Família a Atlanta: afores

Una de les coses potencialment bones que té Atlanta i que fins ara no havíem explotat són els seus entorns naturals. Tirant cap al nord, hom s'endinsa en terra més feréstega regada de salts d'aigua i abundant vegetació. Després d'anar a l'aeroport i llogar un cotxe, aquest dia ha sigut de parcs naturals a 3 etapes...

1) La primera parada l'hem tingut a Amicalola, a unes dues hores des d'Atlanta. Bàsicament aquest parc té una gran cascada i uns esglaons que hi pugen pel costat (molts, de fet :p ). El trajecte, però, és força bonic.

Roger fent una bona foto i jugant-se el físic (alhora)

Artur, reposant a mig camí

Núria, a mitja cascada

Com a nota curiosa, cal dir que ens hem trobat només entrar amb un grup de presos (vigilats per policies) que feien treball a l'exterior com a les pelis (a diferència de la ficció, mentres hi érem no s'han evadit). Personalment, l'únic que m'ha desagradat del parc han sigut les nombroses serps, en captivitat (al centre d'informació) i lliures (al costat del camí).

L'expedició, fotografiant una gran serp verinosa enlloc de fugir corrents...

2) La segona parada ha sigut Helen, un poblet alpí a la base del bosc nacional de Chattahoochee. Abans havíem parat a dinar de picnic en una típica construcció al costat d'una església.


Helen, tot i ser més o menys bonic, emanava un aire de pantomima. Malgrat tot, ha sigut una parada entretinguda.

Herr Roger i Frau Agnès

Cavall amb barret (potser no calia posar un peu de foto dient això?)

3) L'última parada ha sigut Tallulah Falls. Hem buscat la cascada que dóna nom al lloc, però infructuosament. Després d'enfilar-nos dalt d'una muntanya, hem tornat a baixar i hem decidit acontentar-nos amb un llac.

Senyal a dalt de la muntanya

Lluís, Maria i Roger al llac.

---

Per sopar, la millor hamburguesa d'Atlanta al restaurant Vórtex.