Una nena, després d'haver tocat una estàtua d'un be del pessebre de la plaça Sant Jaume.
Des d'Atlanta és un bloc on explico més o menys diàriament les meves aventures en aquesta ciutat americana, on estic fent el projecte de final de carrera d'electrònica.
dimarts, 30 de desembre del 2008
Sant Esteve i Sants Innocents
El 26 de desembre vam celebrar el dia de sant Esteve -segon dia de Nadal- a casa amb la branca paterna de la família. Vam fer un aperitiu, embotits i canelons.
dilluns, 29 de desembre del 2008
Carrer Aragó
Fira de Santa Llúcia
La fira de santa Llúcia es celebra cada any abans de Nadal davant de la catedral. Des de fa un parell d'anys no s'exté per les escales de l'església com era tradició ja que estan reconstruïnt l'edifici, però les paradetes es troben just davant.
PS: decoració d'un aparador del centre:
La fira de santa Llúcia el 23 de desembre
A la fira s'hi poden trobar diferents figures per construir el pessebre, així com diferents guarniments nadalencs. També s'hi poden veure coses tan nostrades com el tió i entrenyables paradistes.
Diferents tions disposats a cagar
Fira i home amb barretina
Fira i home amb barretina
Finalment vam comprar una vaca i un vedell de fang que posteriorment vam colocar al nostre pessebre.
PS: decoració d'un aparador del centre:
dissabte, 27 de desembre del 2008
Caganer
Caganer de l'Obama, al centre de la fotografia.
El caganer és una figura del pessebre exclusiva dels països catalans, que sembla que podria fer referència a la fertilitat de la terra. Des de fa uns anys, però, la típica figura del pagès amb barretina ha donat pas a una gran varietat de personatges de l'actualitat, tots fent les seves necessitats...
El caganer és una figura del pessebre exclusiva dels països catalans, que sembla que podria fer referència a la fertilitat de la terra. Des de fa uns anys, però, la típica figura del pagès amb barretina ha donat pas a una gran varietat de personatges de l'actualitat, tots fent les seves necessitats...
divendres, 26 de desembre del 2008
Nit i Dia de Nadal
La nit de Nadal fem el tió amb la branca paterna de la família. Fins fa un parell d'anys encara donàvem mastegots a un tros de fusta esperant que apareixéssin els regals, però últimament s'ha reconvertit en un amic invisible. L'únic inconvenient és que em vaig equivocar d'Artur Parcerisa, i vaig provocar que el meu pare tingués 2 regals i el meu avi cap :( El dia següent he intentat de solventar l'error...
En el sopar de la nit de Nadal, celebrat a Sant Cugat, tothom es tria el seu sopar al mercat de la Boqueria, que després es cuina i comparteix amb la resta de comensals.
El dia de Nadal ha tingut tot i més del què un bon dia de Nadal ha de tenir: sopa de galets, pilotes de carn d'olla, pollastre farcit d'orellanes i prunes, torrons i neules, etc...
En el sopar de la nit de Nadal, celebrat a Sant Cugat, tothom es tria el seu sopar al mercat de la Boqueria, que després es cuina i comparteix amb la resta de comensals.
---(...)---
El dia de Nadal ha tingut tot i més del què un bon dia de Nadal ha de tenir: sopa de galets, pilotes de carn d'olla, pollastre farcit d'orellanes i prunes, torrons i neules, etc...
dijous, 25 de desembre del 2008
Bona cuina
Segurament és que cadascú està acostumat al menjar de la seva terra; el Roop (que és hindú) no entenia com els europeus tenien menys de noséquants centenars d'espècies disponibles a la seva cuina i que fins i tot a vegades féssin plats sense cap espècia.
Suposo que d'igual manera, considero que la gastronomia catalana (i d'altres que es poden trobar importades a la ciutat) són molt superiors al pit de pollastre fregit acompanyat d'arròs o fideus, que quasibé cada dia constituia el dinar a Atlanta.
Així doncs, a part de trobar-me amb l'Anna i el Sergi m'he dedicat a atipar-me tant com pugui i tenir una bona reserva de records per la propera temporada atlantina. Crec que davant les festes que em trobo, no serà garie problemàtic inflar-me d'escudella, carn d'olla, canalons, torrons i tota la mandanga.
A part d'això aquests dies he passejat pel centre de la ciutat comtal, he anat a buscar a ma germana a l'aeroport i he visitat la feina de la xicota.
Suposo que d'igual manera, considero que la gastronomia catalana (i d'altres que es poden trobar importades a la ciutat) són molt superiors al pit de pollastre fregit acompanyat d'arròs o fideus, que quasibé cada dia constituia el dinar a Atlanta.
Així doncs, a part de trobar-me amb l'Anna i el Sergi m'he dedicat a atipar-me tant com pugui i tenir una bona reserva de records per la propera temporada atlantina. Crec que davant les festes que em trobo, no serà garie problemàtic inflar-me d'escudella, carn d'olla, canalons, torrons i tota la mandanga.
A part d'això aquests dies he passejat pel centre de la ciutat comtal, he anat a buscar a ma germana a l'aeroport i he visitat la feina de la xicota.
dimarts, 23 de desembre del 2008
Tornada a casa
Divendres passat vaig agafar el vol de tornada cap a Barcelona, després de passar quatre hores davant la porta d'embaracament per tenir massa por dels temuts retards, controls i històries diverses. Degut a això vaig fer algunes -bastantes- voltes per l'aeroport; vaig descobrir que a la cafeteria (entenent cafeteria per una extensió de taules on menjar-se el fast food dels voltants) alternen espectacles musicals i una exposició de marionetes.
