Coordinació i truita de patates

Ahir vam reunir-nos el nano-grup (Max, Maria, Neus, Lluís) per mirar de clarificar una mica les nostres estratègies. A veure si així tinc més clar què se suposa que haig de fer... La Maria segueix amb la idea genial que va tenir, tot i que no la vol publicar al blog (foto de la dreta).

El Massimiliano, a punt de començar la seva classe magistral

---(...)---

A la nit vam trobar-nos a l'apartament del Max, on la delegació catalana va oferir als presents truites de patates i pa amb tomàquet.

Resultat final

La Clàudia amb pa amb tomàquet

Cal dir que l'apartament del Max, de 2 persones, està molt bé. Té un labavo a cada habitació, tot està net i polit i disposa d'una gran tele amb consola i accessoris. Després d'un sopar amb vi negre californià i unes quantes cerveses, aquests accessoris poden servir perfectament per emular qualsevol banda famosa...

Una altra abella...

Hi ha tantes estàtues d'abelles pel veïnat que aviat semblarà un rusc petrificat, però he pensat que no calia posar-ne més. Fa uns dies, però, vam trobar aquesta davant l'edifici més antic del campus (la Tech Tower) i per aclamació popular li faig una menció especial...

Feisbuc

Una altra de les aficions que tinc a la tarda, a part de consultar massa freqüentment el correu i de xerrar esporàdicament per Skype (últimament sense vincle familiar des que l'ordinador patern ha decidit que deixava de funcionar), és mirar el Facebook.

Facebook és una pàgina de xafardeig, coneguda eufemísticament com a xarxa social, on ets pots assabentar de quins plans socials, amorosos, organitzatius i de tota mena tenen els teus amics. Cal apuntar que amics és un concepte ampli en aquestes xarxes, on companys de diferent procedència que no et saludarien pel carrer no dubten en agregar-te a la seva xarxa; sembla haver-hi un estrany afany en tenir tants amics com es pugui.


A part de veure fotos i poder-les comentar, també hi ha la vessant d'aplicacions i enquestes. En aquesta part pots jugar a qualsevol joc i veure si ets millor que fulanitu o menganitu, i si el teu nivell correspon a un cavernícola ronyós o a un cyborg de capacitat intelectual desmesurada. Les enquestes, per la seva banda, et donen informacions súper útils de l'estil "quin gust de xiclet series si fóssis un caramel".

Alguns tests de Facebook: quin osset de peluix ets, què vas ser en altres vides, etc...

Finalment, els grups i els admiradors serveixen per crear les més variades croades o declarar-se fan de les coses més diverses.

He de dir que tinc la impressió que aquesta pàgina té un èxit notable, a jutjar per la constant quantitat de persones que cauen entre les seves urpes, fins i tot d'aquells més reticents en un principi. I el què no entenc és perquè aquesta concretament, i no d'altres com hi5, mySpace o tagged que sembla ser que hi eren abans i proveeixen serveis molt similars.

En fi, després d'aquest exhaustiu repàs a aquesta pàgina web, us deixo amb les fotos arcaiques que altra gent ha penjat de mi en aquest lloc...

Julia Roberts

Julia Fiona Roberts va néixer a Smyrna, un poblet de Geòrgia a tocar d'Atlanta (situat a 17 km de la residencia on m'allotjo).


L'actriu del gran somriure ha estat la més ben pagada de Hollywood durant uns anys, i considerada com la més atractiva en diverses ocasions. Tot i voler ser veterinària, va acabar esdevenint una peça indiscutible en la indústria del cinema de la mà del seu germà.

Va ser nominada als Oscars com a millor actriu secundària per Magnòlies d'acer i com a millor actriu per Pretty Woman. Va guanyar l'Oscar l'any 2000 amb Erin Brockovich.

Per altra banda, també va estar nominada als premis Razzie com a pitjor actriu secundària a Hook i com a pitjor actriu per Mary Reilly.

Sense novetats al front

Avui ha estat un dia com qualsevol altre d'aquesta setmana. Cada matí m'aixeco cap a les 9 (els temps remots d'aixecar-se a les 7 es van acabar a l'arribar aquí). Prenc una dutxa per intentar treure'm la cara de son (cosa que de tant en tant aconsegueixo) i veig passar els autobusos escolars que transporten les futures generacions cap a la llar del coneixement i la saviesa. Em recorden a les vinyetes de Charlie Brown...

Hora d'anar a escola...

La temperatura exterior oscil·la entre 1 i 2 ºC a aquestes hores del matí. Fresqueta, vaja. Però si no fa vent i es du roba suficientment gruixuda es pot suportar. Fa un parell de dies bufava airet i després de caminar dues passes ja et podies considerar oficialment gel humà.

A part d'això... poca cosa més. La ciutat es va guarnint poc a poc de cara a les festes nadalenques, que sembla que els nadius començaran a mig celebrar a partir del dia d'acció de gràcies, la setmana que ve.

Decoració nadalenca a Atlantic Station

A la tarda he tornat a enganxar-me a sèries per internet, on al començament del capítol número 6 (1a temporada) de "Me llamo Earl" hi ha una escena que algú pot arribar a relacionar amb mi...

Capítol "Rompí la valiosa estutuilla de Joe"

Publicitat d'alt nivell

I després diuen que els zeppelin no van tenir èxit...

Zeppelin sobrevolant la meva residència...

... per anunciar un restaurant...

Tot i que la idea és divertida he de reconèixer que en el meu cas, si no arriba a ser pel zoom de la càmera, no hagués pas vist què anunciava...

Decepció i tele per internet

Dilluns vam tenir una reunió amb el professor, en la qual em va dir que no volia la feina que estava fent, i que enlloc de fer simulacions de Matlab, remenés articles científics i a veure si se m'acudien alternatives a les feromones. Resultat: decepció. No m'agrada fer feina que després no serveixi de res, i menys si tinc la impressió que estava seguint el procediment correcte... En fi, la vida continua i alguna cosa o altra suposo que acabaré presentant al juliol...

L'únic que he de fer és llegir-me uns quants articles...

A part d'aquest contratemps tinc més aviat poca cosa a explicar. Als matins me'n vaig al Centergy, on els segurates em continuen saludant tot i la meva comprovació empírica de la setmana passada de que la porta giratòria d'entrada només funciona en sentit anti-horari.

Ara ja puc dormir tranquil...

Cap a la 1 es dina, normalment en forma de taper si el diumenge es van fer els deures i si no en forma de menjar asiàtic del restaurant proper (Tin Drum). Avui, però, m'he menjat sushi del supermercat :p I la Clàudia una poma que no sembla gaire natural, a jutjar pel color intern que mostra.

Que consti que és una poma...

Després de dinar, es baixa a l'Starbucks a fer el cafè, on avui hem trobat en Francesco conegut com "Francesco Starbucks". Resulta que hi ha més d'un Francesco corrent per la ciutat...

Starbucks Francesco. Potser el moment més incòmode ha sigut quan el flaix de la foto m'ha delatat :p

I finalment, aquests dies la tarda l'he dedicat a mirar sèries per internet.

Català: ara és gratis (es veu que abans no :p) i tenen diferents episodis de tv3, entre els que es troba:



Subtitulades castellà: té un ampli repertori d'episodis, alguns en castellà i d'altres subtitulats. Entre d'altres,


Anglès: es poden trobar episodis a , i . Per exemple:




...seguirem informant...