El coche fantástico

Bé, el títol és en castellà perquè en aquella època el donaven en aquesta llengua... en fi, que al carrer davant del Centergy he vist el següent cotxe:


No trobeu que s'assembla molt al Kitt ?

El cotxe de Michael Knight

L'adéu de la Mari Carmen

Avui ha sigut l'últim dia de la Mari Carmen (marxa demà). Després de repartir les seves coses per diverses persones, ha pensat en portar algun detall per la seva gent.

La Maria i jo l'hem acompanyat a una xocolateria, decorada de manera hallowinenca.

Mes tard hem quedat amb els companys del laboratori per anar a sopar. Fa uns dies el professor en va enviar uns quants a explorar la zona per trobar un bon restaurant i n'han escollit un dels què havien vist; a les 6:30 ens hem repartit en diferents cotxes i ens hem dirigit a una pizzeria que es troba a uns 15 minuts de distància del Centergy.

Pizzes per tothom!

Regal d'un rellotge commemoratiu de Georgia Tech.

Tota l'expedició.

Millores de pis

El pis millora. Aquesta setmana han arribat els dos nois que substitueixen els afroamericans (o afro a seques, no ho sé) que van proporcionar-nos unes quantes setmanes d'imundícia. Els dos nois nous són sudcoreans i han vingut a fer una estada d'aprenentatge d'idioma (anglès, s'entén :p) fins al març. Són extremadament més comunicatius que els antics hostes.

Per altra banda, he obtingut nous productes pel pis de la mà de la Mari Carmen. Aquesta companya del laboratori, que porta aquí des de la primavera passada, retorna definitivament aquest divendres cap a Catalunya i va decidir repartir allò que no s'emportaria i que podia fer servei a algú altre.

Clàudia, Mari Carmen i Berk, gaudint d'unes patates fregides amb gust a "jalapeño".

Entre les meves noves adquisicions es troba un assecador de cabell que em permetrà sortir de bon matí de casa sense que se'm congeli el cap, unes estovalletes per no tacar la taula, un cobrellit... i un estenedor per la roba, que ja he estrenat quan -com sempre- he tret la roba humida de la rentadora.


Vistes totes aquestes millores, m'he auto-obligat a millorar també el sopar i m'he CUINAT un arròs a la cubana.

Pujat de to

Cada dia, quan agafo l'ascensor del Centergy, em trobo amb aquest panell.


Fins ara encara no he investigat a veure què es troba a la planta 12 però sembla que no sóc l'únic a qui aquest mot recordava certa revista...

Primer número

Seguint amb la temàtica, una notícia més o menys relacionada amb les eleccions nord-americanes...

PD: Penthouse es tradueix com a "àtic"...

Colònia

Colònia que no diu massa del seu portador...


Podeu veure la resta de productes a la web http://www.brutworld.com ... :D

Recercar o no recercar, aquesta és la qüestió

Resulta que al final el divendres ens vam trobar amb el professor i la reunió va ser més profitosa del que m'esperava.

El professor Ian Akyildiz

Encara espera que vingui el noi del gener per guiar el grup de nano-comunicacions, però va suggerir de restringir la nostra àrea de treball. És una idea que trobo fantàstica, ja que permet centrar-se en menys cosa i entrendre-la millor. És a dir, tots els documents que no facin referència al camp particular escollit, no es llegeixen.

El problema que tinc ara, però, és haver d'escollir un mètode de comunicació: motors moleculars, ions de calci o feromones.

Una molècula de feromona, agafada de la web www.pherobase.com.

Per una banda, les feromones és una proposta pròpia del laboratori, que la Cristina va suggerir en el seu PFC. No hi ha quasibé res aplicat a xarxes de comunicació, i tot el treball s'hauria de buscar a l'entomologia.

Per altra banda, la comunicació molecular a curta distància té més bibliografia però no és una cosa exclusiva del lab i pot costar més de fer alguna cosa nova.

