El restaurant Buca di Bepo, on vam anar a celebrar l'èxit dels doctorands però també una benvinguda als nous membres i un adéu als membres que pleguen, és un restaurant italià decorat barrocament però amb una certa harmonia, amb imatges relacionades amb el país de la bóta per tot arreu.
Vam sopar amanida, pasta i una mena d'aubergínies, acompanyat d'un vi negre que a jutjar per la cara del cambrer devia valer un ull de la cara. D'entrant també vam menjar una cosa amb nom italià que no recordo, però que venia a ser una mena de pà amb tomàquet mal fet :p
Tot i que el seu equip preferit de futbol (turc) havia perdut, el professor va amenitzar força la vetllada, explicant tota classe d'anècdotes personals amb dones, viatges i experiències variades.
De postres, tiramisú.
---(...)---
Aquesta setmana he conegut al meu veí (el quart component del pis), en Hemin Patel. Aquest noi, que vaig entendre que estudia aeronàutica a Georgia Tech, va ser adoptat de l'Índia per una parella anglesa. Per algun motiu que desconec ha acabat a Atlanta, on el seu tiet el té contractat en una empresa de visualització 3D de plànols arquitectònics.
Aquestes i moltes altres informacions em va transmetre un matí que suposadament havia d'anar al laboratori; vaig arribar 2 hores tard. El noi aquest és auto-suficient. No utilitza la cuina, ni la nevera, ni cap espai comú a excepció de la dutxa. A la seva habitació hi té un decodificador de cable, una tele d'unes quantes polzades... ...i una nevera on hi guarda el menjar.
També té una col·lecció enorme de colònies, sabons, desodorants i potingues variades. De fet, abans de marxar a fer un examen (jo havia d'anar al laboratori, però ell es jugava una assignatura...) es va posar colònia per tot arreu... ...per sobre la roba.
L'únic inconvenient que de moment li trobo és el seu costum de canviar la calefacció a aire acondicionat quan se'n va a dormir. Les reixetes són comunes i em pelo de fred (fins que decideixo tornar a canviar el termostat). Al principi hi vaig posar unes bosses, però després les vaig treure i ara me'n penedeixo.
---(...)---
A part d'això poca cosa més. Ahir vam anar al Publix (el supermercat del barri) a comprar menjar per sopar dijous. De camí vam desvetllar el misteri del con i vaig fer una foto a un ocell.
Em pensava que era l'ocell mascota de Geòrgia (el Thrasher) però ha resultat ser el d'altres estats com Florida (el Mockingbird).
---(...)---
Per sopar: vaig menjar pit de pollastre arrebossat.---(...)---
1 comentari:
Què bo, què bo, què bo!! el Frostis serveix per a tot a tot arreu, eh? Hi ha un club de FrikiFrostis?
Encara ric ara!!
Publica un comentari a l'entrada