Aniversari i arribada a Delft

El dia 9 vaig fer 27 anys! El 27 tampoc és tan mal número, però resulta que t'acosta més als 30, edat fatídica on abandones per sempre més el número 2 com a primer dígit de la teva edat. Vaig rebre moltíssimes felicitacions a través de facebook i alguna per altres canals, i vam fer una festa familiar a casa.


27 és la triple potència de tres, el vintivuitè digit de pi (3.141592653589793238462643383279), el nombre atòmic del cobalt, el número de llunes d'Urà, el número de llibres del Nou Testament, el número de concerts per piano i orquestra de Mozart (que va néixer el dia 27) i el codi telefònic internacional de Sudàfrica.

També és l'edat a la qual van morir Janis Joplin, Jimi Hendrix, Brian Jones, Jim Morrison i Kurt Cobain (el "club dels 27"). Com que sóc negat tocant rock o blues, potser podré arribar als 28...

--(...)--

A les cinc del matí de dissabte ja érem a l'aeroport del Prat esperant d'agafar un vol cap a Amsterdam que sortia a les 7:00.

L'Agnès recuperant les seves pertinences després del control de raigs X i davant la mirada de la família. Després han sorgit un parell de segurates que m'han dit que "al filtro no se pueden hacer fotos".

Sortida del sol en ple vol.

L'avió tenia els reposacaps dels seients de diferents colorins i ens ha coincidit el color tant a l'Agnès com a mi.

Al cap d'una estona (no sé ben bé quantes perquè cada cop que m'asseia em quedava catatònic i perdia la noció del temps) hem arribat a Amsterdam Schipol. Després de recórrer l'equivalent a una marató per dins de l'aeroport hem recollit les maletes i hem agafat un tren cap a la Haya. A la Haya hem canviat de tren i n'hem agafat un altre cap a Delft. A Delft, un autobús fins la residència.

Bicicletes nevades davant la parada de tren de Delft.

A part d'això poca cosa més. Hem dormit gran part del dia (ella perquè es trobava malament i jo perquè sóc una marmota andante) i m'he perdut el mercat de Delft, on hagués pogut menjar el peix podrit que es mengen habitualment en aquestes ocasions :_(

Al vespre hem anat a comprar el sopar al súper.

Lluís (amb abric nou de reis i gorro d'aniversari) i pastanaga XXL.

Viader, dentista i bitlles

La granja Viader està situada al carrer Xuclà i sembla que és la més antiga de Barcelona. Van ser els inventors del Cacaolat i és un lloc excelent per anar-hi a fer una xocolata desfeta (cosa que vam fer dimecres passat)...

---(...)---

Dijous al matí vaig acompanyar a l'Agnès al dentista, a que li empastéssin dues càries. Això no li van fer perquè la doctora no tenia prou temps, però li van fer 6 o 7 motlles per una funda i li van posar una funda dental provisional que li va caure el dia següent.

Les especialistes treballant en la boca de l'Agnès

Tot observant el llarg procés he arribat a diferents conclusions. Entre les que ja sabia i he ratificat hi ha el poc interès que mostren els dentistes quan et tenen a baix mirant-los amb ulls de "sóc aquí estigues per la feina que és la meva boca". En cas que hi hagi dues persones amb bata blanca poden arribar a parlar entre elles de les coses més variades, prestant aparentment una atenció mínima al treball que realitzen en aquell moment. Per altra banda, l'alternativa tampoc és gaire millor, ja que sovint es dediquen a preguntar coses al pacient, la resposta del qual és quasibé sempre: "brrrglllbb". O estan entrenats per entendre "brrgllbg" com a "no" i "bggglrbb" com a "sí" o realment tampoc els interessa massa la resposta a "Que et fa mal?" i d'altres preguntes similars.

El dentista psicòpata

Una altra observació que he fet és en el calçat de les dentistes.

Les Croc són unes sabates de goma que des de fa relativament pocs anys s'han anat posant de moda. En realitat a mi em semblen un tipus de sandàlia de platja, d'aquelles que molt probablement ningú que porta crocs es posaria per considerar-les cutres; però la moda és la moda...

La última observació que he fet és el mesurador de dolor de l'Agnès. L'escala es dóna en centímetres d'alçada; com més amunt més dolor. He batejat el sensor com a "peuímetre dolorós".