Total, que estic dubtós...

Margaret Mitchell House

La senyora Mitchell és l'autora de la novela (després convertida en película) anomenada "Allò que el vent s'endugué" (en versió original, "Gone with the wind").

Margaret Mitchell

Escena mítica de la pel·lícula.

Personalment i sense cap coneixement de causa, crec que la película deu ser una sèrie interminable de drames i el llibre un totxo costós de llegir. Tot i així la película és una una indiscutible obra mestra del cinema i permet a certes persones (com ara la meva àvia) recordar on he anat a parar. La trama del llibre (i película) es centra en una mansió de Geòrgia, en l'època de la guerra civil (o Guerra de Secessió). Cal dir que la seva autora orginal va néixer a Atlanta, en una casa que han convertit en museu.

Casa de Margaret Mitchell.

Bowling

Ahir a la nit vam anar a jugar a bitlles amb companys de la residència (100Midtown). Resulta que al campus de la universitat, al "Centre de l'Estudiant", hi ha un espai on ofereixen activitats recreatives.

Els components de l'expedició érem:
la Maria i jo (Catalunya),
el Carlos i la Lola (València),
el Roop (Índia),
el Marcus (Alemanya)
i la Claudia i el Francesco (Itàlia).

Roop i Lola.

Expert jugador de bitlles.

Després de la partida de bowling hi va haver qui va fer alguna partida de billar o disc en camp d'aire (que no sé com es deu dir).

Sala de billars...

Roop i Maria.

Passada la 1 de la nit, alguns components es van dedicar al ping-pong mentres d'altres feien zapping en una gran tele. Entre els programes més destacables: videoclips a la bollywoodiense i operación triunfo en versió cheerleaders.

Segur que el Marcus està fent algun comentari sarcàstic...
Al fons, Maria i Claudia abans que aconseguissin penjar la pilota.

Premi per qui torni a aconseguir colocar la pilota en tan estrambòtica posició.

Homecoming

Avui també hi havia partit dels GeorgiaTech Yellow Jackets (contra Virginia Tech), declarat Homecoming. El homecoming és un partit en tota la temporada en la qual es reuneixen alumnes i ex-alumnes i es fan grans celebracions. Les fraternitats, per exemple, es decoren per l'ocasió.


Aquest cop ens hem ajuntat amb el clan llatí de la universitat. Quan dic llatí vull dir gent provinent de la península ibèrica i de sudamèrica. Ho aclareixo perquè persones com la companya de pis de la Maria no es confonguin: ni a sudamèrica ni a Espanya es parla llatí...

Bé, doncs la idea d'un dia de partit és reunir-se al voltant d'unes barbacoes i acompanyar frankfurts i hamburgueses amb abundant cervesa.

Sofisticat artilugi de distribució múltiple de cervesa.
Pas 1: S'omplen els tubs de líquid.

Pas 2: Es beu dels tubs.

Després, acompanyant la banda, es fa via cap al camp. I si tens contaces, amics amb entrades o 40 dòlars, fins i tot pots entrar dins (cosa que jo no he fet)...

La banda a davant la biblioteca.


La banda de camí a l'estadi.

----------===----------

Post Scriptum:
Cotxe d'algun fanàtic...

Fixar-se en el nino de la cua: és la mascota dels GeorgiaDogs, els grans rivals dels YellowJackets. És l'equip de la Universitat de Geòrgia i es veu que genera grans derbis...

Pluja

Ahir plovia...

Ahir. Quan plou, els gratacels es difuminen.

Sopar d'ahir: sopeta d'arròs i pollastre...

Sense novetats

Aquesta es la trista realitat: escriure un "post" de novetats per dir que no hi ha novetats. Per no haver-hi novetats no hi ha ni les de la reunió d'ahir amb el professor, més que res perquè ens va tornar a posposar la trobada fins aquesta tarda.

