1) La confiança
Un dels trets socials que més ens diferencia dels nord-americans (al menys dels atlantins) és la confiança. Són molt confiats amb bastants casos, clar que si et portes malament igual prenen represàlies...
Un exemple és a l'hora de demanar beguda als restaurants. Resulta que a la caixa demanes el menjar i et pregunten si vols aigua (que és gratuita) o alguna altra beguda. Després pots agafar el got i servir-te tantes begades com vulguis aigua... ...o qualsevol altra beguda, ja que són al mateix dispensador.
Per servir-te aigua has de pulsar la mini-palanqueta que es veu al mig...
Primer introdueixes amb un lector els codis de barres, pagues, i reculls el tiquet.Hi ha més casos (com el tema dels diaris, demanar pizzes per internet sense cap pre-pagament, entrar amb qualsevol mena de bossa als supermetcats, etc...) però em sembla que ja ha quedat clara la idea.
2) Esglésies
Els nord-americans tenen fama de ser força devots, especialment els dels estats conservadors com Geòrgia. De moment, l'únic que puc constatar és que el diumenge es paralitza força la ciutat i que hi ha esglésies variades, des d'edificis més o menys grans a casetes on el tema recorda més a una secta que altra cosa.
Església metodista al barri de Buckhead.
Església prop de Fox Theatre.
Això té tota la pinta de ser una mesquita...3) Sopar
Finalment, el poder de la sopa enllaunada fou massa fort...
Són llenties, per si no ho heu endevinat...
1 comentari:
Iep, això de l'Ikea em recorda al "Giant" de frança, on tu tenies una targeta de client que et donava dret a un lector de codis de barres, l'objectiu del qual era agilitzar el procés de pagament a la caixa. És a dir, es tractava d'anar llegint els codis de barra del producte que volies comprar i posar la quantitat què agafaves. En tot moment sabies el què t'estaves gastant i, per tant, també era força útil per saber si arribaries o no a poder-ho pagar (a vegades no us ha passat que feu curt i heu de dir mmm no porto prou, em podria treure aquests productes, si us plau? i, què malament que es passa quan ens passa, oi?). Bé, seguint amb el comentari,un cop tenies tot el què volies, et dirigies a la caixa i et llegien el lector de codi de barres i et deien "X euros". Clar, el pagament era més ràpid però, moooolt de tant en tant, informàticament i aleatòriament, l'ordinador de la caixa demanava comprovar tots els articles de la compra. Suposadament, era la manera de fer que la gent realment s'emportés a casa els articles que mostrava el lector, per por a una comprovació inesperada. Pero de trampes se'n podien fer i moltes. Per exemple, en cap cas, es controlava si realment dins de les bosses de fruites, enciams, verdures hi duies el que indicava el lector. Sé de gent que passavan el codi i després reomplien la bossa. Poc honest, poc honest. Per tant, si en un futur aquest sistema arribés a Espanya (jo encara no l'he vist, potser per falta de confiança?) definitivament no funcionaria mai, crec que hi hauria masses "llestos" comprant. "eso, eso, eso, eso es todo amigos"
Publica un comentari a l'entrada