Atlanta des del Marta. Es pot comprovar un bonic pal telefònic tapant els gratacels en el moment de la foto. Amb tot, s'havien fet les 7 i a la residència no hi havia el gerent, per la qual cosa ens hem allotjat en una habitació temporal a l'espera del què demà ens digui el bon home. Cal remarcar la desagradable sorpresa a l'assabentar-nos de la inexistència de qualsevol tipus d'extra a l'apartament: no hi ha llençols, ni coixins, ni olles, ni coberts, ni quasibé res.
Així doncs, vam anar a comprar d'emergència uns llençols al Barnes&Noble (100$) i, després d'una estoneta de wi-fi al vestíbul ens vam retirar a dormir perquè un dia de 30 hores al final acaba cansant...
2 comentaris:
Eiiiiiiii!!! Bon dia!!
Com s'ha dormit en aquesta habitació tan, tan, TAN "neta"?
Sort que els senyors/es Barnes i Noble viuen a prop... potser precisament viuen de vendre llençols i altres especímens als i a les residents?
Aquest és un bon començament, noi! Ep! si realment l'habitació també està neta de TOT (fins i tot d'aquella substància enganxosa que usen els científics a l'aeroport...)
Màster!!!!
No et preocupis això dels llençols li passa a tothom. Però si tens una VISA tot solucionat!!!!
Al final aconseguiràs que llegeixi el teu blog cada dia!!!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada