Delft vs Atlanta

La meva germana Agnès em va copiar i se n'ha anat a estudiar un any a l'estranger :p . Ella està vivint a Delft (Holanda), però com es pot veure a les següents imatges és més o menys igual de bonic que Atlanta...

Delft

Atlanta...

Black Friday i gall d'indi

El divendres següent del dia d'acció de gràcies és el "Black Friday" a Estats Units. Aquest divendres, considerat el primer dia de compres nadalenques, les botigues obren a les 5 de la matinada per atendre els clients que des de les 11 del dia anterior estan fent cua a les seves
portes. Les rebaixes són importants en alguns casos, arribant al 50% o 75%. Vaja, que enlloc d'acabar amb rebaixes com nosaltres, ells hi comencen...

Articles a meitat de preu a Victoria's Secret (Atlantic Station)

Com que tampoc tenia cap producte que em calgui comprar i, sobretot, no em vull estressar per fer les meves compres, no m'he aixecat a les 4 del matí per anar a veure les súper rebaixes (idea que per un moment he tingut, però que he descartat posteriorment). Enlloc d'això he anat a passejar per Atlantic Station a mitja tarda.

Paradetes de Nadal. No és com Santa Llúcia, però bé...

Arbre de Nadal

Lluís davant d'arbre

---(...)---

A la nit he fet els deures que no vaig fer ahir, és a dir, menjar gall d'indi pel dia d'acció de gràcies. Tinc carn per uns quants dies, però ha valgut la pena :)

Cal dir que l'animal ja estava cuit, només calia escalfar-lo... El pastís també és típic; les postres del thanksgiving acostumen a ser pastís de pacana (una mena de nous) o de carabassa. Aquest era de pacana :)

Pas de zebra

Sort que van posar-hi un pas de zebra amb semàfor. Si no, els vianants tindrien conflictes amb els cotxes... ...que volen estampar-se contra el mur...

Thanksgiving

El quart dijous de novembre és el dia d'acció de gràcies, o Thanksgiving. Sembla ser que l'origen d'aquesta tradició pot ser espanyol (per la seva exitosa arribada a Florida al 1565) o agrària (per l'exitosa collita a Plymouth el 1621). De tota manera va ser Lincoln, el 1863, qui va instaurar la celebració anual l'últim dijous de novembre.

La primera acció de gràcies de Jean Louis Gerome Ferris (segons wikipedia)

Actualment, la festa reuneix familiars i amics per donar gràcies pels béns materials i espirituals que es posseeixen. En el fons és una bona excusa per, al menys un cop a l'any, reflexionar sobre nosaltres mateixos i adonar-nos de les bones persones que ens envolten i de la sort que tenim de tenir tot el que tenim.

Una cosa que no pot faltar el dia d'acció de gràcies és el gall d'indi. Aquest dia, als Estats Units se'n mengen al voltant de 46 milions d'unitats. Això sí, el president en perdona un (que viatja en primera classe fins la Casa Blanca) que viu la resta dels seus dies en una granja.

Indiot perdonat d'aquest any per l'encara president americà. Els membres a banda i banda de Bush són els màxims responsables de la National Turkey Federation, que es dedica precisament a promoure el consum de gall d'indi...

A falta de família, els membres del laboratori ens hem reunit per sopar a casa del Max. No hi havia gall d'indi pròpiament dit (tot i que solventaré en breu l'espina clavada que em queda) però s'ha inclòs a l'amanida en forma de llesques...


Just abans de començar a sopar m'he escapat per anar a veure la cerimònia d'encesa de l'arbre de Lenox Square, que celebren a Atlanta des de 1947. La cerimònia, on apareixen famosos i hi ha concerts en directe, és el punt de partida al consumisme nadalenc desenfrenat. L'arbre protagonista ha de ser solitari segons la tradició, i en aquest cas n'han escollit un que fa 22 metres d'alçada (70 peus).

Públic del concert. Els nens del centre jugaven amb unes espases jedi...

L'arbre i jo amb cara de circumstàncies...

Assistent a l'event...

Després he tornat a l'apartament del Max, on em maleïen per haver-los deixat sense cervesa (es guardava a la meva habitació) :p

Un cop hem acabat amb la pasta ragú (que nosaltres coneixem com a bolonyesa) i amb una porció de l'amanida, ha sigut l'hora de les postres: pastís de xocolata i tiramisú. El "pecan pie" queda per un altre dia...

La Digdem amb el seu pastís. Volia posar "happy thanksgiving" però no li va cabre :)

Menjant el tiramisú...

