Avui ha estat un dia com qualsevol altre d'aquesta setmana. Cada matí m'aixeco cap a les 9 (els temps remots d'aixecar-se a les 7 es van acabar a l'arribar aquí). Prenc una dutxa per intentar treure'm la cara de son (cosa que de tant en tant aconsegueixo) i veig passar els autobusos escolars que transporten les futures generacions cap a la llar del coneixement i la saviesa. Em recorden a les vinyetes de Charlie Brown...
Hora d'anar a escola...
La temperatura exterior oscil·la entre 1 i 2 ºC a aquestes hores del matí. Fresqueta, vaja. Però si no fa vent i es du roba suficientment gruixuda es pot suportar. Fa un parell de dies bufava airet i després de caminar dues passes ja et podies considerar oficialment gel humà.A part d'això... poca cosa més. La ciutat es va guarnint poc a poc de cara a les festes nadalenques, que sembla que els nadius començaran a mig celebrar a partir del dia d'acció de gràcies, la setmana que ve.
Decoració nadalenca a Atlantic StationA la tarda he tornat a enganxar-me a sèries per internet, on al començament del capítol número 6 (1a temporada) de "Me llamo Earl" hi ha una escena que algú pot arribar a relacionar amb mi...
Capítol "Rompí la valiosa estutuilla de Joe"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada