Zen quillo verí Max (s'escriu "Thank you very much")
dimecres, 24 de juny del 2009
Marxa la Maria
Dilluns, cap a les 6 de la tarda, la Maria abandonava terres americanes per tornar al seu Premià de Mar...
Últim Frapuccino atlantí
Maria i maletes
Últim Frapuccino atlantí
Maria i maletesdimarts, 23 de juny del 2009
Tux GPL ?
L'altre dia al supermercat Publix vaig veure aquest anunci:
No sé ben bé sota quina llicència van fer aquest cartell (o si és que regalen ordinadors), però la imatge central recorda vagament una de les varietats del logotip de Linux...
No sé ben bé sota quina llicència van fer aquest cartell (o si és que regalen ordinadors), però la imatge central recorda vagament una de les varietats del logotip de Linux...
Peli i sant
matí
Esmorzar a base de cereals fets amb mantega de cacauet!
Constatació de la múltiples possibilitats de la mantega de cacauet
tarda
A la tarda, després de guanyar-me unes futures suculentes croquetes, vam anar a donar una volta a Atlantic Station. El més sorprenent va ser trobar un aparador ple de petards i focs artificials, que en aquesta temporada sembla que els americans compren.
Petards al Target
Encuriosits una estona, ens vam adonar després que no és que els ianquis celebrin sant Joan a la catalana, sinó que el 4 de juliol és el dia de la independència americana i deu ser en aquesta diada quan gasten la pirotècnia.
També buscava unes xancletes per substituir les que tinc ara, que se'm cauen a trossos. Al final, però, no vaig reeixir.
Encara no em sento prou patriòtic com per comprar-me aquestes...
nit
A la nit, els veïns del Josep Miquel ens van trucar a la porta i ens van convidar a sopar. És el primer cop que ens passava una cosa semblant en els 9 mesos que hem estat aquí, i ens hi vam apuntar de seguida.
Una austríaca, la Maria i un post-doc rus, brindant
Un francès, un veneçolà, el rus Vania, la russa Anna
Després d'una sopa russa a base d'una mena de cervesa sense alcohol, patates fregides amb bolets i un cóctel de banana colada, vam anar al mini-cinema de la residència a veure la pel·lícula "Into the wild".
Tot i que potser amb un metratge excessiu (que en llenguatge planer vol dir que no caldrien quasi 2 hores i mitja de peli), la història és interessant i el director Sean Penn no deixa de captar l'atenció en cap moment. A més a més, està basada en una història real, cosa que encara la fa més curiosa.
Exhibida al 2007, el film ens explica la història d'en Christopher McCandless, un jove que després de graduar-se a l'universitat d'Emory, Atlanta, decideix canviar la seva vida d'una manera radical.
V.O.: http://www.youtube.com/watch?v=2LAuzT_x8Ek
Quan vam tornar a l'apartament, ens vam menjar el pastís que la Maria em va comprar per celebrar el sant :)
Esmorzar a base de cereals fets amb mantega de cacauet!
Constatació de la múltiples possibilitats de la mantega de cacauet
tarda
A la tarda, després de guanyar-me unes futures suculentes croquetes, vam anar a donar una volta a Atlantic Station. El més sorprenent va ser trobar un aparador ple de petards i focs artificials, que en aquesta temporada sembla que els americans compren.
Petards al TargetEncuriosits una estona, ens vam adonar després que no és que els ianquis celebrin sant Joan a la catalana, sinó que el 4 de juliol és el dia de la independència americana i deu ser en aquesta diada quan gasten la pirotècnia.
També buscava unes xancletes per substituir les que tinc ara, que se'm cauen a trossos. Al final, però, no vaig reeixir.
Encara no em sento prou patriòtic com per comprar-me aquestes...nit
A la nit, els veïns del Josep Miquel ens van trucar a la porta i ens van convidar a sopar. És el primer cop que ens passava una cosa semblant en els 9 mesos que hem estat aquí, i ens hi vam apuntar de seguida.
Una austríaca, la Maria i un post-doc rus, brindant
Un francès, un veneçolà, el rus Vania, la russa AnnaDesprés d'una sopa russa a base d'una mena de cervesa sense alcohol, patates fregides amb bolets i un cóctel de banana colada, vam anar al mini-cinema de la residència a veure la pel·lícula "Into the wild".
Tot i que potser amb un metratge excessiu (que en llenguatge planer vol dir que no caldrien quasi 2 hores i mitja de peli), la història és interessant i el director Sean Penn no deixa de captar l'atenció en cap moment. A més a més, està basada en una història real, cosa que encara la fa més curiosa.
Exhibida al 2007, el film ens explica la història d'en Christopher McCandless, un jove que després de graduar-se a l'universitat d'Emory, Atlanta, decideix canviar la seva vida d'una manera radical.
V.O.: http://www.youtube.com/watch?v=2LAuzT_x8Ek
Quan vam tornar a l'apartament, ens vam menjar el pastís que la Maria em va comprar per celebrar el sant :)
dilluns, 22 de juny del 2009
Compres i piscina
Dissabte al matí l'Anna, la Maria i jo vam anar de compres a Lenox Square. Dels meus objectius (comprar unes sabates i un mini-ordinador) no en vaig assolir cap... ...però em vaig comprar uns calçotets :p Per altra banda, l'Anna va degustar el seu primer Frapuchino i la Maria es va fer una idea de com serà el seu futur cotxe.
Al centre comercial també vam veure una pila de gent que feia cua per entrar a la botiga d'Apple. Sembla ser que el dia abans havíen iniciat la venda del nou iPhone 3G i els MacFanàtics esperaven pacientment el seu torn per poder comprar un d'aquests aparells (nota: els fanàtics de Macintosh, no confondre amb els de MacDonald's).
Cua a l'Apple Store
Piscina (el seu tobogan, concretament):
A la nit, la Maria ens va convidar a un sopar de comiat (ja que dilluns abandona la seva estada atlantina definitivament). En comptes d'un rellotge GaTech, se li va regalar un resum del seu projecte de final de carrera.
Al centre comercial també vam veure una pila de gent que feia cua per entrar a la botiga d'Apple. Sembla ser que el dia abans havíen iniciat la venda del nou iPhone 3G i els MacFanàtics esperaven pacientment el seu torn per poder comprar un d'aquests aparells (nota: els fanàtics de Macintosh, no confondre amb els de MacDonald's).
Cua a l'Apple Store---(...)---
A la tarda, per combatre el clima asfixiant amb el qual últimament la ciutat ens obsequia, vam anar al campus de Georgia Tech a gaudir de la seva piscina. Tot anant-hi, vaig veure el flamant centre de recerca nano-tecnològica que fa poc van inaugurar.
Marcus Nanotechnology Building
Piscina (el seu tobogan, concretament):
---(...)---
A la nit, la Maria ens va convidar a un sopar de comiat (ja que dilluns abandona la seva estada atlantina definitivament). En comptes d'un rellotge GaTech, se li va regalar un resum del seu projecte de final de carrera.
diumenge, 21 de juny del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)