és costum en aquest país, l'espectacle es fa tan gran com sigui possible. El locutor no para durant tot el partit, s'hi posa música de fons, es fan concursos i exhibicions d'smashades, etc... La presentació dels jugadors, per exemple, l'han feta amb una banda de percussió a la pista (després de l'interpretació de rigor de l'himne ianqui).

Presentació dels jugadors, que salten com posseïts una vegada diuen el seu nom...

Falcó de veritat (en anglès "hawk"). Com es pot observar al vídeo, jo estava empanat gravant la tele enlloc de la realitat :_(

Una altra cosa genuïna són les cheerleaders. Se'n fan campionats i tot, on competeixen els grups de cheerleaders de diferents equips. El cas és que de ben petites ja comencen:

Per altra banda, per tal que no hi hagi discriminació de gènere, ens han ofert les dues variants de cheerleaders.

Femenina:


Masculina:


Respecte del partit... ...els Hawks han guanyat merescudament per 86 - 76, anant tota l'estona per davant en el marcador i donant una lliçó a l'equip d'en Gasol i en Bryant...

Outlet i Cheesecake Factory

Dissabte vam anar al North Georgia Permium Outlets, una mena d'agrupació de marques de luxe que baixen els preus dels seus productes de manera que la majoria dels mortals hi pot accedir. Es situa a una hora en cotxe d'Atlanta, i sembla ser que és el paradís per la Claudia.

"La Roca del Vallès" georgiana...

Finalment jo no em vaig decidir per cap article, però després de 7 hores voltant pel poblet comercial vaig anar fent algun descobriment...

Articles de cuina: Els nordamericans, en la seva majoria, són ganduls còmodes. D'aquí que també a la cuina es proporcionin tota mena d'estris per tal de simplificar la feina.

Tallador d'ou dur i eina per treure el cor de la poma (no són objectes molt versàtils, però bé)

Frigo: Aquí li diuen "Bon humor"...

Good Humor

Wii: Accessori indispensable per jugar al joc d'Star Wars per wii...

Sable làser inhalàmbric que s'il·lumina...

Total, que després d'una eternitat i d'una fortuna gastada, vam tornar cap a la capital.

---

Per celebrar la diada, sopar a l'autèntica Cheesecake Factory.

Footing

Al voltant del campus de Georgia Tech hi ha un recorregut per fer corrents. Això sí, la distància del recorregut es va triar tenint en compte que es tracta d'una universitat tècnica...

Ni més ni menys que 3,14159 milles...

La cançó del cap de setmana

Cançó de Geòrgia (el país, no l'estat d'EEUU on sóc ara mateix) pel festival d'Eurovisió 2009...



Cal dir que la cançó és d'un nivell musical força baix i la vestimenta i coreografia sembla treta dels anys 80, potser tot plegat adequat pel festival xorra que és Eurovisió. No deixa de tenir valor, però, que la tornada de la seva cançó sigui "No volem en Putin" (lleugerament dissimulat) tenint en compte, a més a més, que el certamen es realitza aquest any a Moscú.

Després que un comitè d'experts de l'espectacle dictaminés que la lletra tenia contingut polític i ofensiu per un país i que això era contrari als estatuts, han obligat a Geòrgia a canviar els seus representants...

Fritti

Ahir els membres del lab en pes vam anar a sopar al restaurant italià Fritti, situat a la zona d'Atlanta anomenada Virginia Highlands o alguna cosa així. L'excusa era felicitar el professor pels seus recents guardons i, sobretot, per acomiadar la Michele que aquest dissabte vola de tornada a França.

(Sector esquerra: Maria, Michele, IFA, Won-Yeol, Brandon, Pu, cambrer, Zun-Shi)
(Sector dret: Claudia, Max, Berk, Josep Miquel, Aravin)

El sopar, que es va extendre durant llarga estona, va resultar ser bo però una mica elevat de cara les expectatives econòmiques dels pobres estudiants becats. Al costar-nos un ull de la cara m'ha recordat l'entranyable Tísner ...

Frapuccino, Ghana i risotto

Una de les activitats habituals entre els membres europeus del lab és baixar a l'Starbucks després de dinar a fer el cafè. Un dels elements distintius dels locals Starbucks que els diferencien d'altres cafeteries és sens dubte l'ambient. El concepte d' "el tercer lloc" (els altres són la llar i el treball) s'orienta a assolir que les cafeteries tinguin un ambient acollidor. Els seus locals estan decorats de manera càlida, criden a quedar-se i relaxar-se en un ambient informal, tranquil i segur. També és l'únic lloc que conec on es pot prendre un cafè com déu mana.

Curiositats de l'Starbucks:

• Té més de 16.000 establiments repartits en 48 països
  
• Des dels anys 90 obre una botiga nova cada dia laborable
• El nom prové del primer oficial del vaixell de Moby Dick
• Van canviar el logo, que representa una sirena amb dues cues, ja que ensenyava els pits i semblava que estigués oberta de cames...

Logo antic i logo nou

Degustant un "Frapuccino", una mena de cafè amb nata i gel

---

Una altra anècdota de la setmana va ser la visita del Dr. Robert Awuah Baffour. Aquest home, després de treure's el doctorat a Georgia Tech en enginyeria civil i d'estar-se 6 anys exercint de professor a Atlanta, va tornar al seu país (Ghana) i ara és el vicedirector de la Ghana Telecom University College.


Ens va oferir la possibilitat de donar classes a la seva universitat i ens va donar diferents prospectes i tríptics.

---

Ahir el Massimiliano ens va cuinar un risotto a la milanesa per sopar.

El color púrpura

Alice Malsenior Walker va néixer el 9 de febrer de 1944 a la localitat d'Eatonton, Geòrgia. A part de ferma defensora dels drets civils, va escriure la novela "El color púrpura" que li atorgà el premi Pulitzer (convertint-se amb la primera dona negra que ho aconseguia).

Alice Walker, 1989

El 1985 l'Steven Spielberg va portar la història a la gran pantalla, amb Whoopy Goldberg com a protagonista. La pel·lícula explica, al llarg de diverses dècades, la intensa vida de Celie, una dona de l'Amèrica rural profunda del sud dels Estats Units (Geòrgia, principalment). Forçada pel seu pare i obligada a casar-se amb un home brutal, Celie es tanca en ella mateixa i només comparteix la seva desgràcia amb Déu. Celie experimentarà una transformació gràcies a dues dones extraordinàries, adquirint l'autoestima i la força necessària per avançar sola i perdonar.

Póster de la pel·lícula

Tràiler de la pel·lícula

Tybee Island

Diumenge passat va ser el torn de veure l'oceà Atlàntic de prop, i vam visitar l'illa Tybee. L'illa Tybee, a la qual es pot arribar en cotxe a través de diferents ponts, es situa en un delta i gaudeix de fauna i flora protegida (com ara foques o tortugues marines, que ponen els ous a les seves platges).

Desembocadura del riu Savannah

A la part nord s'hi conserva el far en actiu més antic i més alt de Geòrgia (cosa que tampoc té tant mèrit considerant la quantitat de costa que té Geòrgia, però bé). De tota manera és un símbol de tota l'illa. A la platja del nord vam trobar surfers ajudats amb una mena d'ala de pendent.

Far de Tybee

Platja nord i kite-surfers

Després de dinar a la "cabana del cranc" (on hi havia una atracció curiosa), vam visitar la part sud. Aquesta part disposava de molts més establiments turístics i sembla ser que a l'estiu s'omple de gom a gom.

Restaurant del dinar.

Bonics animals domèstics que el restaurant exposava al públic.

Plataforma a la platja del sud

La Claudia i la Maria a la platja del sud

Curiositats de Savannah

Escala d'emergència plegable, tipus West Side Story

Jamón Serrano... ...italià!!

Carrer Ebay :p

"Ho arreglem tot menys els cors trencats"

Savannah

Aquest cap de setmana vam llogar un cotxe i vam visitar la costa georgiana. El dissabte vam veure Savannah, una bonica vil·la propera a Carolina del sud.


Dissabte 21, matí

No eren ni les 8 del matí i la comitiva ja es reunia a la recepció de la residència, disposats a embarcar-nos en el cotxe que havíem llogat: un Toyota Matrix.

Lluís, Massimiliano, Marc, Maria i Claudia.

Els expedicionaris després d'entrar al cotxe.

Durant el trajecte ens vam parar a esmorzar a una de la múltiples àrees de servei, on vaig degustar un waffle. Els waffles són uns gofres rodons als quals posen mantega i maple syrup, una mena de mel menys empalagosa. El local era el típic bar de carretera de les pelis, on la cambrera va quedar-se alucinada de que no haguéssim menjat anteriorment una cosa tan habitual com els waffles.

Després d'unes cinc hores de trajecte vam arribar a l'hotel, situat en una àrea propera a la ciutat on convivia amb desenes d'altres hotels.


Dissabte 21, migdia

Un dels seus atractius de Savannah sembla ser que és el carrer que discorre pel costat del riu, i aquí ja vam poder adonar-nos que aquesta vil·la no és comparable en cap aspecte amb Atlanta. Les cases són d'una mida normal, els carrers també, i la gent fa vida al carrer.

Carrer del riu, a Savannah.

Una de les curiositats que té aquesta ciutat és que posseeix el port des d'on salpà (en direcció Liverpool) el primer vaixell a vapor que va travessar l'oceà Atlàntic.

Vaixell atracat al port de Savannah
(tipus Lucky Luke, no transoceànic...)

Després de fer petar la xerrada amb dos venerables ancians que prenien la fresca, vam decidir de dinar al Boar's Head, el primer restaurant del River Street i recomanat per la seva crema de cranc (que vam degustar religiosament). (Foto de la dreta: els cuiners socarrimant el nostre menjar)


Dissabte 21, tarda

Un cop vam tenir la panxa plena, vam donar una passejada per tota la ciutat. La primera descoberta van ser les botigues de dolços. No només n'està plena si no que s'ofereixen mostres gratuïtes...

Una altra descoberta van ser els nombrosos petits parcs de la ciutat.

Dissabte 21, vespre i nit

Cap al tard, vam anar a veure l'ajuntament i el Market Square, un carrer on artistes, cases de dolços i restaurants atreien l'atenció dels clients.

Ajuntament

Market Square

Més tard vam decidir d'anar a prendre una cervesa, però aquí el DNI espanyol no va colar (a Atlanta amb més o menys facilitat sí que cola). En aquest cas el goril·la de l'entrada ens va dir que enlloc posava "Spain" i que això de "España" no li sonava. També va dir que aquest carnet el podíem haver fet nosaltres a casa i amb això té més raó... Total, que vam decidir decidir anar a comprar cervesa al Wal-Mart i beure a l'hotel. He de dir que aquest supermercat estava molt millor que el d'Atlanta...

Venda de rifles al Wal-Mart

---Altres imatges de Savannah---

La Maria i el seu Lamborgini








L'SCAD (Savannah College of Art and Design) era per tot arreu.








La Pepper











Altres edificis