Així doncs, ben decidit he entrat a dins. L'espai estava atapeït de gent, ja que resulta que em trobava davant de l'Atlanta Symphony Hall i estaven a punt de començar el concert. Veient que sense entrada no m'hi deixarien entrar... ...he anat a xafardejar la botigueta simfònica.
Atlanta Symphony Hall.
Vaixella i altres objectes amb decoració musical.
Ninot Mozart. Per darrera se li podia donar corda i sonava música :)Després de donar voltes per les plantes d'un edifici sense gens d'interès, m'ha pescat una senyora de la neteja i m'ha informat que el museu era uns metres més enllà. Agraït per haver-me salvat del meu curt limbo, m'he dirigit cap al museu, passant pel costat d'una casa dibuixada que només pot ser obra d'artistes... ...o arquitectes, que de vegades estan igual de tronats :p
He fet una bona estona de cua per aconseguir els tiquets, però quan he arribat a la caixa m'han dit que havia de pagar religiosament l'entrada, a no ser que tingués una identificació de la meva residència actual a Fulton. Com que no la tenia i ja he vist les exposicions que m'oferien (Louvre i guerrers de Xian) he decidit no entrar. Enlloc d'això, he passejat pels entorns observant les diferents obres que hi havia...
Estàtua al vestíbul del museu. No recordo si era Juli Cèsar o algú altre...
Fruita gegant a una terrassa del museu
Reproduccions dels guerrers de Xian a la botiga del museu.
Sala del Louvre. Estàtua d'un lleó que no sé quin rei va encarregar pels jardins de Versalles i que espantava les damisel·les que hi passejaven.
Ninot de fusta (el gran)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada