Mojitos

Tot i ser l'únic remanent que no viu a la nostra residència, ens continuem desplaçant algunes nits al pis del doctorand turc del laboratori. El motiu, a part de la seva mandra per moure's, és que viu sol i per tant no cal patir per molestar companys de pis o perquè els companys de pis ens molestin a nosaltres.

Les activitats són variades: alguna vegada hem anat a mirar la televisió en grup, altres a jugar al pòker, a menjar pizza, a jugar a les pel·lícules o a "mafia", l'última vegada al Risk (on vaig conquerir el món, per cert)... ...i a beure mojitos (des de fa uns dies, abans eren cerveses).

Mojitos (en català es dirien Mulladets?? :D )

Últim sopar: nachos i arròs amb pollatre picant

------

RECEPTA D'UN MOJITO (Segons la Wikipedia-que-tot-ho-sap)

Ingredients:

• 50 ml (1 1/2 unces) de rom blanc (els primers els vam fer amb rom "spicy" i d'ara endavant seran amb Bacardi)
  
• Suc de mitja lima (10 ml o 1/4 d'unça) (en el nostre cas hi posem la lima a trossos)
  
• 2 branquetes de menta
  
• 1 culleradeta de sucre
• 2 o 3 glaçons de gel
  
• Club soda o aigua mineral amb gas (en el nostre cas s'ha substituït per Sprite)
  
• 1 rodanxa de lima per adornar

Instruccions:

• Posar el suc de lima, el sucre i una branqueta de menta en un got alt. (en el nostre cas són tasses de ceràmica :p )
  
• Amb l'ajuda d'una mà de morter o d'una cullera, aixafar la barreja per aconseguir que la menta tregui una mica de suc i barrejar-ho amb el sucre. Es pot afegir una mica d'aigua per ajudar.
• Després cal posar el gel, afegir el rom blanc i acabar d'omplir el got amb la soda o aigua amb gas (=> Sprite).
• Remoure i adornar-ho amb una palleta, la rodanxa de lima i una branqueta de menta.

Cons

Al país de l'hamburguesa tot és en mida XXL... ...els cons de trànsit tampoc podien ser diferents...

Michelle, Josep Miquel i nanotubs de carboni

Potser començaria a ser hora de que presenti els membres nous del laboratori d'aquest any; en substitució del Xavi ha arribat la Michelle, i en substitució de la Neus ha arribat el Josep Miquel.

La Michelle és una noia brasilenya graduada en informàtica que està realitzant el doctorat a la universitat parisenca Pierre et Marie Curie i ha vingut a fer una estada al Broadband Wireless Networking Lab. A part d'un dia que va visitar Can Berk Canberk ( :D ) amb una ben plantada parella nativa, no n'hem sabut gaire més.
Té una web personal (en anglès) aquí.


El Josep Miquel, nascut en una petita establia de Tarragona, és l'esperat Messíes que el profeta Akyildiz anuncià per nano-revolucionar el món de les telecomunicacions. Amb dos anys menys que jo i després d'haver fet el projecte de final de carrera a la Meca dels telecos -al Massachusetts Institute of Technology-, ha baixat cap al sud a fer el doctorat. Sembla ser que ell ens podrà il·luminar en la nostra àrdua nano-travessia...
Té una web personal (en anglès) aquí.

Aquest parell (sobretot en Josep Miquel) seràn dos protagonistes més en les meves històries atlantenques...

---(...)---

A part d'això, avui he assistit amb el nano-grup a unes classes de nanotubs de carboni que s'imparteix dins del campus de Georgia Tech (el laboratori on normalment nano-treballem es troba a l'altra banda de l'autopista). És força interessant i només és una hora cada dos dies :p

Maria, Max i Josep Miquel a punt d'entrar a classe

Nanotubs de carboni

Drive-thru bank

Els establiments drive-in o drive-thru és el sistema que tenen els nord-americans per tal de no separar-se del seu estimat cotxe. Gràcies a les pel·lícules ja coneixem els cinemes drive-in (la més antiga que recordo és Grease) i el fast-food drive-thru (d'aquests últims sembla que fins i tot n'hi ha algun a Barcelona, en forma de McAuto).

Drive-thru del Checkers que tenim al costat de la residència i McAuto a Barcelona (foto de Sebastiaan Kroes)

El que fins ara no havia vist mai és un sistema drive-thru d'una entitat bancària...


D'aquesta manera, treus diners sense haver de baixar del teu vehicle...

Felicitats fraternals

Avui és Santa Agnès.

Moltes Felicitats!!

Agnès i Santa Agnès (a Utrecht)

Nou president mundial

Finalment, l'esperat relleu a la Casa Blanca ha arribat. I, al menys teòricament, el seu hoste governa els Estats Units d'Amèrica, país que al seu torn dirigeix el món ens agradi o no. Moltes esperances s'han posat sobre Barack Hussein Obama, el primer president negre (cafè-amb-llet, més aviat) de la història.


Personalment, considero que fins ara el nou president dels EUA ha demostrat que encoratja els seus votants i que és un orador extraordinari. Caldrà veure en les futures accions sí realment és capaç de redirigir un país empantanegat en una guerra llunyana, amb una economia que fa aigües i amb una quantitat enorme d'expectatives sobre seu.

A l'edifici on -se suposa- treballo s'ha habilitat una sala on des de les 10 del matí es podia seguir el desenvolupament de la cerimònia. Els membres del laboratori l'han vista al menjador de la planta.

Membres del laboratori al menjador de la 5a planta del Centergy

Quan era l'hora del jurament, però, jo he baixat a veure la sala que havien habilitat.

Com es pot veure al vídeo es tractava d'un recinte amb tres pantalles i un raonable nombre de seguidors, contents de veure com el seu nou president s'oblidava del jurament que havia de fer...
Mentrestant al centre de la ciutat, unes mil persones s'han trobat al Centennial Park desafiant un vent gèlid. A Washington, uns 2 milions de persones omplien els carrers.

Valents seguidors del president a Atlanta Centennial Park.

Després del jurament ha vingut un discurs d'una mitja hora; la veritat que un 10...

"...que el nostre poder sol no ens pot protegir i que no ens dóna el dret de fer qualsevol cosa que vulguem; a l'inrevés, el nostre poder creix si en fem un ús prudent i la nostra justícia emana de la justícia de la nostra causa..."

Si encara no heu vist el seu discurs d'inauguració el podeu veure aquí traduït (TV3).

Maleta!!!

Ja tinc la maleta! Tot i que una mica regirada (es veu que el control aduaner ha de revisar totes les maletes extraviades) crec que ho he recuperat tot, fins i tot les ametlles garrapinyades que l'àvia Maria em va lliurar com a record de la terra natal. La Maria (no l'àvia, la companya) la va recuperar ja fa un parell de dies, de manera que tot ha acabat bé.

Oleeeeeeeeee

En breu recomençaré el procés de fotografiar a tort i a dret i escriure les més mínimes bajanades que faci; aneu-vos preparant... :D