Des d'Atlanta...

Renombrat

2009-07-01T12:00:00.000+02:00

Després d'intentar crear sense èxit els següents blogs:

http://desdebarcelona.blogspot.com/
http://desdebcn.blogspot.com/
http://desdebarna.blogspot.com/
http://desdebarcino.blogspot.com/
http://desdecatalunya.blogspot.com/
http://desdecasa.blogspot.com/
http://frombarcelona.blogspot.com/
http://desdaqui.blogspot.com/

He aconseguit trobar-ne un de lliure, http://desdeleixample.blogspot.com/

Resulta que tots els d'abans tenen un o dos posts de fa tres o quatre anys, i per tant no es poden agafar...

Així doncs, el blog des d'Atlanta passarà a ser des de l'Eixample...

Au fènix, renaixent de les seves cendres

Probablement aquest nou blog serà de freqüència d'actualització menor i amb més xorrades que cròniques (sí, sí, encara puc posar més xorrades!). També és possible que tingui una curta vida... ...però tot això ja es veurà en un imprevisible futur...

L'equip redactor espera que us hagi agradat el viatge des d'Atlanta, i es prepara per investigar altres recòndits indrets amb el mateix rigor (0)...

Adéu Atlanta!

2009-07-01T00:21:00.001+02:00

Tot s'acaba i tot comença; les vivències seran nostàlgiques pàgines afegides al meu llibre a mig escriure. L'aniré completant a cada pas, procurant que quan l'hagi de llegir pugui sentir-me satisfet de cada capítol.

S. Saricepar

Atlanta ha sigut una molt bona experiència i crec que, tot i que probablement no presentaré el projecte fins el proper mil·leni, ha valgut la pena d'estar-me aquest temps a l'altra banda de l'Atlàntic. Ara toca agafar un parell de vols que, després de 21 hores, em duran a casa. Propera parada: Barcelona!

PD: Notar la mini espasa làser del director...

Sobre la televisió

2009-06-30T12:00:00.001+02:00

Els canals de tele disponibles a la residència són variats i abundants. Alguns estan organitzats per temàtiques, com el SciFi que es dedica a emetre sèries i pelis de ciència ficció i similars. Referent a la programació, aquí hi són molts dels programes que es veuen per Ibèria (Factor X, Quién quiere ser millonario, House, etc...) però també n'hi ha alguns que són força sorprenents. Dos exemples:

Sex Decoy (Esquer Sexual): Emès per la cadena Fox a les 10 de la nit, és un programa on els protagonistes intenten seduir el nòvio o similar (a petició de la parella) per descobrir si li és fidel o no. Degut a les reaccions posteriors, diferents fragments d'audio i vídeo es censuren. Tenint en compte que els canals espanyols acostumen a importar aquests programes escombraria, no sé si passarà molt temps abans de tenir la versió castiza...

Dance your ass off (alguna cosa així com Mou el cul i aprima't): Estrenat aquest dilluns, és un programa on els concursants ballen amb l'objectiu és perdre pes. Tot i que no és una idea nova (ja que The Big Loser, a la NBC, premià el concursant que perdia mes pes), aqui es barreja un Mira quien baila amb l'obessitat.

___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

PS: Ja que parlem del tema televisiu, em sembla intolerable que TV3 deixi d'emetre's a les illes Balears. Al meu entendre, un bon acord de reciprocitat és aquell que permet veure a Catalunya la totalitat de la programació d'IB3 i a les illes la totalitat de TV3. Tot sigui dit de pas.

Accident al pàrquing

2009-06-30T00:01:00.001+02:00

Avui el matí, el curt trajecte que va des de la residència al laboratori presentava un aspecte totalment diferent del que és habitual. Tot el carrer Spring, des del 100Midtown fins al Centergy, estava tallat i custodiat per diversos cotxes de policia.

Acostant-se més al laboratori, diversos grups de gent encuriosida xafardejaven la tasca del nombrós personal d'emergència.

La premsa també hi era present.

El desplegament dels grans vehicles de bombers (molts) i una colla d'ambulàncies cal dir que era remarcable. A mitja tarda, han desplegat la bandera patriòtica, no fos cas...

___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

En fi, el motiu de tot aquest rebombori ha sigut l'esfondrament de tres pisos d'una secció pàrquing del Centergy, el complex on es situa el laboratori BWNL. Alguns dels presents no es preocupaven tant de la possibilitat de víctimes sinó del rescat els cotxes luxosos encara intactes, i de la dificultat d'accedir-hi.

___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

PS: Segons vaig llegir al Garlic & Oil, sembla que fa un parell de dies hi va haver un altre esfondrament a Xina...

Del 1r al 8è

2009-06-29T12:00:00.000+02:00

Successió de pisos que mostra l'ascensor de la residència...

La ciència, violenta

2009-06-29T07:59:00.004+02:00

Resulta que una discussió entre tres persones sense sostre va acabar a mastegots. Un d'ells va acabar amb un cop de monopatí per barret, per la qual cosa un dels altres individus va ser portat a judici (i recentment absolt).

Tema de la discussió: FÍSICA QUÀNTICA.

Ara sé que no he de discutir amb ningú de la meva recerca, ja que la física quàntica i la nanotecnologia estan perillosament a prop...

font: San Francisco Chronicle

25$, Coraline i Polpettone

2009-06-28T05:30:00.008+02:00

Finalment, després de tota l'estada sense oblidar-la... ...ahir al vespre em vaig oblidar la targeta del pis a dins de l'apartament. Això, al 100Midtown, en cap de setmana o a les tardes està penat amb una multa de 25 $.

Ara que clar, és comprensible que et cobrin aquest recàrrec, ja que els 10 metres que va haver de desplaçar-se el recepcionista per utilitzar la seva clau mestra bé s'han de recompensar...

___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

Després del ~~robatori~~ pagament per la targeta, l'Anna i jo vam baixar a la planta G a veure la pel·lícula Coraline, del mateix director que Pesadillas antes de Navidad (no, no és Tim Burton!). Coraline està rodada en 3D i mostra un món fantàstic i pertorbador. Em va agradar.

___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

Diumenge, especialitat culinària italiana: polpettone. Aquest plat es realitza formant una base de carn picada (amb julivert, ou i parmesà), on a sobre s'hi posa formatge mozzarella, pernil dolç i pepperoni. Després s'enrotlla sobre sí mateix i es cou al forn. De tot aquest plat... ...jo vaig pelar les patates d'acompanyament

De postres, ens vam menjar al Sr. Moniato.

La cançó del cap de setmana

2009-06-28T00:06:00.000+02:00

Què us pensàveu? Que en posaria una del Michael Jackson??? Doncs no!! :)

Descoberta al supermercat Publix, Atlanta

Un dia al museu d'art

2009-06-28T00:01:00.006+02:00

L'Anna té un sentit artístic bastant desenvolupat i sembla que estava interessada en una visita al museu d'art. Com que fins avui jo tampoc hi havia anat, hem dedicat el dissabte a observar la col·lecció del High Museum.

La primera exposició que hem visitat ha sigut la de Monet, amb grans quatres cedits pel MoMA de Nova York.

Sembla ser que aquest pintor es va construir un estany d'estil japonès a la seva casa de prop de París i després va pintar-lo en diferents èpoques, fins realitzar més de 200 obres.

Després va tenir cataractes i va anar perdent visió, de manera que els colors i les formes es van anar allunyant de la realitat. Però l'home estava tan content del seu estany, que no va deixar de pintar-lo en quadres grans i petits.

Fotografia (esquerra) i quadre (dreta).

Després hem visitat altres sales, sobretot corresponents a obres cedides temporalment pel Louvre. 5 coses que m'han cridat l'atenció:

1) Engraving i Etching: Tècniques artístiques en la qual es feia un relleu en una planxa de metall per després posar-hi tinta i estampar-ho sobre tela o paper. L'engraving era treballar sobre el metall, i sembla que un tal Dürer n'era força destre. L'etching és una tècnica posterior, i consistia en cobrir la planxa amb cera i remoure la cera allà on es volia dibuixar; després s'hi passava un àcid que foradava el metall allà on la cera havia estat treta. És una tècnica molt similar a l'utilitzada per la fabricació dels transistors MOS :D

El cavaller, la mort i el diable (Dürer). Té uns traços finíssims i molts detalls :)

2) Vas espartà. Un mínuscul recipient, suposadament per perfum, estava envoltat per un text espartà. La traducció deia una cosa així com "Aquest és un vas de coure"... :s

Del mini-recipient espartà no tinc fotos perquè a la sala no estava permès i el vigilant em mirava de molt a prop...

3) Pau Gasol. Bé, de fet no és ell però aquest quadre jo crec que se l'hi assembla :D

4) Serps. brrrr...

També s'ha de dir que la imatge de l'esquerra correspon al marc d'un quadre on Satanàs comanda les tropes (tipus Mordor del Senyor dels Anells)...

Pandemonium, de John Martin .

5) Estafetes. Com a tot bon museu, no hi podien faltar les obres que sembla que et prenguin el pèl...

___5.1) Parvulari. Realment el quadre va ser pintat per l'artista signant o pel seu fill/a ?

___5.2) Art Modern...

___5.3) Títols...

Sense títol número 696...

En resum, una jornada interessant...

