Avui serà l'últim dia que passaré a la meva habitació temporal (al pis 702, concretament). Demà ja comença octubre, i el sr. Young m'ha dit que em canviarà a un pis de 4 persones on em podré instal·lar definitivament.
El meu company actual, el Dumi (es diu un nom més llarg però va dir que m'ho posava fàcil i que li digués així), també canvia d'habitació aquesta tarda.
I a part d'això el dia tampoc ha donat per gaire més. Això sí, han aparegut (o potser és que abans no m'hi havia fixat) tot d'estatuetes d'abella pel barri decorades tipus cow parade. Cal dir que aquesta abella és el símbol de Georgia Tech...
Des d'Atlanta és un bloc on explico més o menys diàriament les meves aventures en aquesta ciutat americana, on estic fent el projecte de final de carrera d'electrònica.
dimarts, 30 de setembre del 2008
Benzina
Hi ha un tema que preocupa als atlants (no els habitants de l'Atlàntida, sinó als d'Atlanta). No té a veure ni amb l'enfonsament dels bancs ni amb el debat electoral, sinó amb la benzina. Des de fa uns dies que les benzineres de la siutat acaben existències o ja les han exhaurit, com la que tenim al costat.
Sembla ser que l'últim huracà es va carregar un conducte de cru i ara hi ha falta de subministrament, cosa que provoca una paranoia semblant a la que vam tenir a casa nostra durant la vaga de camioners. Allà on es rumoreja que hi queda benzina es formen unes cues quilomètriques per tal d'aconseguir omplir una part del dipòsit, ja que racionen la quantitat de benzina que posen.
Per altra banda, fa uns dies vaig publicar una foto dels preus de la benzinera. Resulta que hi falten xifres, ja que el mateix cartell mirat des de l'altra banda varia una mica els preus...
Sembla ser que l'últim huracà es va carregar un conducte de cru i ara hi ha falta de subministrament, cosa que provoca una paranoia semblant a la que vam tenir a casa nostra durant la vaga de camioners. Allà on es rumoreja que hi queda benzina es formen unes cues quilomètriques per tal d'aconseguir omplir una part del dipòsit, ja que racionen la quantitat de benzina que posen.
Per altra banda, fa uns dies vaig publicar una foto dels preus de la benzinera. Resulta que hi falten xifres, ja que el mateix cartell mirat des de l'altra banda varia una mica els preus...
Starbucks i web
Avui hem tornat al laboratori i se'ns ha confirmat que el professor Akyildiz corria per allà. De fet, el primer dia vaig preguntar si el professor "era aquí" i em van dir que sí. Després, però, vaig descobrir que el què m'havien volgut dir era que no estava viatjant i que era aquí, a Atlanta, però no a l'edifici ni al despatx. Avui, però, ens han dit que el podríem veure.
Cap a les 12 del migdia hem anat a comprar dinar al xinès que hi ha a la plaça del Centergy (els qui no en portem de casa), on he observat aquest avís a les màquines de beguda que m'ha semblat curiós...
Després de dinar hem anat a l'Starbucks (la primera vegada que hi vaig) a fer el cafetó i a les 13:30 assistíem a una conferència sobre enrutament eficient de paquets en una xarxa de transmissió.
A part d'això m'he passat tot el dia programant una pàgina personal per penjar al lloc web del laboratori (com tots els membres) però em sembla que se m'ha escapat la mà i no serà prou seriosa... podeu veure la meva proposta de web aquí.
Cap a les 12 del migdia hem anat a comprar dinar al xinès que hi ha a la plaça del Centergy (els qui no en portem de casa), on he observat aquest avís a les màquines de beguda que m'ha semblat curiós...
Després de dinar hem anat a l'Starbucks (la primera vegada que hi vaig) a fer el cafetó i a les 13:30 assistíem a una conferència sobre enrutament eficient de paquets en una xarxa de transmissió.
