Degut al meu gran coneixement fotogràfic, doncs, tinc la càmera configurada amb tots els automatismes possibles (balanç de blancs, sensibilitat, enfocament) però tot i que normalment amb això n'hi ha prou, la situació empitjora quan es fa de nit.
Fotografia de la discoteca Opera...
Fotografia del concert/espectacle de Nadal...
Consell: traieu el flaix quan feu una foto a través d'un vidre.Total, que estic molt content de poder presentar en societat la meva primera foto més o menys digne de nit, utilitzant una paperera de suport i posant la ISO a 400 (a la babalà, pero bé...)...
Bé, sí, hi ha tot de cables pel mig que molesten... ...però els edificis estan menys moguts del que és habitual... :)
3 comentaris:
Felicitats pels avanços!!!
Jo et recomanaria que si tens un trípode, encara que improvisat, com una paperera, intentessis baixar la ISO per sota de 400, doncs amb els sensors de les càmeres compactes (com sembla que és el teu cas), fins i tot a 400 ISO generen força soroll (AWGN), que ressalta força sobre fons plans (cels, etc...). En fotos de nit, jo intento no pujar per sobre els 200 ISO (Que és la sensibilitat aproximada d'un carret tradicional de fotos estàndard de l'època).
Esperem veure progressos!!!
PD: Si tens una càmara canon compacta, et recomano el mode "P" amb la configuració de color a "Vivid" per a augmentar el contrast (mal endèmic de totes les compactes) i abaixar 1/3 l'exposició (sembla que la sobreexposició és una mania de canon), tot i que per a gustos, colors.
La fotografia de la discoteca, es pura psicodelia dels 70s. es "chula".
Gràcies pels consells, Marc :)
De fet tinc una Nikon Coolpix s550, però provaré això de la ISO 200... ...i alguna de les altres coses, però poc a poc :)
Per altra banda, Àngels, com pots suposar la foto de la discoteca era del tot premeditada...
Publica un comentari a l'entrada