Affogato di caffè

2009-06-27T07:17:00.003+02:00

Les últimes notícies d'àmbit internacional no deixen de ser curioses. I no em refereixo a la derrota futbolística de la selecció espanyola, "La Roja", a mans de la modesta selecció dels USA... ...que també hehehehe...

Em referia sobretot a la mort d'en Michael Jackson, ahir. Hores abans s'havia mort la més famosa de Los angeles de Charlie, però en comparació amb el cantant no sembla que això importi a ningú. L'home degradat (pel to de pell i per la seva història recent), ha sigut un referent musical indiscutible i ha aportat certs temes que romanen a l'inconscient col·lectiu. Durant tot el dia d'avui, les televisions no han parat de fer tertúlies sobre la mort del cantant, emetre reposicions dels seus videoclips més famosos i indagar en els medicaments (prescrits) que es prenia el cantant. Com que segur que tots ja heu llegit mil articles sobre el tema, ho deixo aquí... :)

---(...)---

Per altra banda, avui m'he quedat treballant a casa enlloc de passar pel desèrtic (i gèlid) laboratori. Resulta, però, que l'Anna també havia fet campana i hem dinat a casa seva. De postres hem menjat affogato di caffè, que vindria a ser cafè amb gelat de vainilla.

Aquests dies també estic estrenant algunes sales del soterrani de la residència. Ja hi havia jugat al billar i a ping-pong, però el tema de treballar a la biblioteca existent és una cosa que no havia fet fins ara...

També, per primer cop, avui hem provat les màquines del gimnàs de la mateixa planta... ...a quarts d'una de la matinada...

---(...)---

A part d'això, tot en ordre. A casa d'en Josep Miquel, fins i tot la cisterna del vàter que vam arreglar amb una agulla imperdible, sembla que encara funciona...

Un cavallet de mar al cel d'Atlanta

2009-06-27T00:52:00.000+02:00

I direu: no s'assembla gens... però mira, si els grecs imaginaven déus i deeses amb quatre estrelles brillants, perquè no pot colar un parell de núvols amorfs com a una figura marina?

:)

Paràgraf Vodafone

2009-06-27T00:04:00.000+02:00

Per la beca Vodafone vam haver d'escriure dos paràgrafs indicant el motiu i desenvolupament de la nostra recerca aquí. Aquí us deixo el primer paràgraf...

El desarrollo reciente de la tecnología se ha basado en escalar progresivamente los componentes semiconductores, de forma que la ley de Moore (duplicar el número de transistores en un integrado cada 18 meses) se ha venido cumpliendo desde 1965. Actualmente la tecnología del silicio está llegando a dimensiones atómicas, por lo que aplicar las mismas técnicas (mejorar la fabricación en las salas blancas) no será una alternativa viable para la evolución de los integrados. Diferentes soluciones se proponen cómo nuevos paradigmas a seguir en la nueva era nano-métrica. Por un lado, la comunicación utilizando campos electromagnéticos sería posible con el uso de estructuras de punto cuántico o con sistemas basados en nanotubos de carbono. Por otro lado, los componentes basados en sistemas biológicos ofrecen ciertas características (p.e. muy bajo consumo y compatibilidad biológica) que convierten esta rama de investigación en una de las más prometedoras.

Instruccions

2009-06-25T12:00:00.000+02:00

El llibret d'instruccions és una cosa que tot bon enginyer es memoritza abans d'enfrontar-se a qualsevol aparell.

Els enginyers desastre, però, només ens llegim els manuals i les instruccions quan la cosa sembla que no funciona o quan ja no sabem què més fer-hi. És més divertit mirar a veure si no explota sense documentar-se...

Fa poc, doncs, vaig mirar-me per curiositat el full d'instruccions dels ventiladors per l'ordinador que m'havia comprat feia alguns dies. Sortosament, no vaig trobar cap contraindicació però vaig veure un aclariment important:

Instruccions

Ampliació de la banda superior dreta.
Aclareixen que en el paquet dels ventiladors (que costaven uns 15 $ ) l'ordinador portàtil no hi està inclòs...

Costa Est 17/18: Atlanta 2.2

2009-06-25T00:01:00.000+02:00

Quedàven pocs dies per la fi de la visita de la Violeta i encara no havíem vist els atractius més famosos de la ciutat: la CNN i la Coca-Cola. Després d'un esmorzar al Waffle House (on certa noia va poder menjar hashbrowns, acomplint un desig frustrat fins aquell moment) vam dirigir-nos cap al centre turístic d'Atlanta.

Esmorzar amb hashbrowns

La CNN fou la primera fita a visitar. El recorregut guiat no va acabar de fer el pes als presents, ja que la guia anava per feina i els policies que escombraven la gent no deixaven mirar amb tranquil·litat.

A continuació, atravessant el parc Centennial en commemoració dels Jocs Olímpics del 1996, visita al Coca-Cola World.

Inventor dels Jocs moderns al Centennial Park.

Monstre de la Coca-Cola (el de pèls blancs...)

Vestíbul i ulleres per veure una peli 4D (3D + sacsejament dels seients)

Per últim, visita a l'aquari...

Molestant una rajada o escurçana (en castellà "manta" :p )

A l'hora de sopar vam pujar al bar del Sun-Dial, al capdamunt de la Westin Tower, on vam veure pondre's el sol.

Aprenem anglès 3

2009-06-24T01:00:00.000+02:00

Frase d'agraïment

Zen quillo verí Max (s'escriu "Thank you very much")

Marxa la Maria

2009-06-24T00:01:00.000+02:00

Dilluns, cap a les 6 de la tarda, la Maria abandonava terres americanes per tornar al seu Premià de Mar...

Últim Frapuccino atlantí

Maria i maletes

Tux GPL ?

2009-06-23T12:00:00.001+02:00

L'altre dia al supermercat Publix vaig veure aquest anunci:

No sé ben bé sota quina llicència van fer aquest cartell (o si és que regalen ordinadors), però la imatge central recorda vagament una de les varietats del logotip de Linux...

Imatge de la wikipedia, tot i que se'n poden trobar moltes més

Peli i sant

2009-06-23T00:21:00.003+02:00

matí
Esmorzar a base de cereals fets amb mantega de cacauet!

Constatació de la múltiples possibilitats de la mantega de cacauet

tarda
A la tarda, després de guanyar-me unes futures suculentes croquetes, vam anar a donar una volta a Atlantic Station. El més sorprenent va ser trobar un aparador ple de petards i focs artificials, que en aquesta temporada sembla que els americans compren.

Petards al Target

Encuriosits una estona, ens vam adonar després que no és que els ianquis celebrin sant Joan a la catalana, sinó que el 4 de juliol és el dia de la independència americana i deu ser en aquesta diada quan gasten la pirotècnia.

També buscava unes xancletes per substituir les que tinc ara, que se'm cauen a trossos. Al final, però, no vaig reeixir.

Encara no em sento prou patriòtic com per comprar-me aquestes...

nit
A la nit, els veïns del Josep Miquel ens van trucar a la porta i ens van convidar a sopar. És el primer cop que ens passava una cosa semblant en els 9 mesos que hem estat aquí, i ens hi vam apuntar de seguida.

Una austríaca, la Maria i un post-doc rus, brindant

Un francès, un veneçolà, el rus Vania, la russa Anna

Després d'una sopa russa a base d'una mena de cervesa sense alcohol, patates fregides amb bolets i un cóctel de banana colada, vam anar al mini-cinema de la residència a veure la pel·lícula "Into the wild".

Tot i que potser amb un metratge excessiu (que en llenguatge planer vol dir que no caldrien quasi 2 hores i mitja de peli), la història és interessant i el director Sean Penn no deixa de captar l'atenció en cap moment. A més a més, està basada en una història real, cosa que encara la fa més curiosa.

Exhibida al 2007, el film ens explica la història d'en Christopher McCandless, un jove que després de graduar-se a l'universitat d'Emory, Atlanta, decideix canviar la seva vida d'una manera radical.

V.O.: http://www.youtube.com/watch?v=2LAuzT_x8Ek

Quan vam tornar a l'apartament, ens vam menjar el pastís que la Maria em va comprar per celebrar el sant :)

La torre de pizza

2009-06-22T00:21:00.000+02:00

Compres i piscina

2009-06-22T00:10:00.002+02:00

Dissabte al matí l'Anna, la Maria i jo vam anar de compres a Lenox Square. Dels meus objectius (comprar unes sabates i un mini-ordinador) no en vaig assolir cap... ...però em vaig comprar uns calçotets :p Per altra banda, l'Anna va degustar el seu primer Frapuchino i la Maria es va fer una idea de com serà el seu futur cotxe.

Al centre comercial també vam veure una pila de gent que feia cua per entrar a la botiga d'Apple. Sembla ser que el dia abans havíen iniciat la venda del nou iPhone 3G i els MacFanàtics esperaven pacientment el seu torn per poder comprar un d'aquests aparells (nota: els fanàtics de Macintosh, no confondre amb els de MacDonald's).

Cua a l'Apple Store

---(...)---

A la tarda, per combatre el clima asfixiant amb el qual últimament la ciutat ens obsequia, vam anar al campus de Georgia Tech a gaudir de la seva piscina. Tot anant-hi, vaig veure el flamant centre de recerca nano-tecnològica que fa poc van inaugurar.

Marcus Nanotechnology Building

Piscina (el seu tobogan, concretament):

---(...)---

A la nit, la Maria ens va convidar a un sopar de comiat (ja que dilluns abandona la seva estada atlantina definitivament). En comptes d'un rellotge GaTech, se li va regalar un resum del seu projecte de final de carrera.

Aprenem anglès 2

2009-06-21T02:21:00.003+02:00

font: Palomitas y Maíz

La cançó del cap de setmana

2009-06-21T00:21:00.002+02:00

Cançó que el Roger m'ha reenviat per correu electrònic...

Fotocòpies

2009-06-21T00:01:00.001+02:00

A Georgia Tech tenen una àmplia quota d'impressió i un il·limitat nombre d'impressions en blanc i negre quan es va a la biblioteca. A la UPC, s'assigna a cada estudiant 70 còpies mensuals.

Per més inri, però, ahir vaig entrar a l'espai personal de la universitat (UPC) i vaig descobrir que del meu límit del mes... ...m'havia gastat una impressió, des d'Atlanta???!!!!

La foto és de quan vaig entrar a la UPC, fa mooolt i mooolt temps

Això m'ha fet recordar la imatge que va penjar la Viqui...

Estafeta!

Aprenem anglès 1

2009-06-20T00:50:00.000+02:00

En anglès, migdiada es diu nap ...

Migdiada

Si pregunteu "Nap? Quins?", aleshores us esteu referint a tovallons...

Costa Est 16/18: Atlanta 2.1

2009-06-20T00:02:00.000+02:00

El festival de Dogwood es celebra cada any per aquestes dates, i recent arribats de Chicago (i de dinar a càrrec de la residència) ens vam plantar a Piedmont Park, escenari de l'event. Una corrua interminable de paradetes havien envaït el parc, exposant artesania i pintures. També s'hi feien diferents concerts i un concurs de gossos.

Dansa hindú a Piedmont Park

Exhibició d'habilitats canines

Després de la passejada pel parc, vam anar a visitar la zona del museu d'art, sense arribar a entrar al museu. De tota manera tenen alguna obra curiosa que es pot veure gratuïtament. A la botiga, entre altres coses, hi tenen reproduccions dels guerrers de Xian.

Rodalies del museu. La torre de fons es lloga, però sospito que no deu ser barata....

A l'hora de sopar, vam anar al Rocky Mountain a retrobar-nos amb els companys atlantencs. Després, la Violeta i jo vam acabar en un bar amb música en viu.

Lluís, Berk, Maria, Marc, Josep Miquel, Violeta.

Cinema a la fresca

2009-06-19T00:21:00.000+02:00

A Atlanta, suposo que com a la majoria de ciutats, quan comença el bon temps les activitats a l'aire lliure es multipliquen. Una d'aquestes activitats, que jo ja havia experimentat fa anys a les piscines Picornell i també a Balaguer, és el cinema a la fresca. (sembla ser que les projeccions de les Picornell després es va desplaçar a la mateixa muntanya però sense aigua).

Aquí, doncs, una organització universitària d'alumnes cada estiu es busca patrocinadors, talla un carrer i desplega una pantalla gegant on projecta pel·lícules d'èxit recent. Ahir projectàven Slumdog Millionaire, gran triomfadora de l'última edició dels Oscar.

Claveguera

2009-06-19T00:01:00.000+02:00

Tapa que t'avisa si l'estàs llegint al rewés ...

Josep Miquel i el rei

2009-06-18T21:11:00.003+02:00

...mentrestant, la delegació del BWN Lab desplaçada a Barcelona, va recollint beques i reconeixements...

Ventiladors

2009-06-18T15:46:00.000+02:00

El meu ordinador portàtil ja feia dies que s'escalfava molt. Una causa pot ser l'estrés que té pel seu ús continuat, i també hi podria influir la gradual pèrdua de les potes que l'alçaven alguns mil·límetres de la taula. El ventilador integrat, al cap d'uns minuts d'utilitzar l'equip, no donava l'abast de refrigerar la circuiteria; pel soroll que arribava a fer, hom tenia la impressió que d'un moment a l'altre el portàtil s'hagués d'enlairar com un helicòpter.

És per això que l'altre dia em vaig comprar un magnífic suport per portàtils amb 2 ventiladors que es connecten per USB. Pot semblar una pijada, però la veritat és que va la mar de bé!

Costa Est 15/18: Chicago 3

2009-06-18T00:21:00.001+02:00

Era divendres al matí quan vam anar al Navy Pier, una mena de centre comercial que a mode d'escullera s'endinsava dins del llac.

Gavina a mig canvi de posició al Navy Pier

Després, vam caminar fins al Millenum Park, on vam veure l'únic pont dissenyat per Frank Ghery (a part d'un altre edifici-pavelló que va construir reaprofitant els plànols del Guggenheim de Bilbo :p ). Al costat hi havia la "Porta dels Núvols", una escultura que semblava una gota de mercuri líquid reflexant els gratacels dels voltants.

Amb tot això, se'ns va fer l'hora de dinar i una suggerent opció semblava l'hamburgueseria que ens havíen recomanat. Vam creuar tota la ciutat però quan hi vam arribar ens van dir que teníem un parell d'hores d'espera i vam desistir de l'idea.

Kuma's corner, la millor i més concorreguda hamburgueseria de Chicago

Al vespre, un bon gelat a la renombrada granja Margie's Candies. És un lloc de renom on els Beatles s'hi presentaven de tant en tant, que recorda una mica la granja Viader pel seu aire intemporal i autèntic.

A la nit vam canviar d'hotel, ja que la Violeta volia rememorar visites anteriors en un hotel cotxambrós del centre de la ciutat (dins del Loop). Es deia Tokyo Hotel, un edifici de forces plantes on alguna cosa hem de reconèixer que no estava en les millors condicions.

Violeta i el seu estimat hotel

Mànega i ¿telèfon d'emergència?

Demografia d'Atlanta

2009-06-17T00:30:00.000+02:00

Atlanta té una població que no arriba al mig milió d'habitants, tot i que comptant la població que té repartida per les afores, aquesta xifra es multiplica fins arribar als quasi 6 milions de persones (que vindria ser la població aproximada de Catalunya :p).

La població negra d'Atlanta és, de llarg, la més nombrosa de la ciutat. Segons el cens del govern, el 57,4% de la població és "negra o afroamericana":

Total population	439,275	100%
White	169,365	38.6%
Black or African American	251,808	57.3%
American Indian and Alaska Native	2,183	0.5%
Asian	9,999	2.3%
Native Hawaiian and Other Pacific Islander	N	N
Some other race	10,586	2.4%

Per aquesta raó, no és d'estranyar que en diverses botigues els aparadors estiguin destinats a públic negre...

Pluja i paraigües

2009-06-17T00:01:00.000+02:00

A Atlanta, la pluja no sap ploure. Ja ho cantava en Raimon...

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

En aquestes terres, en un mateix dia la meteorologia pot descarregar un aiguat torrencial i al cap de poca estona fer un sol espaterrant. Aquest comportament ja és més propi de l'estiu, però a la ciutat on m'estic és una característica que ens ha acompanyat tot l'any.

Al l'edifici del laboratori, quan plovisqueja s'ofereixen paraigües als treballadors (en teoria per un ús limitat)...

Per altra banda, és força habitual que comerços i altres edificis distribueixin bosses per paraigües a les seves entrades, de manera que s'eviti fer una mullena.

Finalment, imatges de la pluja de divendres passat:

Carrer de la Maria

2009-06-16T11:58:00.001+02:00

Dilluns la Maria tornava a Atlanta procedent de Chicago. En honor al seu retorn, una instantània del centre d'Atlanta.

Marietta Street

Costa Est 14/18: Chicago 2

2009-06-16T00:21:00.002+02:00

matí
La primera activitat del matí va ser visitar el parc d'Oz i el seu veïnat. Despés, vam fer una visita al jardí botànic i una ullada al zoològic, tot de franc. L'habitacle de les plantes estava dividit en diferents sales, amb una humitat i temperatura adequades per especímens que s'hi trobaven.

Com que aquest és un blog seriós, no posarem pas aquí a què s'assembla l'orquídea....

En el nostre ràpid pas pel zoològic, vam veure un ós polar que no parava de nedar amunt i avall i d'altres animals curiosos.

Vam travessar el parc i vam arribar al llac, que degut a la seva extensió més que un llac té tota la pinta de mar (tot i que l'aigua vam comprovar empíricament que no és salada). Pels voltants també vam trobar un conill perdut...

Abans d'anar cap al casc antic i dinar, vam desviar-nos per una parada indispensable: la Mansió Playboy...

tarda
El centre antic de Chicago és menys cinematogràfic però més turístic. A part de les botigues i restaurants (molt escassos a la zona financera), hi ha altres incentius com ara l'històric teatre Second City. Aquest teatre té associada una taverna on, de seguida que vam entrar, ens vam fer col·legues d'un parell d'elements asseguts a la barra.

Un cop vam haver rebut recomanacions sobre el millor blues de la ciutat, la millor comèdia teatral i la millor hamburguesa, vam deambular pel centre fins que ens van convidar a visitar una casa d'un reconegut arquitecte, on tothom anava de vint-i-un botons.

Recepció del pis. Notar que la Violeta para el vídeo perquè la minyona li porta una copa de vi :p

nit
A la nit, després de visitar la torre de les aïgues i la Casa del Blues, vam seguir les recomanacions dels nostres amics del bar i vam anar a escoltar la música per excelència de la ciutat al local Kingston Mines.

Torre de l'aigua i House of Blues. Es veu que la torre de l'aigua la van construir després que la gent es morís d'infeccions per beure l'aigua del llac no purificada...

Goose Island, cervesa de Chicago

Blues!

Annex
Elaborat sistema de l'hotel pel desguàs. Notar que l'aigua cau directament a la paperera de sota...

Àliens

2009-06-15T00:21:00.000+02:00

Una altra prova fefaent de l'arribada d'extraterrestres al nostre planeta. En aquest cas, es pot observar el mitjà de transport que utilitzaren...

Foto (borrosa) del capdemunt de l'hotel Hyatt d'Atlanta

PD: Els americans utilitzen el mot "aliens" per referir-se a persones de fora els Estats Units :s

Estiu a Atlanta

2009-06-14T18:15:00.001+02:00

Dissabte vam anar a fer una passejada pel centre de la ciutat, i em vaig adonar que aquests dies ja fa força calor quan se surt al carrer. Fins ara, entre la temperatura gèlida del laboratori i el constant aire acondicionat de la residència, encara tenia l'impressió d'estar a mitjans de març. Aquest cap de setmana m'ha servit per adonar-me que ja estem a punt d'encetar l'estiu (que com tothom sap comença amb SANT LLUÍS, el 21 de juny).

Així doncs, l'Anna i jo vam agafar el metro i vam anar a donar una volta pel Capitoli de Georgia, i colar-nos a continuació en un casament de l'església propera.

Canó del Capitoli

Casament. Observar les dames d'honor totes vestides igual.
Typical, typical...

Tirant més cap amunt, al Centennial Park una munió de quitxalla (i no tan quitxalla) es banyava a les fonts olímpiques aprofitant la temperatura ambiental.

Una altra cosa curiosa fou el pseudo-concert que havia organitzat una comunitat catòlica al mateix parc...

Observar que dalt de l'escenari hi ha una intèrpret per a sords...

Finalment, per acabar la jornada, un còctel a càrrec de l'Anna :p

La cançó del cap de setmana

2009-06-14T17:45:00.002+02:00

Enlloc de posar-vos una cançó, avui us poso una pàgina web d'un grup musical. Resulta que l'Àlex em va informant dels concerts del seu grup Lechuga en los tanatorios, i com que no hi puc anar, al menys en faig menció :)

Podeu escoltar diverses cançons aquí (el videoclip està pendent... :p)

Vida a can Josep Miquel 2/2

2009-06-13T00:01:00.003+02:00

A part de les millores tecnològiques, hi ha altres coses a destacar de l'espai que estic okupant...

2) ELS VEÏNS
O, més ben dit, el veí. Es veu que és un campió de la pràctica de llit i amb certa freqüència ofereix un recital a l'agraït veí del pis de baix (posició que durant aquest mes tinc l'honor de tenir).

A mode d'exemple, us poso un tros de la genial sèrie The Big Bang Theory que ilustra prou fidelment la situació (no us el mireu si la seguiu i encara no hi heu arribat :p)...

Final de l'episodi núm. 19 de la 2a temporada

3) ELS COMPANYS DE PIS
Al meu antic apartament estava acostumat a veure el meu company hindú una vegada cada tres mesos i els meus companys coreans amb una lleugera més alta freqüència. En aquest apartament, tot i que per un moment em va semblar que compartiria pis, resulta que no tinc companyia. L'original i bohemi fumeta (de tabac??) que compartia allotjament amb el Josep Miquel, va emigrar a algun altre lloc.

Així doncs, ara mateix no tinc companyia... ...humana. Resulta que fa unes setmanes es va trencar una canonada al tercer pis de l'edifici i el líquid que hi circulava va anar a parar... ...a l'apartament d'en Josep Miquel.

Després de diversos dies a base de ventilador i aire acondicionat, la inundació (i les olors) va anar desapareixent però tots els insectes d'Atlanta ja n'havien fet la seva llar. Ahir vaig ruixar tot el pis amb insecticida :S

Danys colaterals

Frase cèlebre 2

2009-06-12T22:19:00.004+02:00

149.- Abans d'avançar en una investigació faré alguna experiència, ja que la meva intenció es alegar l'experiència i demostrar després, amb el raonament, perquè aquesta experiència ha d'operar de tal manera.

font: Leonardo da Vinci

...

Vida a can Josep Miquel 1/2

2009-06-12T05:28:00.005+02:00

La vida a l'apartament d'en Joe Montana té algunes diferències amb la meva última residència, com per exemple la tecnologia, els veïns o els companys de pis.

1) TECNOLOGIA DE LA TELECOMUNICACIÓ

1.a) Tele
Quan, als primers mesos de ser a Atlanta, els marrans impresentables amb qui compartia pis van abandonar la cort de porcs en la qual havien convertit l'apartament, també es van endur l'aparell de televisió. En el fons per mi va ser un descans, ja que un amic dels guarrus s'havia sumat a la festa i cada dia es quedava a dormir al sofà... ...amb la tele engegada a tot drap durant tota la nit.

Durant els 7 o 8 mesos següents, doncs, vaig estar pagant religiosament a recepció una quota que inclou tele per cable... ...sense aparell de tele. Malgrat tot, poder dormir amb l'única molèstia de la mega-autopista adjacent a la residència, ja va valer la pena.

Al pis on m'allotjo ara, però, disposa d'una pantalla enorme de televisió on he pogut iniciar-me en la difusió televisiva americana. Entre d'altres, he pogut constatar que a l'acabar les pel·lícules posen TOTS els títols de crèdit, cosa impensable de veure a qualsevol canal que operi a la península ibèrica...

1.b) Telèfon
El telèfon fix, d'igual manera que la televisió, corre a càrrec dels residents. Com que servidor és garrepa de mena, va "agafar prestat" un aparell del laboratori. L'únic problema, però, és que a jutjar per les seves prestacions i estètica, aquest model és de l'època de quan en Bell va patentar l'invent comunicatiu. El volum del so és una variable aleatòria i per aconseguir prémer les tecles s'ha d'haver menjat diversos plats de llenties.

Telèfon ~~robat~~ agafat prestat del lab

Telèfon del Josep Miquel

Avui per sopar: fideus asiàtics.

Consell: abans de buidar el contingut a una olla amb aigua bullent, assegureu-vos que els fideus no porten un sobret incorporat. Aquest sobret NO s'ha de bullir, sinó que porta una mena de pólvores per donar gust i l'haureu de pescar amb el primer estri que trobeu...

Recerca: els models

2009-06-11T21:05:00.002+02:00

Una de les coses que sembla que es fa en recerca és fer models. Especialment en recerca biològica (on de seguida et plantes seguint la nanotecnologia), sovint s'agafen unes mesures i es busca una fórmula que s'hi adapti.

A mode d'exemple, a continuació aplicaré el procediment a un cas empíric fins arribar a una equació: El Model dels Mitjons Desaparellats.

1) Es repeteixen els experiments diverses vegades (en aquest cas rentar la roba), adquirint certs resultats. En el nostre exemple, els mitjons desaparellats segueixen una equació exponencial depenent del temps, de manera que al principi tots tenien parella i al final es troben tots barrejats. Es busca una expressió fàcil:

on x és el temps i y els mitjons desaparellats

2) Es complica l'expressió. No trobareu cap article que posi una expressió trivial i es quedi tan tranquil, ja que es considera una ofensa a l'intelecte de l'investigador. Per això, s'incluen més paràmetres que el fan més ajustable i més complicat. En aquest cas, utilitzarem la següent funció exponencial:
on P(md>=2) és la probabilitat de tenir 2 mitjons desaparellats o més, t és el temps en dies, Q la quantitat de mitjons, F el número de rentadores al mes, i mu la curositat de l'individu a l'endreçar la roba. El número pi no caldria, però sempre queda bé en qualsevol fórmula.

3) Es dibuixen gràfiques, que sempre deixen els articles més bonics i també criden l'atenció d'aquell que el té a les mans. Sobretot, l'explicació de les gràfiques s'ha de posar barrejada amb el text de l'article, de manera que si algú vol saber què és aquella gràfica s'hagi de llegir la parrafada enlloc del peu de foto.

Fig. 1

4) Finalment, es pot buscar un símil circuital, que en el nostre cas seria un condensador. I ja es pot publicar l'article!

Costa Est 13/18: Chicago 1

2009-06-11T00:01:00.000+02:00

Dimecres 15 d'abril vam agafar un vol que ens va a dur a Chicago, capital de l'estat d'Illinois. Amb aquesta terminació, ja es veu que el van anomenar els francesos... A l'aeroport, primera cosa curiosa: un lavabo amb higiènica protecció plàstica...

D'igual manera que Washington, New York i Boston (i a diferència d'Atlanta), Chicago té un transport públic decent i tot i que teníem l'hotel a la quinta forca hi vam arribar amb metro.

Diverses línies del metro de Chicago passen per sobre dels carrers

Un cop allà, un afroamericà (que semblava que enlloc de sang tingués alguna mena de líquid opiaci a les venes) ens va fer inscriure el següent registre d'inscripció:

Cal observar que els registres són diferents per gènere. Al masculí demana el tipus de cotxe i la matrícula. Al femení, en canvi, demana el correu electrònic i el telèfon...

