Dimecres 15 d'abril vam agafar un vol que ens va a dur a Chicago, capital de l'estat d'Illinois. Amb aquesta terminació, ja es veu que el van anomenar els francesos... A l'aeroport, primera cosa curiosa: un lavabo amb higiènica protecció plàstica...D'igual manera que Washington, New York i Boston (i a diferència d'Atlanta), Chicago té un transport públic decent i tot i que teníem l'hotel a la quinta forca hi vam arribar amb metro.
Diverses línies del metro de Chicago passen per sobre dels carrersUn cop allà, un afroamericà (que semblava que enlloc de sang tingués alguna mena de líquid opiaci a les venes) ens va fer inscriure el següent registre d'inscripció:
Cal observar que els registres són diferents per gènere. Al masculí demana el tipus de cotxe i la matrícula. Al femení, en canvi, demana el correu electrònic i el telèfon...Ja instal·lats, vam tornar a agafar el metro i vam visitar la zona financera de Chicago, la que més s'assembla a les pelis de gàngsters. Entre gratacels variats, hom es troba diferents coses interessants, com ara una escultura de Picasso, construccions de Mies van der Rohe o l'edifici Marquette.
L'escultura de Picasso, que aquest va regalar a la ciutat, és una gran peça on se suposa que s'hi pot distingir diverses coses depenent de l'angle des d'on se la mira. Pot ser que l'artista realment volgués crear-ho, però jo també crec que davant d'una cosa difusa (com ara un núvol al cel), la gent hi intenta distingir alguna forma.
Escultura de Picasso. De totes les coses que s'hi podien veure, jo només vaig distingir una dona (foto de l'esquerra) i un mico (foto de la dreta).
Prop d'allà es troben els edificis dissenyats per l'arquitecte van der Rohe. Potser tampoc em cridarien massa l'atenció si no fos perquè tinc una germana fanàtica d'aquest home :p Per altra banda, fa un parell d'anys vam anar a Berlín i vam veure la Galeria Nacional i cosa que em va fer constatar que aquest bon arquitecte va reaprofitar els plànols que ja tenia :p ...
Mies van der Rohe a ChicagoCal dir, en defensa d'en Rohe que al menys els seus edificis no han tingut problemes. En un altre barri vam veure un edifici tot de vidre en el qual els treballadors es rostien a l'estiu. Per solucionar-ho, cada dis d'estiu fonen no sé quantes tonelades de gel... En fi, més enllà vam entrar a l'edifici Marquette, on vaig veure que en algun lloc dels USA encara recorden als nadius que van arraconar (o exterminar, depèn dels llocs) en la seva colonització.
Quan estava a punt de fer-se fosc vam pujar a l'edifici més alt de la ciutat, la Sears Tower. Des d'allà vam veure com es ponia el sol sobre la ciutat del vent.
Sears Tower
Chicago de nit
3 comentaris:
L'última vegada que vaig estar a l'aeroport de Chicago-O'Hare, hi havia un home al lavabo que la seva feina era canviar els plàstics després de cada vegada que algú es sentés al vàter. Veig que ara han mecanitzat el sistema...
Aquest sistema fa temps que existeix jejeje
Home, de fet potser és millor aquest sistema que tenir l'home pendent de qui va al lavabo per anar canviant els plàstics :D
Clar que, de fet, a més d'un lloc he vist empleats de lavabo que et serveixen sabó i/o tovalloletes per les mans (suposo que a canvi de propina...)
Publica un comentari a l'entrada