Així doncs, cap a les 6 de la tarda arribàvem al Philips Arena, l'estadi on juguen els Thrashers i els Hawks (l'equip de bàsquet). Es va acabar de construir al 1999 i sembla ser que està esponsoritzat per una marca comercial...
A l'arribar vam anar a recollir les entrades, mentres un parell de fervents catòlics ens sermonejaven sobre no sé ben bé què. Potser consideraven que anar a veure un partit esportiu és una cosa que va contra la Bíblia?
La Maria i el Xavi amb els tiquets. L'endemà vaig descobrir que la columna que es veu darrera forma part de les lletres "ATLANTA"...
Un cop dins una botiga de marxandatge, diversos restaurants, bars i paradetes de menjar et donen la benvinguda.
El camp, tot i mirar-lo des d'una alçada considerable, es veia força bé i el partit va tenir tots els alicients que el públic americà espera d'un esdeveniment així: baralles, sortejos, 2 pauses de 15 minuts per anar a buscar menjar i beguda, música rock a les faltes, mastegots contra les tanques, patinadores que netegen el camp, caps d'ocell escopint foc, regals en paracaigudes...
El camp, tot i mirar-lo des d'una alçada considerable, es veia força bé i el partit va tenir tots els alicients que el públic americà espera d'un esdeveniment així: baralles, sortejos, 2 pauses de 15 minuts per anar a buscar menjar i beguda, música rock a les faltes, mastegots contra les tanques, patinadores que netegen el camp, caps d'ocell escopint foc, regals en paracaigudes...
Inici del partit.
Llums, patinadores, foc, baralles personals, baralles col·lectives, la mascota de l'equip repartint samarretes amb una escopeta...
Cal dir que aquest esport, tot i que el seu objectiu no és barallar-se, és una cosa que està plenament normalitzada. El moment que els espectadors que teníem darrera més gaudíen i animaven era quan s'esbatussaven els jugadors... ...i quan l'equip rival perdia la pilota, moment en el qual es dedicàven a oferir tot un repertori d'insults. De fet vam poder comprovar que, sempre i quan no utilitzis el pal i et treguis els guants, pots clavar uns quants cops de puny a l'oponent; l'única pega és que et veuràs sancionat amb 5 minuts d'exclusió del partit (la mateixa pena pel teu contrincant si s'hi torna).
Finalment, a pocs segons d'acabar el partit i perdent per 0-1, l'entrenador va canviar el porter per un jugador de camp per arriscar-ho tot en una última jugada. Resultat final: 0-2. Tot i això, tot plegat fou ben entretingut :D
Finalment, a pocs segons d'acabar el partit i perdent per 0-1, l'entrenador va canviar el porter per un jugador de camp per arriscar-ho tot en una última jugada. Resultat final: 0-2. Tot i això, tot plegat fou ben entretingut :D
3 comentaris:
Uaaaaa!! Genial!!
Ara ja ets tot un yankee!!! Mare meva! Ha de ser genial anar a verue com s'esbatussen aquests homenots!!!
Quan us van costar les entrades?
Es molt gran l'estadi?
Quina enveja!!!
Va ser divertit :)
Ens va costar 15 $, pero erem a dalt de tot. En total hi caben unes 19.000 persones.
Una cosa que m'he oblidat de comentar es la modalitat "all you can eat". Amb aquests tiquets pots menjar tants snacks i refrescos com siguis capac durant tot el partit... ...i despres s'estranyen de l'obesitat...
jajaja!! bonissim! aixo no ho coneixia!!
kins cracks akests americans!
Publica un comentari a l'entrada