Dinar amb alguns components del BWNL. D'esquerra a dreta: Neus, Mari Carmen, Claudia, Berk i Brandon
A part d'això m'he passat tot el dia programant una pàgina personal per penjar al lloc web del laboratori (com tots els membres) però em sembla que se m'ha escapat la mà i no serà prou seriosa... podeu veure la meva proposta de web aquí.
dilluns, 29 de setembre del 2008
Pizza i begudes gratis, com sempre
Cert dia que passejava per la planta del laboratori, vaig veure un home donant una conferència mentre gran part dels assistents es posava les botes menjant pizza.
Em va sorprendre el fet, tenint en compte que semblava una cosa més seriosa que una lliçó d'universitat.
Molts professors de la UPC s'enfurismen quan veuen a algun estudiant que esmorza d'amagat sota la taula (suposo que també s'enfadarien si l'estómac del mateix estudiant comencés a protestar per falta d'aliment). I toleren l'aigua (cap més beguda) per por a que algun dels alumnes caigui deshidratat durant els dies d'estiu, sense aire acondicionat al 99% de les aules.
Doncs bé, en un suro del departament d'Electrical and Computer Engineering hi ha aquest anunci:
Em va sorprendre el fet, tenint en compte que semblava una cosa més seriosa que una lliçó d'universitat.
Molts professors de la UPC s'enfurismen quan veuen a algun estudiant que esmorza d'amagat sota la taula (suposo que també s'enfadarien si l'estómac del mateix estudiant comencés a protestar per falta d'aliment). I toleren l'aigua (cap més beguda) per por a que algun dels alumnes caigui deshidratat durant els dies d'estiu, sense aire acondicionat al 99% de les aules.
Doncs bé, en un suro del departament d'Electrical and Computer Engineering hi ha aquest anunci:
Sobre el blog...
Sembla ser que hi havia certes persones que davant l'obligació de tenir un compte de gmail per comentar, no feien comentaris als meus escrits. Això ja està solucionat.
Aprofito també per presentar-vos els blocs que podeu trobar enllaçats a la dreta d'aquesta pàgina:
Patillades
Aquest és el bloc de Xavi Lozano, ex-company de Codigobarres que està actualment fent el projecte de telecos a Xile. Actualitza diàriament. Publica des de les coses curioses que troba a aventures personals.
Estúpidament feliç!
Bloc de la Maria Gregori, la companya de la UPC amb la qual he vingut a Atlanta. Sembla que va començar amb el blog a principis de l'estiu. Útil per contrastar les meves publicacions :p
Shhh!
Blog de Sergi Herrero, estudiant de telecos de la Salle que fa el projecte a San Francisco. Pretenc fer-li una visita durant la meva estància i a veure si de pas em fa de guia :D
El Que No Volen Veure
Blog de Marc Solà, company de l'UPC que fa mooolt temps que publica al blog opinions i notícies. Que jo sàpiga no és fora de Catalunya, a diferència dels altres 3... :)
Aprofito també per presentar-vos els blocs que podeu trobar enllaçats a la dreta d'aquesta pàgina:
Patillades
Aquest és el bloc de Xavi Lozano, ex-company de Codigobarres que està actualment fent el projecte de telecos a Xile. Actualitza diàriament. Publica des de les coses curioses que troba a aventures personals.
Estúpidament feliç!
Bloc de la Maria Gregori, la companya de la UPC amb la qual he vingut a Atlanta. Sembla que va començar amb el blog a principis de l'estiu. Útil per contrastar les meves publicacions :p
Shhh!
Blog de Sergi Herrero, estudiant de telecos de la Salle que fa el projecte a San Francisco. Pretenc fer-li una visita durant la meva estància i a veure si de pas em fa de guia :D
El Que No Volen Veure
Blog de Marc Solà, company de l'UPC que fa mooolt temps que publica al blog opinions i notícies. Que jo sàpiga no és fora de Catalunya, a diferència dels altres 3... :)
diumenge, 28 de setembre del 2008
Piedmont Park
Finalment, ahir a la tarda em vaig acabar avorrint i vaig decidir anar a explorar Piedmont Park, que està situat a menys de 10 minuts caminant des de la residència.
