Sopar internacional

Durant tot el dissabte no he fet res de profit, com a bon gandul de cap de setmana. Al matí m'ha trucat la família des de Delf, on l'Agnès està fent l'Erasmus (i de tant en tant escriu en el seu bloc). Sembla que els agrada molt el poblet... ...dubto que es quedin amb la mateixa sensació quan visitin Atlanta :p


A la nit hem tingut un "sopar internacional". Aprofitant la variada procedència nacional que ens rodeja, els valencians de la nostra residència van proposar d'organitzar una trobada on tothom portés un plat típic del seu país.

Com que el pa amb tomàquet no semblava gaire elaborat i la truita de patates ja la feien els valencians (enlloc de paella :_( ) ens hem reunit amb el Xavier i la Maria i hem -han- preparat un plat típic menorquí: albergínies farcides.

Procés d'elaboració

Equip de cuina.

El plat ja cuinat.

A les 8 hem baixat a la planta G, on hem fet la celebració. A part de catalans i valencians hi havia representants de França, Itàlia, Alemanya, Colòmbia, Índia, Mali i EUA. Els turcs (Berk) no han pogut venir. Als coreans no em vaig enrecordar de dir-los-ho i després no els vaig veure més. Entre els plats curiosos cal destacar el plàtan bullit de Mali, les sopes dels alemanys i els cigrons de l'hindú.

Assistents al I sopar internacional 100Midtown.

Vista de la taula.

El meu sopar.

Després de sopar hi ha hagut partides de billars tot esperant que arribés una pel·lícula que havíen demanat per internet. Hi ha una saleta a la mateixa planta dedicada exclusivament a la projecció de pel·lícules i a través d'aquesta web es pot accedir a un ampli catàleg de cinema i extres (marranades a les quals tot bon americà ha de tenir accés quan assisteix a un espectacle).

Billars, tot a la mateixa residència.

Repartiment de gelat previ a la projecció.

De fet, la pel·lícula escollida m'avorria i entenia una paraula de cada 10 (...potser aquesta era la causa...), o sigui que he desertat a mitges i me n'he anat a dormir...