Marcos:
Des d'Atlanta és un bloc on explico més o menys diàriament les meves aventures en aquesta ciutat americana, on estic fent el projecte de final de carrera d'electrònica.
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Doble Marcos Amores
Aquest escrit està dedicat a l'home del temps de BTV. No trobeu que s'assembla al metge d'aquest programa de TV? (Per mes similitud, no escoltar el so :p)
Marcos:
Marcos:
Museu d'història natural
Avui, tot i ser dilluns i per tant dia laborable, hem fet campana al laboratori i ens hem dedicat a exhaurir l'últim tiquet turístic que ens quedava del pack. Resulta que aquest pack s'ha de gastar amb 9 dies, cosa que ens obligava a fer-ho abans del cap de setmana que ve. Així doncs, hem fet un cap de setmana llarg...
El museu d'història natural, de la mateixa manera que el zoològic i el museu d'història, es troba bastant allunyat del centre i de la residència, per la qual cosa s'ha de fer un trajecte d'aproximadament 1 hora (entre metro i caminada).
Té 3 pisos, que contenen un repàs d'història en forma de vídeos (formació de la Terra des del Big Bang, sorgiment de la vida, estructura del ADN...), una sala tipus museu de la ciència (il·lusions òptiques, fenòmens físics...), i una sala antropològica, a part de l'exposició temporal que actualment és sobre el pol nord i pol sud.
Cal dir que, anant i tornant del museu, hem passat pel costat d'un camp de golf a Candler Park i per davant de casetes decorades...
El museu d'història natural, de la mateixa manera que el zoològic i el museu d'història, es troba bastant allunyat del centre i de la residència, per la qual cosa s'ha de fer un trajecte d'aproximadament 1 hora (entre metro i caminada).
Té 3 pisos, que contenen un repàs d'història en forma de vídeos (formació de la Terra des del Big Bang, sorgiment de la vida, estructura del ADN...), una sala tipus museu de la ciència (il·lusions òptiques, fenòmens físics...), i una sala antropològica, a part de l'exposició temporal que actualment és sobre el pol nord i pol sud.
Cal dir que, anant i tornant del museu, hem passat pel costat d'un camp de golf a Candler Park i per davant de casetes decorades...
dilluns, 20 d’octubre del 2008
Zoològic
Seguint amb el nostre turisme atlantí, avui ha sigut el dia d'anar al zoològic. De fet, si no hagués estat inclòs en el pack turístic que vam comprar, ni la Maria ni jo teníem gaire interès en visitar-lo, però ja que està pagat (com a bons catalans) hem decidit anar-hi.
El zoo d'Atlanta no és excessivament gran, i l'animal que tenen com a mascota és el panda. De fet, em sembla que tots els zoològics que recordo tenen algun animal o altre que utilitzen com a reclam (per exemple el de Barcelona tenia el Floquet i l'Ulisses, però van desaparèixer els dos). Aquest zoo, doncs, té com a estandard l'ós panda, que a més a més tenen en versió nadó des de l'agost.
Panda real.
Àguila volant amunt i avall.
El zoo d'Atlanta no és excessivament gran, i l'animal que tenen com a mascota és el panda. De fet, em sembla que tots els zoològics que recordo tenen algun animal o altre que utilitzen com a reclam (per exemple el de Barcelona tenia el Floquet i l'Ulisses, però van desaparèixer els dos). Aquest zoo, doncs, té com a estandard l'ós panda, que a més a més tenen en versió nadó des de l'agost.
També tenen altres animals, des d'africans (elefants, rinoceronts, goriles, lleons) a asiàtics (pandes, tigres, llúdries, orangutans), passant per diferents classes d'ocells i rèptils.
Rinoceront, a l'àrea africana. El poso perquè li agraden a l'Àngels...
Lèmurs. Són els que canten Hakuna Matata a la peli "El Rei Lleó".
Tanmateix, el millor sens dubte del zoològic ha sigut l'espectacle d'aus que hem presenciat. Han tret 4 espècies d'ocells: un nosequè gris, una àguila, un mussol i un lloro.
Larry Bird. El cuidador explica com funciona l'aprenentatge animal. Quan en Larry s'equivoca pregunta al públic si ha de donar recompensa o no a l'ocell. Finalment, en Larry fa la bomba :)
Àguila volant amunt i avall.
