Llenties

Avui he cuinat llenties. I diràs: és una gran notícia digne de ser publicada al blog? Doncs no, no ho és. El què passa, però, és que tampoc tinc cap més cosa que pugui dir, de manera que explicaré pas per pas com fer unes llenties...


PAS 1: Comprar les llenties. Tenint uns pocs "bucks" (curiós nom que li dónen als dòlars per aquí) i un supermercat a prop, no és una proesa que sembli impossible. A més a més, preguntar pel producte és fàcil, ja que la traducció és tan patillera com "Lentils".


PAS 2: Segons l'expert de la cuina que tinc a mà, el Josep Miquel, s'han de deixar estovar un dia amb aigua, cosa que vaig fer...

Dia anterior: Algunes llenties rebels suren al tàper, però la majoria descansa pacíficament al fons del recipient.

Dia després: totes les llenties s'han begut l'aigua i proven d'escapar-se.

Nota a posteriori: procurar que l'aigua i el recipient no siguin massa escassos...

PAS 3: Es bullen les llenties


PAS 4: Opcionalment, es pot fer una salsa o equivalent per acompanyar els llegums. Jo he fregit ceba, all i botifarra "italiana". De fet, al Publix tot el què és europeu és italià, provingui o no d'aquell país. El pa ratllat és pa ratllat italià, les botifarres són botifarres italianes... ...fins i tot el julivert és "Italian Seasoning"...



RESULTAT FINAL:

Pulseres roses

El dissabte passat vam anar a fer unes pizzes i cerveses amb la Michelle, la Maria i el Berk. La cambrera, després de portar-nos la comanda, ens va dur també unes pulseres de paper que encara em pregunto quina finalitat deuen tenir...

Assistents al sopar de dissabte.
Es veu que, inconscientment, ens vam posat tots de verd :)

And the Oscar goes to...

...Penélope Cruz!!



Es veu que la seva interpretació d'esquizofrènica passional, tan passada de voltes com en qualsevol de les pelis d'Almodóvar, li ha valgut l'estatueta.

Els Oscars no són un fenòmen de masses, al menys a Atlanta, com ho és per exemple la SuperBowl. De tota manera, hem quedat amb la Maria al seu pis i hem vist tota la cerimònia.

Sopar a ca la Maria: Amanida!!!

El Josep Miquel i la Maria rememorant el "Grew up in Alcobendas"

De les pel·lícules nominades només coneixia la de Benjamin Button, Wall-E i The Dark Knight, de manera que m'hauré de posar al dia i començar a veure films amb més produnfitat socio-dramàtica...

La cançó del cap de setmana

Hamburguesa, piano i mojito

Ahir hi havia la idea d'anar al Vortex a menjar una de les seves reputades hamburgueses. A diferència de l'última vegada, el local estava obert... ...però la cua de 40 minuts va fer dessistir la comitiva i vam acabar conformant-nos amb el TacoMac.

Kenmore burguer amb anelles de ceba o patates

Després del Vortex vam anar a casa del Massimiliano, on ens va descobrir una faceta que tenia amagada. Es veu que temps ha, va composar unes quantes obres per a piano. Jo admiro qualsevol persona que sàpiga fer música, ja que és una cosa que ni per destresa ni per paciència crec que podria arribar a fer... ...i si a sobre resulta que l'inventa, és una cosa que em sembla extraordinària...

Després del mini-concert... mojitos!

El berk-man (que no bar-man).

La coneguda beguda cubana amb uns caretus de fons.

Vins

Ahir vam anar a la bodega del barri a comprar rom per mojitos, i jo vaig decidir fer un treball de camp.

Mac's, la bodega del veïnat

És sabut que la majoria dels vins que es poden trobar a disposició del públic provenen de Califòrnia, però la meva recerca de vins catalans també va ser exitosa...

Freixenet i Codorniu, les dues marques de cava rivals al voltant de 10 $ l'ampolla.

D.O. Montsant = 23 $. D.O. Priorat = 75 $.

---(...)---

També vaig trobar 2 vins per dedicar (de Califòrnia, això sí): Simi pel Gerard Olivares i La Crema pel Xavi Lozano.

---(fi de la recerca)--

Carnaval caní intergalàctic