Doncs ni més ni menys que el programador de títols com SimCity i Los Sims, que tantes hores profitoses han robat a tanta gent :D
Frikis disfressats/des de Sims
Tràiler de SimCity 4
Tràiler de The Sims 3
dimarts, 20 de gener del 2009
Aniversari de William Wright
William Wright va néixer a Atlanta el 20 de gener de 1960. I us preguntareu: qui carai és aquest home?
Doncs ni més ni menys que el programador de títols com SimCity i Los Sims, que tantes hores profitoses han robat a tanta gent :D
Tràiler de SimCity 4
Tràiler de The Sims 3
Doncs ni més ni menys que el programador de títols com SimCity i Los Sims, que tantes hores profitoses han robat a tanta gent :D
Tràiler de SimCity 4
Tràiler de The Sims 3
dilluns, 19 de gener del 2009
Kanye West
Kanye West és un cantant de rap nascut a Atlanta (tot i que es va mudar a Chicago quan era una criatura a causa del divorci dels seus pares).Algunes cançons seves s'han utilitzat en pel·lícules (com ara Jarhead) i ha tingut diversos èxits, tot i que també s'ha vist envoltat de polèmica com quan se li va acudir posar en una revista com a Jesucrist.
Malgrat tot, ha rebut 10 premis Grammy i, segons el Marc, ha realitzat la millor actuació del 2008.
A continuació us poso la citada actuació:
Dia Luther King i telèfons mòbils
Avui (dilluns 19 de desembre) és festa a tots els Estats Units, ja que el tercer dilluns de gener es celebra el dia de Martin Luther King i els drets civils (una de les tres festes federals en record d'un personatge, els altres dos són el Columbus Day i el Washington Day). No sé massa de què va el tema, però sembla que per un dia es tracta de ser altruista i de construir projectes per ajudar les persones que ho necessiten. Es poden veure algunes fotos d'edicions passades en aquesta web.
Logo del dia Martin Luther King
A part d'això, la meva maleta ha estat finalment localitzada, però sembla que m'havien de trucar al mòbil per concertar hora de lliurament i això encara no ha sigut possible, en gran part per culpa meva. Resulta que em vaig quedar sense saldo al mòbil americà, i en aquest país paguen la trucada l'emissor i el receptor; com que no tenia saldo no em podia trucar ningú. Des d'ahir al matí, però, ja no és excusa perquè el vaig recarregar. De fet, al cap de pocs minuts d'haver-ho fet em va trucar un home que s'equivocava i que, conseqüentment, em va fer gastar la primera trucada del saldo...
Els mòbils són el costat fosc de la força
Amb el mòbil espanyol també tinc problemes. Hi ha algú que intenta localitzar-me a quarts de dotze espanyoles, de manera que em sona el telèfon a quarts de sis del matí. A més a més, quan contesto no puc sentir ningú, ja que el meu mòbil s'està morint. Avui he provat de tornar la trucada i m'ha contestat un home que feia reparacions per asseguradores a la zona de Castelldefels però que no sabia si m'havia trucat o no perquè només podia consultar els clients pel nom del carrer.
Chapuzas a domicilio
Total, que despert a altes hores de la matinada m'he posat a cuinar fusilis i fer tàpers de menjar més o menys saludable per tota la setmana. Ahir per sopar vam tenir una lliçó de cuinar hamburgueses a l'americana per part del Josep Miquel. Es veu que enlloc de xafades, les genuïnes burguers ianquis es couen en forma de pilota de carn picada.
Més o menys l'hamburguesa era així, ja posaré la imatge real quan la tingui...
I això és tot. A l'espera que la Maria em passi les seves fotos de les hamburgueses i dels mojitos casolans que vam fer a casa d'en Berk, deixo d'avorrir-vos una estona...
Logo del dia Martin Luther King
Els mòbils són el costat fosc de la força
Chapuzas a domicilio Total, que despert a altes hores de la matinada m'he posat a cuinar fusilis i fer tàpers de menjar més o menys saludable per tota la setmana. Ahir per sopar vam tenir una lliçó de cuinar hamburgueses a l'americana per part del Josep Miquel. Es veu que enlloc de xafades, les genuïnes burguers ianquis es couen en forma de pilota de carn picada.
Més o menys l'hamburguesa era així, ja posaré la imatge real quan la tingui...I això és tot. A l'espera que la Maria em passi les seves fotos de les hamburgueses i dels mojitos casolans que vam fer a casa d'en Berk, deixo d'avorrir-vos una estona...
dissabte, 17 de gener del 2009
Músics a Atlanta
Alguns músics que han passat per la ciutat els últims mesos...