És un parc molt gran, amb un llac al mig i esquirols per totes bandes. Realment és un lloc molt agradable si la fredor dels grans gratacels t'aclapara...
Persecució d'un esquirol
És un parc molt gran, amb un llac al mig i esquirols per totes bandes. Realment és un lloc molt agradable si la fredor dels grans gratacels t'aclapara...
A tocar de la carretera (10th Street) es troba el parc, que comença amb unes grans esplanades on la gent passeja el gos i fa exercici.
... on ja es veuen els petits esquirols corrent amunt i avall
Persecució d'un esquirol
dissabte, 27 de setembre del 2008
Dissabte de relax
Finalment, ahir no va aparèixer el professor que esperàvem, però la nostra anada al laboratori va servir perquè ens dónessin permisos a la Buzz Card i per dinar amb la gent del lab. La Buzz Card ve a ser una mena de carnet universitari, però amb més tecnologia (RFID i banda magnètica), de manera que també s'utilitza per permetre o no el pas a certs edificis o plantes. Ara ja podem accedir al laboratori, situat a la planta 5a del Centergy, sense que ens hàgin de venir a obrir.
Després, la Maria va dir que se n'anava al gimnàs de la residència i jo vaig intentar, sense èxit, trobar algú que em signés el formulari d'incorporació per tal de demostrar que he arribat i que em paguin una petita part de la beca Agaur. Vaig recórrer 3 edificis, però a tot arreu pleguen a les 4:30. Hauré de tornar dilluns.
Això sí, sembla ser que cap a les 4 també comencen tot tipus d'activitats extraescolars. Vaig passar per davant el camp de baseball una altra vegada, però ara hi havia gent corrent amunt i avall.
Per cert, els arbres del campus també tenen les bosses d'auto-regar que em va fer esborrar el policia.
Els edificis que es veuen a la dreta són fraternitats, agrupacions/residència d'estudiants que s'anomenen amb lletres gregues i fan festes (segons definició d'un company de feina). Les "sororities" son per noies i les "fraternities" per nois. Segons aquest mateix company, la idea de les festes és també barrejar sororities i fraternites; digues-los-hi tontos...
Aquesta tarda em dedicaré a programar pel Jordi Baldrich (petites aplicacions per una calculadora que podeu veure a http://www.electronicaflamagas.com/aulacasio/ficha_programario.php?id=25) i suposo que poca cosa més. Tenint en compte el temps que estaré aquí, ja visitaré el centre d'Atlanta un altre dia...
Després, la Maria va dir que se n'anava al gimnàs de la residència i jo vaig intentar, sense èxit, trobar algú que em signés el formulari d'incorporació per tal de demostrar que he arribat i que em paguin una petita part de la beca Agaur. Vaig recórrer 3 edificis, però a tot arreu pleguen a les 4:30. Hauré de tornar dilluns.
Això sí, sembla ser que cap a les 4 també comencen tot tipus d'activitats extraescolars. Vaig passar per davant el camp de baseball una altra vegada, però ara hi havia gent corrent amunt i avall.
Per cert, els arbres del campus també tenen les bosses d'auto-regar que em va fer esborrar el policia.
Els edificis que es veuen a la dreta són fraternitats, agrupacions/residència d'estudiants que s'anomenen amb lletres gregues i fan festes (segons definició d'un company de feina). Les "sororities" son per noies i les "fraternities" per nois. Segons aquest mateix company, la idea de les festes és també barrejar sororities i fraternites; digues-los-hi tontos...
Aquesta tarda em dedicaré a programar pel Jordi Baldrich (petites aplicacions per una calculadora que podeu veure a http://www.electronicaflamagas.com/aulacasio/ficha_programario.php?id=25) i suposo que poca cosa més. Tenint en compte el temps que estaré aquí, ja visitaré el centre d'Atlanta un altre dia...
Victòria
La victoria es del mas perseverante.
(Napoleón Bonaparte)
Síiiiiiii, què dolça és la victòria!. I ho és més si és una victòria que veus difícil, per la qual has hagut de treballar-hi i contra un enemic més poderós. Aaah, us heu hagut de retractar; menjar-vos les paraules que tant categòricament pronunciàveu. La falsedat de les vostres frases ha quedat palesa i heu hagut de tirar enrere convertint la vostra supèrbia amb dolorosa humiliació!
Bé, ja estic més calmat. Resulta que jo tinc un mòbil amb Orange (ex-Amena). Resulta que un bon dia de juny vaig mirar l'extracte de caixa d'enginyers, on hi tinc domiciliada la factura del mòbil, i vaig veure que des de març tenia cada mes dues factures. Indagant sobre el tema, vaig descobrir que des de feia 4 mesos havia estat pagat la meva factura i la d'una tal Maria Mercedes Ferrer, a la qual no coneixia de res però que suposo que devia estar tota cofoia de tenir un mòbil que no gastava res en tot el mes.
Vaig queixar-me per telèfon a Orange i em van dir que era problema del banc per haver acceptat un rebut no autoritzat per mi. I vaig anar a la caixa i em van dir que era problema de la companyia per haver carregat una cosa al meu compte que no tocava. Total, que tothom rebutjava les culpes i jo, que era l'únic que era clar que no les tenia, havia de ballar amunt i avall mirant a veure qui n'era el responsable.
Finalment, vaig posar una denúncia a l'agència de consum i un mes després ha tingut resultat!
divendres, 26 de setembre del 2008
Flostins!!! + BWNL
Ahir a la nit vam fer un tomb pel barri (neibooooors...). Tenim al costat de la residència una benzinera, una funerària i, una mica més lluny, una esglesiola que sembla el més bonic que es pot trobar per la zona.
Com que ahir vam de compres al súper, avui he esmorzat Frosties, o com es diuen aquí Frosted Flakes.
Després ja m'he trobat amb la Maria i hem anat cap al Centergy, on hi ha el Broadband Wireless Networking Laboratory (BWNL), a veure si podem parlar amb el nostre tutor d'aquí (l'Akyildiz). Ens han dit que vindrà a la tarda, o sigui que haurem d'esperar...
Cartell de la benzinera. A 9 dòlars!!! (el galó, per això :p )
Funerària. Una mica fantasmagòrica sí que sembla...
Funerària. Una mica fantasmagòrica sí que sembla...
Com que ahir vam de compres al súper, avui he esmorzat Frosties, o com es diuen aquí Frosted Flakes.
Després ja m'he trobat amb la Maria i hem anat cap al Centergy, on hi ha el Broadband Wireless Networking Laboratory (BWNL), a veure si podem parlar amb el nostre tutor d'aquí (l'Akyildiz). Ens han dit que vindrà a la tarda, o sigui que haurem d'esperar...
dijous, 25 de setembre del 2008
Amb calma
Avui hem esmorzat el mateix que ahir (cookies i nesquik) i hem enfocat els dia amb una mica més de calma, ja que els últims 2 dies han sigut una miqueta cansats. Hem anat a realitzar l'últim tràmit que ens quedava a Georgia Tech i després ens hem encaminat a una sucursal del Bank of America a obrir-nos un compte local.
Arribats al lloc (on sembla que abunden els gratacels) hem trobat, finalment, l'edifici que buscàvem... ...no era ben bé de les dimensions esperades, però bé...
Després d'esperar una bona estona a l'únic empleat de l'imponent banc que era capaç d'obrir un compte, ens ha rebut i no sé encara per quin set-sous ens ha obert no 1 ni 2, sinó 3 comptes a cadascú: primari, secundari i d'estalvi.