Tampoc hi ha novetats en la caiguda de l'euro respecte el dòlar, cosa que em deprimeix considerablement. Quan no preveus moure't gaires km de distància (a la zona euro, al menys) no t'interessa gaire el canvi, ja que els efectes d'importacions/exportacions i tota la pesca es veuen llunyans i se senten poc influents. En el meu cas, però, resulta que al setembre pagava 480 euros de lloguer i al novembre en pagaré 550. Al juny ja veurem què pago...


Tampoc tinc novetats a l'apartament, on l'única diferència amb ahir és una ampolla de llet que he posat a la nevera. Sembla ser que el meu company s'alimenta d'aire.


Això sí, encara tinc a l'habitació 6 llaunes de sopa preparades per ser menjades... :D


A part d'això... poca cosa més.
Avui potser aniré a gorronejar pizza per dinar en una conferència que no crec que m'interessi massa :p
I comença a fer fresca (suposo que com a Catalonia...)

No s'aprecia a l'imatge, però el noi portava xancletes i pantalons curts però s'abrigava amb dessuadora...

Neteja

Fins a les 7 de la tarda d'avui no ha sigut un dia especialment excepcional. Hem estat llegint "papers" i més "papers" durant tot el dia, esperant tenir una visita amb el professor durant la ronda que ha fet per la tarda. A tres quarts de 7, però, hem anat al seu despatx i ens ha dit que ens rebria demà perquè avui ja estava molt cansat de tantes visites.

A les 7, però, he arribat a l'apartament. Sorpresa! La brigada de neteja ha passat...

Cuina i menjador en el seu estat actual.

Me n'he alegrat molt... ...encara que he tingut algunes pèrdues...

Nevera. Aquí hi tenia llet, tomàquets i l'imitació de formatge.

Congelador. Aquí hi tenia menjar tipus "wok" i 2 tàpers preparats amb pasta, salsa i pollastre.

Armari. Aquí hi tenia patates, pomes, sal, oli d'amanir i oli vegetal.

En fin, tot sigui per la neteja...

Campanya electoral veïnal

Durant la nostra última excursió (al museu d'història natural) vam passar per davant d'un veïnat més autèntic del que estem acostumats a Midtown. No hi havia gratacels ni carrers de 5 o 6 carrils, sinó les típiques casetes de fusta on previsiblement la canalla anirà a saquejar dolços el 31 d'aquest mes.

Aquestes casetes, doncs, a part de decorar-se o no per l'ocasió, també es dediquen (algunes) a fer propaganda electoral del seu candidat preferit, colocant el seu nom en mini-pancartes de jardí.

Moviments al pis

Uno menos. Un tal LeAnthony Williams, que vivia a l'habitació A, ha marxat del pis. Aquest individu és el que es passava tota la nit estirat al sofà amb la tele a tot volum, mirant/dormint qualsevol programa o jugant a la XBOX quan sortia de la seva letargia. Podria ser que també fos el lladre de menjar.

Total, que abans d'ahir va aparèixer aquesta nota penjada a la seva habitació:

Hi diu alguna cosa així com: el senyor tal no ha pagat el lloguer i per tant el fem fora.

De moment, el pis continua fet una absoluta porqueria, però el gerent em va assegurar que ho netejarien. Això sí, pel soroll de la tele no m'hauré de preocupar més, ja que sembla que pertanyia al senyor Williams i se l'ha endut.

Estat actual de cuina i menjador (guarro i sense tele...).

(...)

En tema recerca, avui ha retornat el professor després del seu periple per Itàlia i Alemanya, principalment. Ens ha portat dues barres enormes de Toblerone com a record i ha començat una ronda d'entrevistes per veure la feina de cadascú i quins són els futurs plans. A nosaltres, però, ja ens ha recordat que la feina seriosa la començaríem al gener...

Toblerone (foto de la web).

(...)

Avui, sopa de vedella i verdura :)

Mmmmmmmm...