Joe Satriani: octubre 2008
Madonna: novembre 2008
ACDC: desembre 2008
Bryan Adams: 16 de gener de 2009
(link i foto anteriors, encara no les he trobat a la xarxa...)
Joe Satriani: octubre 2008
Madonna: novembre 2008
ACDC: desembre 2008
Bryan Adams: 16 de gener de 2009
(link i foto anteriors, encara no les he trobat a la xarxa...)
Jet-Lag i maleta
Sí, tinc jet-lag. Em moro de son a mitja tarda i em desperto a altes hores de la matinada. Creia que això només passava als executius tiquis-miquis, però sembla que també afecta als pringats com jo.
Ahir vam anar a sopar pizzes al pis del Berk (la Maria, el Josep Miquel, el Berk i esporàdicament la Michelle) però veient les meves capçinades vaig provocar la compassió de l'amfitrió i vam marxar aviat a casa.
A part d'això, ahir també vam tenir una reunió de brain-storming amb el professor, de la qual vam anar dibuixant esquemes del món nanomètric fins que ens vam quedar amb el què teníem inicialment. A la tarda la Claudia ens va convidar a dolços cuinats per ella mateixa (tirmisú i pastetes de xocolata) i vaig fer la meva última fotografia.
Curiosa la postura del Kaushik i del Berk :D
Resulta que el carregador de la bateria de la càmera el tinc a la maleta perduda, de manera que a partir d'aquest moment les úniques fotos que podré fer seràn les següents:
Atlanta de noche.
Ahir vam anar a sopar pizzes al pis del Berk (la Maria, el Josep Miquel, el Berk i esporàdicament la Michelle) però veient les meves capçinades vaig provocar la compassió de l'amfitrió i vam marxar aviat a casa.A part d'això, ahir també vam tenir una reunió de brain-storming amb el professor, de la qual vam anar dibuixant esquemes del món nanomètric fins que ens vam quedar amb el què teníem inicialment. A la tarda la Claudia ens va convidar a dolços cuinats per ella mateixa (tirmisú i pastetes de xocolata) i vaig fer la meva última fotografia.
Curiosa la postura del Kaushik i del Berk :DResulta que el carregador de la bateria de la càmera el tinc a la maleta perduda, de manera que a partir d'aquest moment les úniques fotos que podré fer seràn les següents:
Atlanta de noche.divendres, 16 de gener del 2009
Retorn a Atlanta
Entre una cosa i l'altra me'n vaig anar a dormir cap a les 3 del matí i a les 5 ja estava despert per agafar el tramvia de les 6 i el tren de les 6:24 cap a Schipol. Em vaig acomiadar de l'Agnès a Delft i no me'n vaig anar a l'altra punta d'Holanda com ella temia; vaig arribar amb temps de sobra a la terminal, on vaig esmorzar.
L'últim àpat holandès (Frosties!).
Després, carretera (aèria) i manta fins a la ciutat americana, passant per Londres Gatwick. El viatge és llarg, però com que a la meva filera de tres seients anava sol, m'he pogut acomodar força bé.
Cap a quarts de quatre de la tarda (hora local) ja sobrevolàvem les rodalies d'atlanta, plenes d'urbanitzacions tipus El show de Truman. Això explica perquè Atlanta compti només amb 500.000 habitants i les rodalies amb 5 milions.
Urbanitzacions a prop d'Atlanta
I tot hauria acabat bé si no fos que... ...han perdut la meva maleta :( . Tenia enveja de la Maria, que també va tenir problemes. El cas és que a hores d'ara encara està desapareguda. Podeu consultar el seu estat actual en aquesta web, posant com a referència ATLBA33461 i com a usuari PARCERISA.
En fi, que me n'he anat a la residència amb la bossa de mà.
Atlanta des de l'avió i la meva habitació (rodolíiii)
Per sopar, un plat de carn descongelada (no tenia gaires ganes de cuinar :p)
L'últim àpat holandès (Frosties!).Després, carretera (aèria) i manta fins a la ciutat americana, passant per Londres Gatwick. El viatge és llarg, però com que a la meva filera de tres seients anava sol, m'he pogut acomodar força bé.
Cap a quarts de quatre de la tarda (hora local) ja sobrevolàvem les rodalies d'atlanta, plenes d'urbanitzacions tipus El show de Truman. Això explica perquè Atlanta compti només amb 500.000 habitants i les rodalies amb 5 milions.