Amb els comptes ja oberts (i en teoria sense comissions de cap mena) se m'ha acudit fer una foto en un carrer on hi havia uns arbres amb unes bosses als troncs, suposadament per tenir una mena de reg semi-automàtic (tot i que estèticament semblen bosses d'escombraries arrepenjades al tronc).
Craso error! Ha aparegut un policia de no se sap ben bé d'on i m'ha fet esborrar totes les fotos on hi apareixia de refiló l'edifici blanc que teníem darrera. Sembla ser que és la reserva federal d'atlanta i que no se li poden tirar fotos. Per treure'm una mica la ràbia que m'ha fet el tema, us poso aquí una foto idèntica a la que jo tenia, però que NO he fet jo.
Arribats al lloc (on sembla que abunden els gratacels) hem trobat, finalment, l'edifici que buscàvem... ...no era ben bé de les dimensions esperades, però bé...
Després d'esperar una bona estona a l'únic empleat de l'imponent banc que era capaç d'obrir un compte, ens ha rebut i no sé encara per quin set-sous ens ha obert no 1 ni 2, sinó 3 comptes a cadascú: primari, secundari i d'estalvi.
Amb els comptes ja oberts (i en teoria sense comissions de cap mena) se m'ha acudit fer una foto en un carrer on hi havia uns arbres amb unes bosses als troncs, suposadament per tenir una mena de reg semi-automàtic (tot i que estèticament semblen bosses d'escombraries arrepenjades al tronc).
Craso error! Ha aparegut un policia de no se sap ben bé d'on i m'ha fet esborrar totes les fotos on hi apareixia de refiló l'edifici blanc que teníem darrera. Sembla ser que és la reserva federal d'atlanta i que no se li poden tirar fotos. Per treure'm una mica la ràbia que m'ha fet el tema, us poso aquí una foto idèntica a la que jo tenia, però que NO he fet jo.
Sr. Policia, aquesta foto ha estat copiada de l'adreça http://lh4.ggpht.com/_hSf1D8I0In0/RlpYz1OC0GI/AAAAAAAAAGU/1LmK_Co0HNQ/DSC01462.JPG ; no l'he feta jo
Després d'esborrar les fotos (sniff) hem anat al supermercat del costat de la residència, on fet compra de menjar. Més tard, ja dinàvem al pis de la Maria... ...AMANIDA!!!
Ara són les 18:10 i fa una estona he tingut una sessió de videoconferència parental (la segona, ahir també). Després investigarem els equipaments de la residència i per avui poca cosa més. Probablement avui no soparem pizza com ahir i abans d'ahir. Apa, fins demà!
Ara són les 18:10 i fa una estona he tingut una sessió de videoconferència parental (la segona, ahir també). Després investigarem els equipaments de la residència i per avui poca cosa més. Probablement avui no soparem pizza com ahir i abans d'ahir. Apa, fins demà!
13,7km de tràmits
Avui ens hem llevat a les 8 per començar la gestió dels múltiples tràmits a realitzar previs al treball pròpiament dit. El primer de tot era parlar amb el Reginal Young, el gestor de la residència. Resulta que fins a les 10 la recepció no obre, de tal manera que hem decidit anar a esmorzar. Hem comprat succedani de cacaolat (nescuic) i galetes (cookies amb trossets de xocolata); el cacaolat de quasi mig litre cadascun, i de galetes una caixa amb 3 dotzenes. Tenim esmorzar per demà.
Hem pagat a la caixa i hem esmorzat en unes tauletes preparades per tal fi a dins del supermercat, no fos cas que t'entrés més gana i no t'haguéssis de tornar a desplaçar al súper.
A les 10 hem parlat amb el sr Young, que no sé si és jove (he, he, he) però es tracta d'un afroamericà que aproximadament fa 4 metres d'alçada per tres d'ample i 2 de gruix. A la Maria la mantindrà definitivament a l'habitació on és ara, i a mi em traslladarà a l'octubre, d'aquí una setmana. També hem pagat 1155$ en concepte de lloguer d'aquest més (161$), dipòsit (200$), robatori (100$, que es queden per la cara) i lloguer d'octubre (694$).
La pàgina web de la residència és http://100midtown.com/, situada al carrer 10è. Tot i que és el número 100, al costat hi té un altre edifici que és el número 20 :S
Així doncs, amb el tema de la residència arreglat (més o menys) ens hem disposat a cercar, que no recercar (he, he, he 2), al nostre director de projecte: Ian Akyildiz. A tal fi ens hem dirigit al campus de Georgia Tech per parlar amb la seva assistent, la Linda Dillon. Hem caminat durant una bona estona creuant camps de futbol, futbol americà, baseball, voley platja (amb sorra importada), etc. El campus és enorme, amb un autobús groc gratuït que el recorre (cosa que a aquestes alçades encara no sabíem).
Finalment hem arribat a l'edicifi de "Electronic and Computer Engineering" i fins i tot el despatx de la sra.Dillon, però ja s'havien fet les 12 i la mestressa estava dinant. Hem assaltat la seva companya, que ens ha dit que havíem d'anar a l'edifici "Centergy" i ens ha fet un mapa. Millor, perquè si no ja em veig buscant el Center-G pel centre de la ciutat, ja que sona igual.
Hem anat doncs cap al Gentergy, un alt edifici situat a la Technology Square. Allà tampoc hem aconseguit parlar amb el dr. Akyildiz, ja que no ha contestat al telèfon i per accedir al seu laboratori calen unes targetes que no tenim :(
Hem tornat a la residència i hem trucat a la Neus, una noia que des del febrer que es passeja per aquí. Ens ha esperat a la planta baixa de l'edifici i ens ha presentat als membres del laboratori.
Cal dir que la planta baixa de Catalunya es correspondria amb la planta 1 d'aquí, cosa que explica perquè ens ha costat estoneta trobar la sra. Dillon, ja que ens havíen dit que era a la 2a planta i havíem pujat dos pisos...
De fet, a part de conèixer la gent, tampoc ens ha sigut de gran ajuda la visita, ja que ens han tornat a reenviar a parlar amb la Linda, que ja devia haver acabat de dinar.
I sí, ens ha rebut la Linda i ens ha donat una llista de tràmits que havíem de fer a la universitat: targeta d'estudiant, registre a recursos humans, registre als serveis informàtics i registre a relacions externes. Ho hem fet tot menys l'última part, ja que jo no duia un formulari necessari.
Després hem tornat a la residència
I cap a les 8 de la nit hem anat a fer compres a l'IKEA.
Hem pagat a la caixa i hem esmorzat en unes tauletes preparades per tal fi a dins del supermercat, no fos cas que t'entrés més gana i no t'haguéssis de tornar a desplaçar al súper.
A les 10 hem parlat amb el sr Young, que no sé si és jove (he, he, he) però es tracta d'un afroamericà que aproximadament fa 4 metres d'alçada per tres d'ample i 2 de gruix. A la Maria la mantindrà definitivament a l'habitació on és ara, i a mi em traslladarà a l'octubre, d'aquí una setmana. També hem pagat 1155$ en concepte de lloguer d'aquest més (161$), dipòsit (200$), robatori (100$, que es queden per la cara) i lloguer d'octubre (694$).
La pàgina web de la residència és http://100midtown.com/, situada al carrer 10è. Tot i que és el número 100, al costat hi té un altre edifici que és el número 20 :S
Així doncs, amb el tema de la residència arreglat (més o menys) ens hem disposat a cercar, que no recercar (he, he, he 2), al nostre director de projecte: Ian Akyildiz. A tal fi ens hem dirigit al campus de Georgia Tech per parlar amb la seva assistent, la Linda Dillon. Hem caminat durant una bona estona creuant camps de futbol, futbol americà, baseball, voley platja (amb sorra importada), etc. El campus és enorme, amb un autobús groc gratuït que el recorre (cosa que a aquestes alçades encara no sabíem).
Finalment hem arribat a l'edicifi de "Electronic and Computer Engineering" i fins i tot el despatx de la sra.Dillon, però ja s'havien fet les 12 i la mestressa estava dinant. Hem assaltat la seva companya, que ens ha dit que havíem d'anar a l'edifici "Centergy" i ens ha fet un mapa. Millor, perquè si no ja em veig buscant el Center-G pel centre de la ciutat, ja que sona igual.
Hem anat doncs cap al Gentergy, un alt edifici situat a la Technology Square. Allà tampoc hem aconseguit parlar amb el dr. Akyildiz, ja que no ha contestat al telèfon i per accedir al seu laboratori calen unes targetes que no tenim :(
Hem tornat a la residència i hem trucat a la Neus, una noia que des del febrer que es passeja per aquí. Ens ha esperat a la planta baixa de l'edifici i ens ha presentat als membres del laboratori.
Cal dir que la planta baixa de Catalunya es correspondria amb la planta 1 d'aquí, cosa que explica perquè ens ha costat estoneta trobar la sra. Dillon, ja que ens havíen dit que era a la 2a planta i havíem pujat dos pisos...
De fet, a part de conèixer la gent, tampoc ens ha sigut de gran ajuda la visita, ja que ens han tornat a reenviar a parlar amb la Linda, que ja devia haver acabat de dinar.
I sí, ens ha rebut la Linda i ens ha donat una llista de tràmits que havíem de fer a la universitat: targeta d'estudiant, registre a recursos humans, registre als serveis informàtics i registre a relacions externes. Ho hem fet tot menys l'última part, ja que jo no duia un formulari necessari.
Després hem tornat a la residència
I cap a les 8 de la nit hem anat a fer compres a l'IKEA.
dimecres, 24 de setembre del 2008
Arribada
Vam arribar cap a les 5 de la tarda (11 de la nit a Catalunya) a l'aeroport. Després d'una odissea per poder sortir (inclosos control de passaport, control de nosequé -vam donar un paper blau on jo assegurava no haver tingut contacte amb 'livestocks' i encara no sé què és-, RE-control d'equipatges -descalços-, agafar un tren intra-aeroportuari, etc) vam agafar Marta, que no és una noia sinó el transport públic atlantenc (atlantí?).
Amb tot, s'havien fet les 7 i a la residència no hi havia el gerent, per la qual cosa ens hem allotjat en una habitació temporal a l'espera del què demà ens digui el bon home. Cal remarcar la desagradable sorpresa a l'assabentar-nos de la inexistència de qualsevol tipus d'extra a l'apartament: no hi ha llençols, ni coixins, ni olles, ni coberts, ni quasibé res.
Així doncs, vam anar a comprar d'emergència uns llençols al Barnes&Noble (100$) i, després d'una estoneta de wi-fi al vestíbul ens vam retirar a dormir perquè un dia de 30 hores al final acaba cansant...
Atlanta des del Marta. Es pot comprovar un bonic pal telefònic tapant els gratacels en el moment de la foto.
Amb tot, s'havien fet les 7 i a la residència no hi havia el gerent, per la qual cosa ens hem allotjat en una habitació temporal a l'espera del què demà ens digui el bon home. Cal remarcar la desagradable sorpresa a l'assabentar-nos de la inexistència de qualsevol tipus d'extra a l'apartament: no hi ha llençols, ni coixins, ni olles, ni coberts, ni quasibé res.
Així doncs, vam anar a comprar d'emergència uns llençols al Barnes&Noble (100$) i, després d'una estoneta de wi-fi al vestíbul ens vam retirar a dormir perquè un dia de 30 hores al final acaba cansant...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)