Posició de relax = poc dolor.

Posició tensa = molt dolor.

---(...)---

El dijous al vespre vam anar a la bolera de Pedralbes l'Anna, el Jaume, la Violeta i jo a fer unes partides de bitlles.

Hummer a Barcelona

També hi ha cotxes d'aquests a la ciutat comtal...

Reis

El dia 6 de gener és el dia dels Reis Mags de l'Orient. Segons tinc entès, eren tres monarques de l'antiguitat de procedència diversa que van veure un estel fugaç i els va inspirar d'anar a visitar un estable de Betlem. Previnguts per si trobàven el mesíes portaven or, incens i mirra respectivament (mirra quines coses...).


Actualment s'ha conservat aquesta tradició i com que els reis màgics ja no tenen un Jesuset criatura a qui portar regals, els porten als nens d'arreu del món. Això sí: tenen competència! Un tal Santa Claus arriba de terres americanes per disputar-los l'hegemonia. Per defensar-se l'any passat ja van fer una cançó de protesta...

(de la web http://www.yosoydelosreyesmagos.com/)

Per celebrar l'arribada a la ciutat, els reis i el seu seguici de patges, ballarines, cantants i figurants de tota mena desfilen pels carrers llançant caramels a la mainada. Aquest any sembla ser que havien renovat les carrosses però personalment no em va semblar un canvi gaire notori. La cavalcada la podeu veure per internet (per exemple un tros aquí: http://www.youtube.com/watch?v=fttcjbO2xwg) però el què em va cridar més l'atenció va ser...

Càmeres digitals per no perdre cap detall de l'espectacle.

Camells de mentida

Camells de veritat

A la nit vam menjar tortell de reis, repartint la fava (a mi :( ) i la figureta (a l'Imma). L'endemà va tocar la típica visita casa per casa per recuperar els regals repartits erròniament pels reis mags; tants anys i encara continuen deixant regals que et pertoquen a casa d'altri...

L'àvia Maria també es va coronar reina

Tarantino

Passejant per Andorra vam veure aquests magatzems; hem descobert la inspiració de l'última peli de Tarantino (amb Uma Thurman)!!

La seva inspiració andorrana

Altres imatges de l'hivern

Sopar a casa el Sergi i la Núria.

Decoració de l'FNAC de plaça Catalunya.

Suís i ensaïmades a l'obrador de Mistral.

Patge reial al carrer Muntaner.

Cap d'any i Andorra

El dia 31 de desembre vaig anar a celebrar el cap d'any a casa l'àvia, amb el Roger i l'Agnès. Com cada any vam fer pizzes amb pa Bimbo per sopar i després vam posar la tele per menjar el raïm seguint les campanades.

El Roger i l'Agnès demostrant el do de l'espontaneïtat. Seriositat natural (esquerra) i alegria instantània (dreta).

Brindis.

La primera acció del 2009 va ser la meva iniciació en el Guitar Hero per la Wii del Jordi. A continuació us poso la meva exclusiva actuació, que de ben segur es pagarà a preus milionaris quan em faci súper famós en el món del rock.

Després em vaig reunir amb la Violeta a casa seva.

---(...)---

Els dies següents hem llogat un cotxe amb la Violeta i ens n'hem anat a Andorra, passant per Os. A Os, on la temperatura era molt més alta que l'últim cop (enlloc de 5 graus estàvem a 12), ens vam trobar amb la Rosa i l'Eduard que anàven a inspeccionar la seva nova caseta. Poc més tard, ja arribàvem a Andorra.

Ninot de neu mida Caçafantasmes

A Andorra també tenen pista de patinatge sobre gel

Fred andorrà

Cal remarcar que quasi cada cop que he pujat a Andorra he visitat el que considero dos clàssics: el rellotge d'aigua i la casa dels formatges.

Rellotge d'aigua

Però posteriorment ens hem assabentat que HAN TRET LA CASA DELS FORMATGES D'ANDORRA!!!! TRAGÈDIA!!!! CATÀSTROFE!!!!!!

Tot i la depressió causada per l'exterminació d'un dels grans icones d'Andorra, encara hem tingut ànims per anar a veure caldea...


...però veient els preus de l'entrada, hem optat per conservar el ronyó i l'ull de la cara i hem girat cua.

Seguirem informant...