Urbanitzacions a prop d'AtlantaI tot hauria acabat bé si no fos que... ...han perdut la meva maleta :( . Tenia enveja de la Maria, que també va tenir problemes. El cas és que a hores d'ara encara està desapareguda. Podeu consultar el seu estat actual en aquesta web, posant com a referència ATLBA33461 i com a usuari PARCERISA.
En fi, que me n'he anat a la residència amb la bossa de mà.
Atlanta des de l'avió i la meva habitació (rodolíiii)
Per sopar, un plat de carn descongelada (no tenia gaires ganes de cuinar :p)
dijous, 15 de gener del 2009
Gouda, Utrecht i Heineken
Aquest matí ens hem llevat ben d'hora i, després d'una dutxa amb aigua freda (l'escalfador no funcionava), hem agafat un tren cap a Gouda. Després de caminar força estona pels seus carrers m'he acabat desesperant perquè no havíem vist ni una sola botiga de formatges, cosa imperdonable tenint en compte el nom de la ciutat.
Lluís, desesperat a la plaça del mercat de Gouda.
Després, però, hem entrat en un museu de manera gratuïta per ser dimecres i l'encarregat de la botiga ens ha indicat com trobar una casa de formatges. Finalment allà hem pogut comprar formatge de Gouda :)
El museu en sí mateix era força curiós: un recopilatori d'objectes de diversa procedència i molt variada qualitat s'arremolinaven per habitacions sense un ordre gaire definit. Entre aquestes coses, ceràmica de Delft i armes medievals.
I tot dinant ens hem encaminat cap al gran atractiu turístic d'Utrecht: el campanar més alt dels Països Baixos. Corresponia antigament a una església que ara es troba a diversos metres del campanar. Resulta que quan van començar l'església la van voler fer la més gran del país, però havent fet l'absis i el campanar se'ls va acabar el pressupost i la van acabar amb quatre taulons. Al cap d'uns anys, aquesta última part va ser destruïda per una tempesta i ja no la van reconstruir.
El campanar de l'església pertany ara a l'ajuntament i hi organitza visites guiades. A part de l'imponent alçada (i de la quantitat d'esglaons que cal pujar per assolir-la) disposa de campanes per entretenir al turista...
Campaner i campanera experta, respectivament.
A la sala de les campanes.
---(...)---
A mitja tarda hem tornat a agafar el tren i hem anat fins a Amsterdam amb un objectiu clar: visitar el museu de la Heineken, originària d'aquesta ciutat.
El museu, ple de personal que t'explica el procés de fabricació de la cervesa i diferents coses relacionades, també disposa de més d'un espai per poder fer el ridícul. Us en deixo dues mostres.
---(...)---
Per sopar... ...formatge de Gouda!
Lluís, desesperat a la plaça del mercat de Gouda.Després, però, hem entrat en un museu de manera gratuïta per ser dimecres i l'encarregat de la botiga ens ha indicat com trobar una casa de formatges. Finalment allà hem pogut comprar formatge de Gouda :)
El museu en sí mateix era força curiós: un recopilatori d'objectes de diversa procedència i molt variada qualitat s'arremolinaven per habitacions sense un ordre gaire definit. Entre aquestes coses, ceràmica de Delft i armes medievals.
---(...)---
Després de Gouda hem anat a visitar Utrech. Hem passat primer per les paradetes del mercat on hem comprat el dinar: peix fregit (Kibbeling) amb una salsa que s'assemblava a la tàrtara.
I tot dinant ens hem encaminat cap al gran atractiu turístic d'Utrecht: el campanar més alt dels Països Baixos. Corresponia antigament a una església que ara es troba a diversos metres del campanar. Resulta que quan van començar l'església la van voler fer la més gran del país, però havent fet l'absis i el campanar se'ls va acabar el pressupost i la van acabar amb quatre taulons. Al cap d'uns anys, aquesta última part va ser destruïda per una tempesta i ja no la van reconstruir.El campanar de l'església pertany ara a l'ajuntament i hi organitza visites guiades. A part de l'imponent alçada (i de la quantitat d'esglaons que cal pujar per assolir-la) disposa de campanes per entretenir al turista...
Campaner i campanera experta, respectivament.
A la sala de les campanes.---(...)---
A mitja tarda hem tornat a agafar el tren i hem anat fins a Amsterdam amb un objectiu clar: visitar el museu de la Heineken, originària d'aquesta ciutat.
El museu, ple de personal que t'explica el procés de fabricació de la cervesa i diferents coses relacionades, també disposa de més d'un espai per poder fer el ridícul. Us en deixo dues mostres.
---(...)---
Per sopar... ...formatge de Gouda!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)