Després de passar el temps amb més pena que glòria (i de mirar malament a tothom que tenia portàtil ja que la xarxa inalàmbrica de l'aeroport no admetia més usuaris) ha arribat el moment d'agafar el vol cap a Londres.
Només pujar a l'avió he hagut de fer les bones obres del dia, per reunir un pare i fill primer i una dona i el seu marit després. He hagut de canviar, doncs, dues vegades de seient fins posar-me davant d'un wàter hiperconcorregut. A Londres, canvi d'avió cap a Barcelona.
I, finalment... ...rebuda al Prat!!
Després de passar el temps amb més pena que glòria (i de mirar malament a tothom que tenia portàtil ja que la xarxa inalàmbrica de l'aeroport no admetia més usuaris) ha arribat el moment d'agafar el vol cap a Londres.
Només pujar a l'avió he hagut de fer les bones obres del dia, per reunir un pare i fill primer i una dona i el seu marit després. He hagut de canviar, doncs, dues vegades de seient fins posar-me davant d'un wàter hiperconcorregut. A Londres, canvi d'avió cap a Barcelona.
Animals robòtics a la terminal londinenca (dedicat a A.P.A. :p )
I, finalment... ...rebuda al Prat!!
dissabte, 20 de desembre del 2008
Anunci televisiu
De fet per la tele el fan en anglès, però a la pàgina web governamental també hi havia l'opció en castellà. La campanya és per combatre l'obessitat infantil: intenten que els nens facin una hora al dia de jocs dinàmics (o sigui, que no siguin de consola)...
PS: L'Shrek és un model a seguir en quant a obessitat? :p
Braves
Per molt que us sembli impossible d'imaginar, en aquesta ciutat el mot "Braves" no es refereix a una tapa culinària de patates amb salsa picant, si no a l'equip de beisbol local.
Lluís davant l'estadi dels Braves, el Turner Field
L'estadi on juguen els Braves, el Turner field, va ser construït per allotjar els jocs olímpics de 1996, però posteriorment va ser reconvertit en el camp de baseball.
La temporada d'aquest esport comença a la primavera (i així no se solapa amb la de futbol americà, que és esport de tardor) però tampoc sé si aniré a veure cap partit, ja que segons m'han informat és un esport una mica avorrit de veure...
L'estadi on juguen els Braves, el Turner field, va ser construït per allotjar els jocs olímpics de 1996, però posteriorment va ser reconvertit en el camp de baseball.
La temporada d'aquest esport comença a la primavera (i així no se solapa amb la de futbol americà, que és esport de tardor) però tampoc sé si aniré a veure cap partit, ja que segons m'han informat és un esport una mica avorrit de veure...
divendres, 19 de desembre del 2008
...i el 7è dia Déu no es va emborratxar...
Edicicis governamentals
Veient la desoladora escena del laboratori, avui m'he decidit a fer campana i he anat cap al centre a visitar l'ajuntament.
L'ajuntament, realment, no val gaire la pena. Tot i tenir una entrada curiosa, per dins només hi havia oficines i departaments encarregats de generar paperassa.
Malgrat tot, he descobert que a escassos metres de l'ajuntament hi ha el capitoli de Geòrgia; seria com la Generalitat, vaja, i d'igual manera que en el cas català es troben l'un a tocar de l'altre.
Cal dir que el capitoli li dóna mil voltes a l'ajuntament, al menys des del punt de vista turístic. Rodejat d'estàtues i altres monuments, té una cúpula daurada on al capdamunt una estàtua de la llibertat manté permanentment una torxa encesa.
A dins, a més a més, té un museu que es pot visitar gratuïtament. Es tracta d'un recorregut històric des del paleolític a l'actualitat, fent especial èmfasis en les anècdotes parlamentàries i en els objectes que van pertànyer als governadors de l'estat.
Tothom ja està de vacances...
L'ajuntament, realment, no val gaire la pena. Tot i tenir una entrada curiosa, per dins només hi havia oficines i departaments encarregats de generar paperassa.
Malgrat tot, he descobert que a escassos metres de l'ajuntament hi ha el capitoli de Geòrgia; seria com la Generalitat, vaja, i d'igual manera que en el cas català es troben l'un a tocar de l'altre.
Cal dir que el capitoli li dóna mil voltes a l'ajuntament, al menys des del punt de vista turístic. Rodejat d'estàtues i altres monuments, té una cúpula daurada on al capdamunt una estàtua de la llibertat manté permanentment una torxa encesa.
Flama de la llibertat, dedicada als soldats de la I i II guerra mundial, la guerra de Korea i la del Vietnam.
A dins, a més a més, té un museu que es pot visitar gratuïtament. Es tracta d'un recorregut històric des del paleolític a l'actualitat, fent especial èmfasis en les anècdotes parlamentàries i en els objectes que van pertànyer als governadors de l'estat.
vitrina amb regals dels ciutadans (a la foto un cap dissecat de vedell siamès) i sala dels escons
---(...)---
Subscriure's a:
Missatges (Atom)