- Arribar al laboratori.
- Barallar-se per enèsima vegada amb l'article maleït (enèsima, quina gran paraula heredada de les matemàtiques, per cert).
- No saber amb quines fórmules simular res de res.
- Tornar al pis (del Josep Miquel), mig d'amagat.
- Deprimir-se perquè quan aconsegueixi tenir alguna cosa vàlida, la nanotecnologia s'haurà desenvolupat en una pretèrita era. La Maria ja ha confirmat que assistirà a la meva presentació (prevista cap al 2075) al casal de jubilats, degustant free food amb una palleta.
Des d'Atlanta és un bloc on explico més o menys diàriament les meves aventures en aquesta ciutat americana, on estic fent el projecte de final de carrera d'electrònica.
divendres, 5 de juny del 2009
Sense novetats
Res de nou. Monotonia. Quotidianitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Uigggggg! "pelín depre"?
Publica un comentari a l'entrada