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Póker i Aquàrium
Divendres a la nit vam anar a sopar i jugar a cartes a l'apartament del Berk.
(...)
Aquest matí hem anat a l'aquàrium, que presumeix de ser el més gran del món. Té més de 30 milions de litres d'aigua (dolça i salada) i una gran varietat i quantitat d'espècies. Això sí, l'estan remodelant per incloure dofins i hi ha alguns llocs que han tret (per exemple els pingüins).
A l'esquerra, aquàrium.
Llúdria, medusa, balena beluga i mini anguila.
Manta, tauró martell, tortuga i aligàtor.
(...)

Animalons que es poden veure a l'aquari, tretes de la web de l'aquari; jo no tenia bateria a la càmera :(
Llúdria, medusa, balena beluga i mini anguila.
Manta, tauró martell, tortuga i aligàtor.(...)
Avui ja m'he fet alguna cosa de menjar més elaborada...
dissabte, 18 d’octubre del 2008
Reflexions variades
Avui suposadament hi havia una mena de pícnic popular, però durant tot el dia ha estat plovent i sospito que finalment no es realitzarà. Així doncs, sense plans immediats per la tarda, aprofito per fer 3 reflexions...
1) La confiança
Un dels trets socials que més ens diferencia dels nord-americans (al menys dels atlantins) és la confiança. Són molt confiats amb bastants casos, clar que si et portes malament igual prenen represàlies...
Un exemple és a l'hora de demanar beguda als restaurants. Resulta que a la caixa demanes el menjar i et pregunten si vols aigua (que és gratuita) o alguna altra beguda. Després pots agafar el got i servir-te tantes begades com vulguis aigua... ...o qualsevol altra beguda, ja que són al mateix dispensador.
Un altre cas és el què vaig trobar-me a Ikea (pronunciat aiquiïa) ahir a la tarda. Resulta que han fet un pas més i han eliminat també personal de les caixes, de manera que tens l'opció d'auto-cobrar-te. Em pregunto quanta gent a Espanya cobraria menys articles dels que s'emporta, o simplement passaria de llarg...
Hi ha més casos (com el tema dels diaris, demanar pizzes per internet sense cap pre-pagament, entrar amb qualsevol mena de bossa als supermetcats, etc...) però em sembla que ja ha quedat clara la idea.
2) Esglésies
Els nord-americans tenen fama de ser força devots, especialment els dels estats conservadors com Geòrgia. De moment, l'únic que puc constatar és que el diumenge es paralitza força la ciutat i que hi ha esglésies variades, des d'edificis més o menys grans a casetes on el tema recorda més a una secta que altra cosa.
3) Sopar
Finalment, el poder de la sopa enllaunada fou massa fort...
1) La confiança
Un dels trets socials que més ens diferencia dels nord-americans (al menys dels atlantins) és la confiança. Són molt confiats amb bastants casos, clar que si et portes malament igual prenen represàlies...
Un exemple és a l'hora de demanar beguda als restaurants. Resulta que a la caixa demanes el menjar i et pregunten si vols aigua (que és gratuita) o alguna altra beguda. Després pots agafar el got i servir-te tantes begades com vulguis aigua... ...o qualsevol altra beguda, ja que són al mateix dispensador.
Un altre cas és el què vaig trobar-me a Ikea (pronunciat aiquiïa) ahir a la tarda. Resulta que han fet un pas més i han eliminat també personal de les caixes, de manera que tens l'opció d'auto-cobrar-te. Em pregunto quanta gent a Espanya cobraria menys articles dels que s'emporta, o simplement passaria de llarg...
Hi ha més casos (com el tema dels diaris, demanar pizzes per internet sense cap pre-pagament, entrar amb qualsevol mena de bossa als supermetcats, etc...) però em sembla que ja ha quedat clara la idea.
2) Esglésies
Els nord-americans tenen fama de ser força devots, especialment els dels estats conservadors com Geòrgia. De moment, l'únic que puc constatar és que el diumenge es paralitza força la ciutat i que hi ha esglésies variades, des d'edificis més o menys grans a casetes on el tema recorda més a una secta que altra cosa.
3) Sopar
Finalment, el poder de la sopa enllaunada fou massa fort...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
