Graduació

Georgia tech té dues cerimònies a l'any per atorgar els diplomes de doctor, màster i graduat. El graduat correspondria a una llicenciatura de les curtes de les que tenim a casa nostra i el màster a una diplomatura o enginyeria superior. Clar que amb Bolonya això canvia; de fet s'assemblarà més al seu sistema.

Total, que ja que no vaig poder assistir a la meva pròpia cerimònia de diplomes a la UPC (es va celebrar aquest 18 de novembre i era a Atlanta), he anat a veure la seva.

Cerimònia lliurament de diplomes a la UPC 18 novembre 2008

Cerimònia de tardor a Geòrgia Tech. Lluís amb mascota, la Buzz.


Moments inicials de la cerimònia. Porten a l'escenari la maça, una mena de símbol de poder que aplica no sé quins criteris de tensió. També sembla ser que el protocol dels birrets va en funció de l'orador: si se'l treu també ho pots fer tu.

Fa goig tants colorins sobre persones tan sèries :D

Com es pot veure a les imatges la cerimònia no va ser una mica més solemne que la de l'UPC, i tot i que van substituir la típica llançada final de birrets per uns globus grocs i blancs caient del sostre, em van donar el programa de l'acte i un anuari molt bonic. Suposo que encara el trobaria més bonic si realment hagués estudiat allà :p

---(...)---

Després de la cerimònia em vaig ajuntar a la festa que tenien muntada a l'apartament del Max, on van fer una sangria que he de reconèixer que estava prou encertada. Acabat l'alcohol, algú va proposar de convidar-se a una festa particular que alguns estudiants havien muntat a casa seva. Moments després, pujàvem sense cap mena de vergonya a un Stingerette, una mena de taxi gran que la universitat proporciona als alumnes per quan hagin de tornar a casa.

La festa era un atepeïment de gent disfressada amb bosses d'escombraria, cartrons de pizza, fustots... ...o paper de wàter...


Cap a quarts de quatre vaig decidir marxar amb el primer grupet que abandonava... ...però passant per davant d'un restaurant 24h van decidit que els havia entrat gana. El restaurant estava sorprenentment força ple de gent atipant-se de les més variades coses. Total, que em vaig veure forçat a menjar-me una xocolata desfeta, quin remei...

En Carlos amb un típic refrigeri de les 4 de la matinada...