El Jimmy Carter Museum està situat a mitja hora en transport públic (7 minuts en cotxe) des de la meva residència. He hagut de donar unes quantes voltes per trobar la parada de bus, ja que a part dels captaires ningú sap per on passen; recorden vagament que l'autobús és un invent de després del descobriment de la roda, però com que es desplacen en cotxe a tot arreu no els cal saber res més. Preguntar-ho als captaires, per altra banda, té l'inconvenient que no és gratuït... Finalment, però, l'he trobat i he aconseguit arribar al museu.
La visita al museu (que costa 8 $ , 6 $ amb carnet d'estudiant), és un repàs a l'història del Carter, però també té anècdotes d'altres presidents: per exemple, records de joventut...
Sembla ser que abans de la nominació de Carter com a presidenciable ningú donava un duro per ell (com en el cas d'Obama, vaja). Es va presentar com a candidat demòcrata i, degut al seu passat com a granger de cacauets, la dreta en feia burla i l'esquerra adoptà com a estandard un cacauet amb dents, que es veu que les tenia prominents.
A part d'això el que més m'ha cridat l'atenció és la reproducció del saló oval de la Casa Blanca, l'exposició del jersei que duia durant la seva defensa dels drets humans i el premi Nobel de la Pau que va rebre.
A més a més de regals de diferents caps d'estat i d'uns jardins dissenyats per no sé qui, el museu també consta d'una gran biblioteca...
1 comentari:
..va fer una carrera política ràpida...era poc conegut i es va "colar" a les primàries...(sembla que això s'ha repetit,no?)
Sembla un bon tio,però la dreta mediàtica el va castigar per la crisis dels ostatges a Iran i va promocionar Reagan fins l'extenuació i no va repetir mandat...ës enginyer nuclear
Publica un comentari a l'entrada