Segurament és que cadascú està acostumat al menjar de la seva terra; el Roop (que és hindú) no entenia com els europeus tenien menys de noséquants centenars d'espècies disponibles a la seva cuina i que fins i tot a vegades féssin plats sense cap espècia.
Suposo que d'igual manera, considero que la gastronomia catalana (i d'altres que es poden trobar importades a la ciutat) són molt superiors al pit de pollastre fregit acompanyat d'arròs o fideus, que quasibé cada dia constituia el dinar a Atlanta.
Així doncs, a part de trobar-me amb l'Anna i el Sergi m'he dedicat a atipar-me tant com pugui i tenir una bona reserva de records per la propera temporada atlantina. Crec que davant les festes que em trobo, no serà garie problemàtic inflar-me d'escudella, carn d'olla, canalons, torrons i tota la mandanga.
A part d'això aquests dies he passejat pel centre de la ciutat comtal, he anat a buscar a ma germana a l'aeroport i he visitat la feina de la xicota.
1 comentari:
Mmmmm...
Que bo el coulant de xocolata....
El meu postre preferit....
Publica un comentari a l'entrada