Més fotos de la vetllada aquí...

Spam

Malgrat avui en dia tothom associa el mot Spam al correu brossa que ens arriba electrònicament sense desitjar-ho, no és pas el seu significat original. El mot spam es referia en un principi a un tipus de carn pre-cuinada (una mena de pernil dolç, sembla) i era un acrònim de "Shoulder of Pork and Ham".

En un sketch de 1970 dels Monthy Python, tot el menú estava fet a base de spam. Aquesta escena és l'origen del mot amb el significat actual. De fet, aquest grup còmic no es va cansar de la utilització d'aquest mot, i recentment tenen a la cartellera una obra de teatre titulada Spamalot (la qual aconsello anar a veure). Obté el títol arrel d'una frase de Los caballeros de la mesa cuadrada on es diu "We eat spam a lot".

Més informació sobre l'spam a la wikipedia (castellà).

I tot aquest rotllo per què?
Doncs perquè he trobat al supermercat una porció d'Spam!!

Buca di Bepo i Hemin Patel

Em penso que el post anterior ha quedat pobre, així que amplio el report del sopar.

El restaurant Buca di Bepo, on vam anar a celebrar l'èxit dels doctorands però també una benvinguda als nous membres i un adéu als membres que pleguen, és un restaurant italià decorat barrocament però amb una certa harmonia, amb imatges relacionades amb el país de la bóta per tot arreu.

Passadís que duia fins la nostra taula.

Vam sopar amanida, pasta i una mena d'aubergínies, acompanyat d'un vi negre que a jutjar per la cara del cambrer devia valer un ull de la cara. D'entrant també vam menjar una cosa amb nom italià que no recordo, però que venia a ser una mena de pà amb tomàquet mal fet :p


Tot i que el seu equip preferit de futbol (turc) havia perdut, el professor va amenitzar força la vetllada, explicant tota classe d'anècdotes personals amb dones, viatges i experiències variades.


De postres, tiramisú.

---(...)---

Aquesta setmana he conegut al meu veí (el quart component del pis), en Hemin Patel. Aquest noi, que vaig entendre que estudia aeronàutica a Georgia Tech, va ser adoptat de l'Índia per una parella anglesa. Per algun motiu que desconec ha acabat a Atlanta, on el seu tiet el té contractat en una empresa de visualització 3D de plànols arquitectònics.

Una foto seva que he tret d'internet

Aquestes i moltes altres informacions em va transmetre un matí que suposadament havia d'anar al laboratori; vaig arribar 2 hores tard. El noi aquest és auto-suficient. No utilitza la cuina, ni la nevera, ni cap espai comú a excepció de la dutxa. A la seva habitació hi té un decodificador de cable, una tele d'unes quantes polzades... ...i una nevera on hi guarda el menjar.

També té una col·lecció enorme de colònies, sabons, desodorants i potingues variades. De fet, abans de marxar a fer un examen (jo havia d'anar al laboratori, però ell es jugava una assignatura...) es va posar colònia per tot arreu... ...per sobre la roba.

L'únic inconvenient que de moment li trobo és el seu costum de canviar la calefacció a aire acondicionat quan se'n va a dormir. Les reixetes són comunes i em pelo de fred (fins que decideixo tornar a canviar el termostat). Al principi hi vaig posar unes bosses, però després les vaig treure i ara me'n penedeixo.

Si hagués tingut celo hi hagués posat un cartró de Frosties :p

---(...)---

A part d'això poca cosa més. Ahir vam anar al Publix (el supermercat del barri) a comprar menjar per sopar dijous. De camí vam desvetllar el misteri del con i vaig fer una foto a un ocell.

Un con solitari en un prat... ...sospitós...

Em pensava que era l'ocell mascota de Geòrgia (el Thrasher) però ha resultat ser el d'altres estats com Florida (el Mockingbird).

---(...)---

Per sopar: vaig menjar pit de pollastre arrebossat.

Només un parell de talls; la resta la tinc al congelador.

Defenses de doctorat i sopar

Ahir després de dinar i avui a les nou del matí han defensat la proposta de doctorat en Kaushik i en Won-Yeol, respectivament. Resulta que després d'estar-se 3 anys al laboratori han de passar una mena d'examen on un tribunal decideix si la seva investigació és adequada.

Kaushik mudat.

Won-Yeol mudat.

La millor part, però, han sigut els refrigeris que ofereixen a cada presentació: croissants, fruita variada, cafè, suc de taronja, galetes... Els 2 defensaven temes relacionats amb ràdio cognitiva, i han aprovat tots dos. Per celebrar l'èxit dels seus alumnes, el professor ens ha portat a sopar a "Buca di Bepo", un restaurant a 35 km del Centergy.

Botellón

Ampolletes de vi, de venda al supermercat proper...

La llauna de cervesa és la referència

Vida a la residència

Com que dissabte ja havia viscut l'experiència del cap de setmana i a l'exterior comença a fer fresqueta, vaig optar per la tàctica de romandre al cau durant tot el diumenge. L'única cosa que va sortir de la normalitat va ser la rentadora, que va començar a treure escuma per la boca com un gos rabiós.

Grbff brrffbb (rentadora)

Davant aquesta circumstància es va haver de cridar a l'home del carro multi-usos. Hi ha un parell d'empleats que es dediquen a deambular per l'edifici arreglant els diferents desperfectes que hi troben. Recorden a un Mario Bros despistat, però acaben solucionant els problemes...

El carro de l'home manetes

Una altra cosa que també té la residència són unes galetes de xocolata que ofereixen a recepció. Compren una mena de pasta pre-fabricada al supermercat i després de passar-la pel forn surten unes galetes notablement bones. L'última vegada que vam anar a casa d'en Max vam copiar aquest procediment i van quedar prou bé.


Per la meva banda, la resta de la tarda l'he dedicat a quedar-me una mica més cec fixant els ulls a la pantalla del portàtil i a fer macarrons a la carbonara per dinar 3 dies la propera setmana.

La cassoleta del fons ha costat força estona que perdés la salsa cremada...

Per sopar: ous ferrats amb bacon (que ja sé que trobàveu a faltar fotos dels meus sopars!!)

Hockey

Ahir a la tarda vam anar a veure l'equip d'hoquei d'Atlanta, els Thrashers. El trasher és un ocell que representa l'estat de Geòrgia (tots els estats en tenen un d'assignat). El logo dissenyat, però, recorda els colors de Firefox (i el de l'equipació secundària un de Comando-G). El nivell hoqueístic del grup ja sabíem que no era gaire bo, però l'experiència he de dir que ha valgut la pena.

Així doncs, cap a les 6 de la tarda arribàvem al Philips Arena, l'estadi on juguen els Thrashers i els Hawks (l'equip de bàsquet). Es va acabar de construir al 1999 i sembla ser que està esponsoritzat per una marca comercial...

A l'arribar vam anar a recollir les entrades, mentres un parell de fervents catòlics ens sermonejaven sobre no sé ben bé què. Potser consideraven que anar a veure un partit esportiu és una cosa que va contra la Bíblia?

La Maria i el Xavi amb els tiquets. L'endemà vaig descobrir que la columna que es veu darrera forma part de les lletres "ATLANTA"...

Un cop dins una botiga de marxandatge, diversos restaurants, bars i paradetes de menjar et donen la benvinguda.

Entrada al Philips Arena

Foto amb vaca. Porta una samarreta on hi diu "mengeu més pollastre".

Sense comentaris.

El camp, tot i mirar-lo des d'una alçada considerable, es veia força bé i el partit va tenir tots els alicients que el públic americà espera d'un esdeveniment així: baralles, sortejos, 2 pauses de 15 minuts per anar a buscar menjar i beguda, música rock a les faltes, mastegots contra les tanques, patinadores que netegen el camp, caps d'ocell escopint foc, regals en paracaigudes...

Inici del partit.


Llums, patinadores, foc, baralles personals, baralles col·lectives, la mascota de l'equip repartint samarretes amb una escopeta...

Cal dir que aquest esport, tot i que el seu objectiu no és barallar-se, és una cosa que està plenament normalitzada. El moment que els espectadors que teníem darrera més gaudíen i animaven era quan s'esbatussaven els jugadors... ...i quan l'equip rival perdia la pilota, moment en el qual es dedicàven a oferir tot un repertori d'insults. De fet vam poder comprovar que, sempre i quan no utilitzis el pal i et treguis els guants, pots clavar uns quants cops de puny a l'oponent; l'única pega és que et veuràs sancionat amb 5 minuts d'exclusió del partit (la mateixa pena pel teu contrincant si s'hi torna).

Finalment, a pocs segons d'acabar el partit i perdent per 0-1, l'entrenador va canviar el porter per un jugador de camp per arriscar-ho tot en una última jugada. Resultat final: 0-2. Tot i això, tot plegat fou ben entretingut :D