Ja instal·lats, vam tornar a agafar el metro i vam visitar la zona financera de Chicago, la que més s'assembla a les pelis de gàngsters. Entre gratacels variats, hom es troba diferents coses interessants, com ara una escultura de Picasso, construccions de Mies van der Rohe o l'edifici Marquette.

L'escultura de Picasso, que aquest va regalar a la ciutat, és una gran peça on se suposa que s'hi pot distingir diverses coses depenent de l'angle des d'on se la mira. Pot ser que l'artista realment volgués crear-ho, però jo també crec que davant d'una cosa difusa (com ara un núvol al cel), la gent hi intenta distingir alguna forma.

Escultura de Picasso. De totes les coses que s'hi podien veure, jo només vaig distingir una dona (foto de l'esquerra) i un mico (foto de la dreta).

Prop d'allà es troben els edificis dissenyats per l'arquitecte van der Rohe. Potser tampoc em cridarien massa l'atenció si no fos perquè tinc una germana fanàtica d'aquest home :p Per altra banda, fa un parell d'anys vam anar a Berlín i vam veure la Galeria Nacional i cosa que em va fer constatar que aquest bon arquitecte va reaprofitar els plànols que ja tenia :p ...

Mies van der Rohe a Chicago

Cal dir, en defensa d'en Rohe que al menys els seus edificis no han tingut problemes. En un altre barri vam veure un edifici tot de vidre en el qual els treballadors es rostien a l'estiu. Per solucionar-ho, cada dis d'estiu fonen no sé quantes tonelades de gel... En fi, més enllà vam entrar a l'edifici Marquette, on vaig veure que en algun lloc dels USA encara recorden als nadius que van arraconar (o exterminar, depèn dels llocs) en la seva colonització.

Quan estava a punt de fer-se fosc vam pujar a l'edifici més alt de la ciutat, la Sears Tower. Des d'allà vam veure com es ponia el sol sobre la ciutat del vent.

Sears Tower

Chicago de nit

Frase cèlebre...

2009-06-10T20:12:00.016+02:00

El fracàs no es una opció.

Es un privilegi reservat a aquells que, al menys, ho intenten.

font: Microsiervos

PS: haurà estat un "privilegi" fer el projecte a Atlanta? :s

Costa Est 12/18: Boston 2

2009-06-09T00:04:00.000+02:00

Dia intens a boston. Com que era el dia principal de visita d'aquesta bonica vil·la, ens vam posar en el mode correcaminos inesgotable i ens vam fet tota la ciutat.

matí
Vam començar pel barri de Beacon Hill, el qual proporcionava carrers costeruts amb pintoresques cases a banda i banda.

esquerra: Beacon Hill.
dreta: ruta infantil amb un boy-scout de guia (aquest últim no tan infantil)

La següent parada va ser la taberna Cheers, que es veu que va servir d'escenari per una famosa sèrie (de la qual l'inculte de mi no havia sentit anomenar mai).

Baixant unes escales s'entrava al local, un típic pub que podries situar a qualsevol barri de Londres. Aprofitant els nostàlgics i fanàtics de la sèrie, també s'oferia algun article de marxandatge.

Sintonia introductòria de Cheers

Cheers es troba al costat del Boston Common, un parc central on es troba el Capitoli de Massachussets i des d'on surt el Freedom Trail. Després de la visita de rigor al centre governamental (envaït per una legió de bombers que hi protestaven) vam començar el Freedom Trail, un recorregut pels edificis i llocs emblemàtics de la ciutat.

Boston Common (parc) i peix presidint sessió parlamentària

I us preguntareu: perquè s'anomena "ruta de la llibertat" (freedom trail) ? Doncs resulta que fou aquí on es gestà la revolta contra el colonialisme anglès. Diversos edificis es destaquen per la relació amb els moviments sediciosos que portaren a la independència dels Estats Units.

Habitant de l'època trobat davant de l'Old State House i malabaristes davant del Quincy Market.

tarda
Després de visitar el barri italià, els primers establiments de la ciutat, un cementiri i alguna església, vam arribar al port. Allà ens esperava el USS Constitution, el vaixell de guerra més antic que encara flota (sembla que al regne unit en tenen un de més vell però fora de l'aigua).

Vista la nau, vam tornar cap al centre, a visitar un parell d'esglésies i assistir a una manifestació contra el desplegament militar ianqui.

Església i manifestació poc massiva (però admirable, s'ha de dir)

Finalment, passejada pel comercial carrer Newbury.

nit
Com que havia sigut un dia amb poques activitats, vam decidir que encara ens quedava temps per visitar el MIT (Massachussets Institute of Technology), la universitat enginyeril per excelència (tot i que hi ha qui diu que potser està MITificada).

Posta de sol a Boston, amb el MIT de fons

El MIT per dins sembla una guarderia de nens pre-escolars. Tot i gaudir d'uns edificis admirables, les parets estan plens de posters amb retalls enganxats i acolorits amb plastidecor. La sensació augmenta quan s'arriba a la sala de prototips i recerca pràctica, on el responsable va decidir proporcionar una col·lecció enorme de lego per potenciar la creativitat dels alumnes.

Laboratori del MIT

Per altra banda, és innegable que tenen la millor i més avançada recerca tecnològica. Després d'unes quantes voltes vam trobar el departament de telecos i el laboratori de nanotecnologia.

Gelat a Lenox

2009-06-08T07:02:00.005+02:00

Perquè veieu el nivell d'activitat d'aquest cap de setmana, la cosa més interessant que he fet ha sigut menjar-me el primer gelat amb cucurutxo en tota la meva estada atlantina. Després d'un dinar a base de pasta al pis de l'Anna, vam anar al centre comercial de Lenox Square.

Dinar

Lenox Square està situada a la zona alta d'Atlanta, i sospito que per aquí hi abunden més els cotxes esportius i cars. Però com que jo no tinc ni idea del món del motor, no sé mai quins cotxes fotografiar. Aquest cop n'he agafat dos per tenir colors llampants més que per altra cosa :p

Finalment, dins del centre comercial, un gelat a la zona de bars i restaurants que tot bon centre comercial americà ha de disposar...

Per cert, el gelat tenia una bola de menta, però enlloc de ser de color verd era de color blanc...

La cançó del cap de setmana

2009-06-07T18:28:00.001+02:00

Cap de setmana tranquil... I per això, Norah Jones o Enya semblen bones opcions :)

Norah Jones - Sunrise
Uploaded by Jo_Bidjoba. - Music videos, artist interviews, concerts and more.

Dr. Kaushik

2009-06-06T01:43:00.000+02:00

Avui el Kaushik ha fet la presentació final de la seva tesi doctoral, deixant enllestida la seva etapa a Atlanta (tan bon punt escrigui un llibre pel profe). El següent semestre es mudarà a l'universitat Northeastern de Boston.

Galetes i fruita pels assistents

Won-Yeol intentant fer funcionar el projector, que finalment no ha funcionat. S'ha hagut de presentar amb el projector "portàtil" auxiliar (entre cometes degut a les seves dimensions i pes)

Inicis de la presentació...

...i passada una estona... ...obervar el canvi de posició de la dona del tribunal...

Al vespre, he acompanyat l'Anna en la seva entrevista amb un possible llogater de juliol per la seva habitació, ja que sembla que també s'apunta a l'anada col·lectiva a Barcelona...

Sense novetats

2009-06-05T00:08:00.003+02:00

Res de nou. Monotonia. Quotidianitat.

Arribar al laboratori.
Barallar-se per enèsima vegada amb l'article maleït (enèsima, quina gran paraula heredada de les matemàtiques, per cert).
No saber amb quines fórmules simular res de res.
Tornar al pis (del Josep Miquel), mig d'amagat.
Deprimir-se perquè quan aconsegueixi tenir alguna cosa vàlida, la nanotecnologia s'haurà desenvolupat en una pretèrita era. La Maria ja ha confirmat que assistirà a la meva presentació (prevista cap al 2075) al casal de jubilats, degustant free food amb una palleta.

Nanotecnologia, nanomàquines, ...

Contingut per adults

2009-06-05T00:02:00.000+02:00

Tot sortint del laboratori hi ha aquesta placa...

Dos rombos...

Comunicacions

2009-06-04T00:01:00.002+02:00

Costa Est 11/18: Boston 1

2009-06-03T03:17:00.000+02:00

La bonica vil·la de Boston està situada a relativament poca distància de la cosmopolita New York, de manera que anar-hi amb autocar no sembla una idea descabellada. Després d'un bon esmorzar en un establiment especialitzat en iogurts vam dirigir-nos cap a Chinatown, seu de la companyia d'autobusos Lucky Star.

Chinatown. Confuci: un home... ...confús?

Un cop realitzat un trajecte d'unes quatre hores (durant el qual vam aprofitar per dinar menjar asiàtic preparat per emportar) vam arribar al nostre destí. L'autobús passa per davant de la universitat de Harvard i per bonics carrers de la ciutat, però et deixa en una estació subterrània on hom perd la noció de l'espai (sobretot si l'orientació no és el seu fort).

Vam deixar les maletes a l'hostal (que de fet estava situat en un poble proper a Boston i no a Boston mateix) i vam anar a sopar al centre, al districte dels teatres.

Teatre

Havent vist l'exposició al prestigiós MoMA, els bostonians han incorporat als seus carrers increïbles mostres d'art modern!

Postres del sopar: coulant de xocolata.

PS: La guia de Boston.

Com que teníem pocs dies per visitar la ciutat, portàvem la "Boston Poquet Map & Guide"...

Embaràs

2009-06-03T00:03:00.000+02:00

A part de trobar-s'hi pistoles pels marbres de la cuina, el pis de la Maria té un altre element curiós. Resulta que una de les seves companyes té una amiga que és de suposar que no es pot pagar una habitació, ja que porta mesos habitant al sofà del pis. Doncs bé, aquesta bona noia (que segons sembla es passa tot el dia hivernant al sofà) està embarassada de vàries setmanes...

Sota el sac, la homeless i el seu projecte de nadó...

Mudança

2009-06-02T18:45:00.002+02:00

Començo l'últim mes que m'estaré a Altanta recent mudat (desplaçat, no elegant) al pis del Josep Miquel. Resulta que la residència fa contractes an(u)als, de manera que havia de pagar el mes de juliol tot i no ser-hi. La solució ha estat rellogar el meu pis a la Sederia Gray, un càrrec de la universitat de Mississippi que fa una estada a la ciutat georgiana. Com que volia juny i juliol, passaré l'últim mes en pla d'ocupa al pis d'en JMJM.

La meva suposada llogatera

La meva (ex)habitació lleugerament desendreçada...

El quart poder i els aliments

2009-06-02T18:28:00.000+02:00

Els mitjans de comunicació es consideren el quart poder de la societat actual (els altres són el legislatiu, l'executiu i el judicial). Es poden escriure enciclopèdies senceres sobre els beneficis i perjudicis de la seva influència, però per això ja hi ha gent molt més intel·lectual i versada en el camp pertinent que pot donar opinions més fonamentades. Jo, com a simple espectador, em sorprenc de l'efemeritat d'algunes notícies que en el moment de publicar-se sembla que constitueixin una crisi mundial irremeiable i permanent.

Epidèmies passades

Un exemple en són les crisis alimentàries. No dic que les notícies siguin falses, però la rellevància i freqüència de cobertura que s'hi dóna s'esvaeixen en el temps fins que el més paranoic deixa d'importar-li el què abans semblava una qüestió de vida o mort. Primer va ser la grip aviar, després les vaques boges i recentment tenim la grip porcina. On és l'espai dedicat a l'evolució d'aquestes malalties que abans no paraven d'omplir portades? On són tota la gent que omplia el metro amb màscares a la boca?

Residu al pont del carrer 10è, Atlanta.

Formatge amb jalapeño

2009-06-02T01:36:00.000+02:00

No sé ben bé qui em va deixar en herència el següent producte: un tros de formatge cheddar barrejat amb pebrots jalapeños. L'he tastat i no està malament, però és una combinació ben estranya...

Traducció

2009-06-01T12:00:00.000+02:00

Sort que està traduït, que si no...

Oregano (Oregano)

Últims sopars

2009-06-01T00:38:00.001+02:00

Tres dels últims sopars (la truita de patates de la Maria no hi està inclòs perquè no tinc foto :( )...

1.- sopar saludable (perquè després digueu):

2.- Pizza by Anna

3.- Crema de bolets

La cançó del cap de setmana

2009-05-31T01:12:00.001+02:00

Dues cançons que m'han cridat l'atenció.

La primera és una barreja mundial del tema "Stand by me", que va començar el projecte Play For Change. La vaig escoltar a través de l'enllaç del David Parcerisa, el qual crec que no conec però com que compartíem cognom em va afegir al Facebook. :p

La segona és del blog d'en Marc Solà, on amb quatre acords es ventilen una sèrie de conegudes cançons...

Activitats residencials

2009-05-31T00:01:00.000+02:00

Doncs sí, resulta que els de la residència es volen fer els enrollats i tal (suposo que perquè així et despistis i et puguin cobrar algun càrrec extra :p ) i de tant en tant organitzen activitats. Una d'elles, des de fa una setmana, és el Window Bingo. A recepció et donen una papereta on pots anar marcant els números que cada dia pengen a la finestra del vestíbul.

Avui ha estat dia de dinar gratis :) Amb l'excusa de "dia de portes obertes" s'oferia als residents i convidats externs un menjar a base d'aletes de pollastre i hot-dogs ( gossets calents :D ). Un servidor no es podia perdre l'oportunitat d'arreplegar aliment gratuït, de manera que l'Anna i jo hi hem fet acte de presència.

Necessitats al jardí

2009-05-30T18:17:00.002+02:00

Imagina que estàs cuidant les teves plantetes i t'entren ganes d'anar al lavabo...

De fet, sembla que el propietari d'aquesta casa (vista a Chicago) es dedica a col·leccionar mobiliari urbà...

Costa Est 10/18: New York 6

2009-05-30T00:19:00.000+02:00

Diumenge de dilema. Per una banda, el famós gospel newyorquí es presentava com una temptadora oferta, però per l'altra s'ens oferia la desfilada de barrets de Setmana Santa. Finalment, després de donar una ullada a les esglésies de Harlem i les cues per entrar-hi, vam optar per la manifestació barretera.

Aquest esdeveniment, que es celebra un cop a l'any davant l'església de Sant Patrick, és una mena de tradició popular força concorreguda. Aquí i allà es troben persones amb més o menys nivell d'excentricitat, portant al cap tota mena de coses (des d'un lloro, un tros de gespa, construccions variades...). Podeu veure'n una mostra a continuació.

Després d'haver contemplat la curiosa tradició, vam baixar cap al sud per veure l'estàtua de la llibertat de dia i el pont de Brooklyn.

Al vespre, vam comprar-nos entrades per un musical de Broadway. Després d'algun intent frustrat, vam acabar veient Rock of Ages.

Rock of ages

Foto amb un dels actors

Núvols

2009-05-28T12:00:00.002+02:00

De fet, la foto la vaig fer per l'àliga que s'hi veu :)

Cel de les fraternitats, tornant de la victòria del Barça

En algun carrer entre la llarga ruta entre el lab i la residència

Núvols tipus Simpson des de la finestra de la residència

Copa, Lliga i Champions

2009-05-28T01:34:00.002+02:00

Tot i que el caliu no era el mateix que a Catalunya (o Roma), a Atlanta també hem viscut la final de la lliga de Campions. Aquest cop hem escollit el centre de l'estudiant de la universitat, on un grup multicultural ens hem arremolinat davant una pantalla no tan gran com era d'esperar.

Al final tot ha acabat bé... ...i ara ja només falten 6 copes d'Europa perquè el Barça iguali al Madrid :p
En fi, moltes felicitats a tots els culés!

La Maria, celebrant el títol ~~a Canaletes~~ al monument de Georgia Tech.

Disc dur

2009-05-27T00:31:00.003+02:00

Ahir em vaig gastar 108 dòlars en un disc dur extern...

Disc dur portable de 500Gb Seagate

ampliació

... al menys espero que em resulti més útil que d'altres productes que es poden trobar a certes webs (recomanable http://www.nopuedocreer.com/quelohayaninventado )...

exemple:

Gos en zel, alimentat per USB. Per 7 lliures esterlines serà teu, disponible a la web http://www.iwantoneofthose.com...

Final de Champions a Roma

2009-05-27T00:21:00.001+02:00

Un partit, una sola oportunitat per demostrar que l'equip d'enguany és capaç d'endur-se el màxim trofeu europeu.

Al centre, professor Akyildiz el 1993

Per tal de fer un homenatge als barcelonistes, us poso uns quants culés ilustres (o que al menys duen els seus colors)...

Mario, conegut lampista del Camp Nou

Goku, una garantia en atac

Tux, encarregat dels serveis informàtics culés

Oliver, acabant a can Barça després de les seves aventures amb en Benji (aquesta és certa!)

Peter Parker, fotògraf esportiu

En fi, cal dir que la Maria ja va proposar de muntar la Penya Barcelonista d'Atlanta...

Atlanta Jazz Festival

2009-05-26T00:10:00.000+02:00

L'últim dilluns de maig es celebra el Memorial Day als Estats Units. Aquest dia és festa nacional on s'honren els soldats morts en les batalles.

A Atlanta, el cap de setmana precedent al Memorial Day es celebra el festival de Jazz, al Grant Park.

Jazz + estil de vida americà = concert asseguts còmodament

Lluís i Maria al concert

Maria i Anna

Després de contemplar el Grant Park, una extensa àrea verda al costat del zoo, vam assistir a l'actuació de dos grups. El primer, fins i tot es va atrevir en un tema en barrejar jazz i hip-hop (o rap, no sé ben bé quin estil :p )...

El segon grup semblava més professional i tocava cançons més conegudes, però degut a la creixent intensitat de la pluja vam acabar deixant-los a mitges.

Tap

2009-05-25T20:01:00.002+02:00

Element d'alta tecnologia hidràulica, vist a Boston...

Solucions enginyerils amb els recursos disponibles

Costa Est 9/18: New York 5

2009-05-25T06:25:00.000+02:00

Dia plujós a Nova York. De bon matí tocava visitar el SoHo, un barri de restaurants i botigues de moda, tot i que potser amb menys pompositat que les de la cinquena avinguda. Aquest barri, el nom del qual prové de "South of Houston Street", sembla tenir un origen més bohemi tot i que finalment acabés sucumbint al poder del diner...

Soho.
La pluja rivalitzava amb l'omnipresent vapor subterrani que aflora pels carrers.

Després de dinar (i de constatar que tenia les bambes foradades), vam veure el riu East i el barri de TriBeCa (Triangle Below Canal St.), revitalitzat després que no recordo quin famós hi obrís un restaurant. Aquest barri també era la seu de la borsa abans que es traslladés a Wall Street.

Antiga borsa, ara reconvertida en hotel.

Al vespre vam tornar cap a Broadway, on vam descobrir la ESPN-Zone, un museu de coses rares i un venedor ambulant...

La Violeta en una simulació de Harley

Museu de coses rares. Com a record, cucs comestibles per emportar...

Venedor ambulant de condons de l'Obama

ANNAnt amunt i avall

2009-05-24T00:14:00.000+02:00

Potser per una qüestió de proximitat geogràfica i pel fet de compartir més trets culturals, sempre és més fàcil trabar amistat amb certes persones. Als catalans, sembla, ens és fàcil relacionar-nos amb els italians i ara que en Massimiliano i la Clàudia han deixat terres ianquis, comencem a atacar l'Anna Vizziello. Fa un parell de dies vam fer un sopar improvitzat i avui hem anat a donar un volt...

Sopar al meu pis. La fruita que es veu a l'esquerra era molt dolenta (una mena de taronja vermella per dins). La gerra purificadora d'aigua li hem robat temporalment al Josep Miquel.

Mercat de verdures a Piedmont Park

L'Anna i la Maria ajudant els "castellers" del museu d'art

A l'hora de dinar hem anat a Atlantic Station, entrant a botigues de moda i a un establiment esportiu.

Foto dedicada als seguidors del FC Barcelona...

La cançó del cap de setmana

2009-05-24T00:01:00.001+02:00

Aquest divendres la Maria se'n va a Chicago a fer un curs de fotònica, que la tindrà ocupada un parell de setmanes...

Costa Est 8/18: New York 4

2009-05-23T01:43:00.000+02:00

Quan m'imagino algú amb molts diners, allò que s'està podrit de calés, em ve al cap el nom de Rockefeller. I no em feu dir perquè, ja que segur que aquell empresari mexicà que controla totes les empreses del seu país, o en Guillem Portes (inventor del sistema operatiu Finestres), deuen amassar una fortuna equiparable a la que va posseir el sr. Rockefeller. Total, que aquest senyor va construir uns gratacels d'oficines i unes galeries comercials, on vam anar després d'un esmorzar de donuts.

Rockefeller Center.
Aquestes estàtues, en una ciutat gòtica tipus Batman, no hi desentonarien gens...

A l'altra banda del carrer vam trobar la famosa església de Sant Patrick, on celebraven una mena de litúrgia descafeïnada per entretenir els visitants Pasquals. Inadvertit a la resta de turistes, vaig descobrir una prova fefaent de visita extraterrestre a la ciutat.

A dalt, el platet volador abduïnt uns canelobres

Per contrastar una mica amb tanta solemnitat, la següent parada en el nostre itinerari va ser la botiga de joguines FAO. Es troba situada davant d'una Botiga Poma (apple store) però vam preferir l'infantilitat més que els artilugis de l'Esteve Feines.

Dins la jogueteria: Ninots de Fraggle Rock i Cheewaka de lego.

Finalment, vam fer cap al MoMA, el museu d'art modern que -ves per on- el divendres és gratuït. Després de fer una cua més ràpida del què aparentava, vam poder enlluernar-nos amb les obres mestres que s'exposen a l'edifici. He de dir que hi ha coses que sí que valen la pena, però d'altres obres són les típiques d "art" modern que jo considero una presa de pèl. Una d'elles és la magnífica exposició d'una artista nòrdica, per conscienciar l'expectador dels residus que deixem els humans (o alguna cosa així).

Peça de museu, convenientment alçada perquè no passi cap escombriaire i faci la seva feina. Si algun dia voleu empapar-vos d'art modern, només cal que visiteu el drapaire que tingueu més proper o que demaneu d'entrar dins dels camions de BCNeta!...

Per sopar, visita a la zona universitària i concert al Cafe Wha.

Message in a bottle...

Acabaré el projecte a temps?

2009-05-22T17:05:00.003+02:00

No ho sé... (en anglès: "all Don nou")

Campionat Mundial de Barbes i Bigotis

2009-05-22T00:11:00.000+02:00

Aquest cap de setmana es celebra a Alaska el Campionat Mundial de Barbes i Bigotis. En Xavier Lozano ha estat durant un any deixant-se créixer la barba (mentres feia el projecte de final de carrera d'electrònica a Xile) per competir en la categoria de mosqueter.

Atlanta hi enviarà un potent competidor, en Mark Adams (que té una retirada al Hagrid d'en Harry Potter...):

De tota manera, la competició serà renyida. Heus ací alguns dels participants de la passada edició al Regne Unit:

Campanya DGT

2009-05-21T16:51:00.004+02:00

Post que no té res a veure amb Atlanta, però bé...

Resulta que la Dirección General de Tráfico està actualment de campanya per terres d'Extremadura, Andalucía i Múrcia per potenciar l'ús del casc entre motoristes. I... és això excepcional? A aquestes alçades no saben ja els pilots que si volen augmentar la seva esperança de vida més els convé viatjar amb casc?

Doncs suposo que sí, però la notícia està amb el friki infiltrat en el disseny dels cartells de la campanya. Ha aconseguit colar al departament de trànsit un soldat imperial...

Observar el segon de l'última fila...

Altres cartells de la campanya:

Notícia de "El País" (on confonen Darth Vader amb un simple soldat imperial, tsshhhh)

---(...)---

Costa Est 7/18: New York 3

2009-05-21T02:02:00.000+02:00

El dijous 9 d'abril al matí vam llogar un tàndem per tot el dia al mateix hotel. Si no heu conduït mai una bicicleta d'aquestes, ja us anuncio que és més difícil del què sembla, sobretot si heu d'intentar mantenir un equilibri comú tot esquivant els nombrosos vianants de la vorera (provar el tàndem directament al carrer semblava un suicidi).

Lloguer del tàndem i la clàssica emportada del seient quan el vam aparcar, tot i que després ens van explicar que aquí els seients no els roben; roben les rodes.

Cap al migdia ens vam reunir amb la Maria i els seus pares, que també visitaven la ciutat, per pujar d'alt de l'Empire State. Després d'una bona estona de cua, vam pujar fins al pis 80 i vam gaudir d'una excel·lent vista de la metròpoli. (a la dreta: bonica decoració del sostre durant la cua. Total, com que només és un edifici que visiten milions de persones...)

La Maria i els seus pares dalt del gratacels

A la tarda vam anar a explotar el tàndem al Central Park, el qual ens vam fer de dalt a baix. És una extensió immensa, amb explanades mítiques de concerts, avingudes que comparteixen patinadors i carros de cavalls, arbres i vegetació arreu...

Central Park

El parc també té al seu costat un edifici d'apartaments on John Lennon va passar els seus últims dies, abans que un pertorbat l'assassinés davant la mateixa façana.

Casa de John Lennon

A NY, com a Washington i Atlanta, també hi ha esquirols. Suposo que pels nadius no és una cosa tan graciosa, però és entretingut pels turistes que només veiem coloms a les nostres ciutats d'origen. Al parc, la Violeta va descobrir un niu d'aquests animals rossegadors.

Quan ja fosquejava, vam passar per davant del Guggenheim i vam gaudir d'una magnífica vista del llac.

Llac de Central Park de nit.

Xip d'Intel

2009-05-20T01:00:00.000+02:00

Anunci d'Intel sobre el seu nou xip. ...el que fa la nanotecnologia... :D

Recepció biotecnològica

2009-05-19T00:01:00.002+02:00

Dissabte vam acomiadar el Josep Miquel, que se'n va a fer-se fotos amb el rei d'Espanya (sembla que comença a moure's en altes esferes, aquest noi...)

El nostre cervell tarragoní torna a la terra pàtria

Diumenge vam assistir a la recepció de BioCat, al pis 73 de la Westin Tower. Assistits per cambrers que oferien canapès i copes de vi, vam poder parlar amb representants de variades empreses catalanes dedicades a les ciències de la vida. Va ser una vetllada interessant, on els primers negocis i tantejos es podien enteveure. De fet, cada vegada que deixava la Maria sola, la trobava després intercanviant targetes o venent la seva recerca amb bactèries...

La senyera a Atlanta

Lluís i Josep-Lluís

Discurs d'en Carod en anglès i en català

Plor

2009-05-18T18:50:00.000+02:00

Fer una truita de patates és trist. Sobretot si s'hi posa ceba...

Costa Est 6/18: New York 2

2009-05-18T00:37:00.000+02:00

Després de fer gestions amb el banc perquè em tornéssin a deixar gastar (es veu que vaig treure massa diners de cop i es devien pensar que m'havien robat la targeta), vam anar a visitar la Grand Central Terminal. Es tracta d'una gran estació de trens que s'exté durant diversos blocs, de manera que els gratacels adjacents estan construïts sense fonaments. Després, una visita per fora a les Nacions Unides i dinar a Little Italy.

Grand Central i les Nacions Unides

Tot passejant per Chinatown (es veu que els guetos aquí són un reclam turístic) vam entrar en un temple budista i ens vam comprar la bona fortuna per un dòlar. Curiosament, tenim ambdós grans probabilitats d'èxit a la vida (qui va tirar la foto no sé si tindrà èxit, però que no es dediqui a la fotografia...)

Finalment, vam acabar el dia amb la Zona Zero (on contruiran un nou gratacels mantenint la planta de les torres bessones com a piscines commemoratives), Wall Street i l'Estàtua de la Llibertat de nit.

Lloc de les Ex-Torres Bessones

Money, money
(notar les reduïdes dimensions de la bandera ianqui)

Enèssima demostració que el meu pols és un desastre i que la nit fa més palesa la meva nul·la capacitat fotogràfica...
(Nota: se suposa que la taca blanquinosa és l'estàtua)

Annex
Quan vam tornar a l'hotel vam demanar canvi d'habitació perquè s'hi havien autoconvidat un grup d'hostes no desitjat...

Eurovision

2009-05-17T17:34:00.002+02:00

Aquest dissabte es va celebrar Eurovisió (la qual vaig seguir per internet com a bona tradició paterna). Espanya va assolir, com és habitual, una posició vergonyosa... Quasibé que els únics punts que va aconseguir fou del veí dels Pirineus (que sembla ser que, sigui la cançó que sigui, sempre dóna màxima puntuació).

Ui, ui... sorpresa, emoció... a qui donarà els 12 punts Andorra???
Heu vist la puntuació d'Spain ?

En fi, la màxima triomfadora de la nit fou Noruega:

La cançó del cap de setmana

2009-05-17T04:40:00.000+02:00

La marxa d'en Marc va provocar el retorn del costat fosc dels sopars (en forma de llegat de llaunes)...

variants:

Superpeluix

2009-05-16T17:15:00.013+02:00

És un ós? És una abella? No, és una barreja de les dues coses!

L'ós-abella de Georgia Tech

Ara, que tenint en compte el peluix que el Josep Miquel té penjat al seu lloc de treball...

Decoració del cubicle d'en JM

La Neurona, dopant-se d'electricitat

Emory i cotxe policia

2009-05-16T00:21:00.001+02:00

L'Emory és una altra de les universitats de la ciutat d'Atlanta. No sé ben bé per quin motiu (potser per raons històriques o per la tipologia dels graus), no rivialitza amb Georgia Tech (que s'encarrega de barallar-se amb Georgia State Univesity). Ahir es celebrava una nit àrab al seu campus però tot i els plans inicials no hi vam acabar anant (a la Maria li va sorgir una activitat esportiva i al Josep Miquel un encàrrec informàtic).

Un dels més famosos professors de l'universitat d'Emory és en Salman Rushdie, hindú britànic que va arremetre contra els musulmans a la seva obra "Els versos satànics". A resultes d'això es va guanyar un alt preu al seu cap (nota: cal llegir l'article enllaçat amb una certa ironia, eeeh).

Rushdie en una xerrada a Emory

Aquest matí, ens hem trobat davant el Centergy el primer prototip de cotxe policia de la marca Carbon Motors. Es veu que és un cotxe revolucionari adaptat per la tasca del manteniment de l'ordre, que en blocs especialitzats ja se n'havien fet ressò. Des del meu punt de vista ignorant, el vehicle semblava bastant futurista, amb les portes dels detinguts obrint-se en sentit contrari i llumetes de colors atraient l'atenció dels presents. Com ha apuntat la Maria, només hi ha una característica fonamental que els fabricants no han incorporat al cotxe policíac: un suport pels donuts...

Monedes de 1/4

2009-05-15T05:33:00.007+02:00

Heus ací l'estat actual de la meva col·lecció de quarters...

1999	Delaware	Pennsylvania	New Jersey	Georgia	Connecticut
2000	Massachusetts	Maryland	South Carolina	New Hampshire	Virginia
2001	New York	North Carolina	Rhode Island	Vermont	Kentucky
2002	Tennessee	Ohio	Louisiana	Indiana	Mississippi
2003	Illinois	Alabama	Maine	Missouri	Arkansas
2004	Michigan	Florida	Texas	Iowa	Wisconsin
2005	California	Minnesota	Oregon	Kansas	West Virginia
2006	Nevada	Nebraska	Colorado	North Dakota	South Dakota
2007	Montana	Washington	Idaho	Wyoming	Utah
2008	Oklahoma	New Mexico	Arizona	Alaska	Hawaii
2009	District of Columbia	Puerto Rico	Guam	American Samoa	U.S.Virgin Islands

PD: Si voleu saber el significat dels diferents estats, fa poc vilaweb publicava una notícia al respecte...

Costa Est 5/18: New York 1

2009-05-15T00:21:00.003+02:00

Dimarts al migdia vam agafar un bus (amb wifi i alimentació pels portàtils) que ens va dur en un trajecte d'unes 4 hores a la ciutat més famosa dels Estats Units: New York. Quasi que ens quedem tirats en una àrea de servei (quan aquí es diu 10 minuts de descans són realment 10 minuts...), però després d'un esprint i ostentosos gestos al conductor, vam reincorporar-nos al vehicle que ens duria a la ciutat de la gran poma...

Al vespre, un cop ja ens vam haver instalat a un hostal al costat de Central Park, vam agafar el metro cap al centre de Manhattan.

Claqué al metro de Nova York

Després de veure el Madison Square Garden (seu de l'equip de bàsquet local i de diversos concerts de renom) i les oficines del New York Times vam arribar a Times Square. Llums de neó inundaven els carrers, i marquesines indicant l'evolució de la borsa desfilaven per les façanes dels edificis.

Més tard vam arribar al Toys'r'us. Aquesta sorprenent botiga de la multinacional de la joguina disposava, dins les seves parets, d'un reguitzell d'atractius com ara una sínia amb vagonetes temàtiques, un dinosaure articulat o immenses construccions en lego. També tenia una secció dedicada a Star Wars :p

Sínia a dins la botiga i construccions de lego

Fent el friki amb un sable de llum (per sort no era l'únic)

Després de que un cavall de la policia muntada intentés menjar-se la bufanda de la Violeta, vam anar a sopar "delis", una mena d'entrepans que es veu que són famosos (o al menys això ens va vendre el cambrer del lloc).

En Clinton, anant a sopar al restaurant dels "delis"

Sopar i pèls (que no pèls a la sopa)

2009-05-14T04:04:00.004+02:00

Després de veure guanyar el Barça a València, hem anat al Rocky Mountain a acomiadar més persones conegudes que marxen en breu.

Per altra banda, avui la Maria ha anat a la perruqueria, després de no sé quants mesos d'evitar-la.

La Maria, abans de tallar-se els cabells

...i dius, són realment notícies a destacar? Doncs segurament no. Però mira, tampoc hi ha gaire cosa més a dir (i tenim el profe a Las Vegas...)

La princesa

2009-05-14T03:42:00.000+02:00

Dimensions

2009-05-13T15:55:00.000+02:00

Recepció d'un edifici a la zona financera de New York.
Aparentment, sembla que el dimensionat aquí els fa fallar: O bé se'ls en va anar la mà amb la làmpara o se'ls va encongir l'alçada del pis...

El banc es muda

2009-05-13T03:54:00.001+02:00

A la mínima que et despistes, tothom t'intenta clavar la clatellada i cobrar-te per conceptes inventats, que quan vas acordar les condicions no existien enlloc. Va ser el cas fa unes setmanes de la residència, on pretenien cobrar-nos 200 $ si no els repetíem el mes que marxaríem.

Avui ha estat el torn del Bank of America, que sembla que volia més ingressos i va decidir implantar un cobrament a cada client de 12 $ mensuals pel manteniment del compte. Com que ja ens queda poc de vagar per aquestes terres, hem decidit anar a finalitzar els notres negocis amb l'entitat bancària... ...i hem descobert que la nostra sucursal s'ha mudat de local, desplaçant-se uns metres més a l'est i abandonant l'entranyable barracó.

La sucursal en construcció, encara visible a google maps

La nova sucursal

Un lab pacífic

2009-05-12T00:32:00.001+02:00

Exemples de bona harmonia entre els membres del laboratori...

Costa Est 4/18: Washington 2

2009-05-12T00:27:00.004+02:00

Sota una pluja intensa vam llevar-nos el dilluns 6 d'abril i ens vam dirigir cap al cementiri d'Arlington, el que sempre apareix a les fotografies quan s'honora algun soldat o es va a plorar per la glòria d'algun militar. Quan vam arribar-hi ja no plovia, i vam poder veure tranquil·lament les tombes del president John Kennedy (amb la seva esposa Jacqueline) i del seu germà Robert. També la casa d'un tal Lee, que es va negar a combatre contra els sudistes en la guerra civil. El canvi de guàrdia del soldat desconegut tampoc va ser res de l'altre món (tot i que va ser l'únic moment que vam poder gaudir del sol).

Guàrdia de la tomba del soldat desconegut

Una altra cosa que vam veure va ser la típica cerimònia de les pelis i una "cursa" de cotxes tallagespa entre tombes .

Washington, tot i de no disposar dels gratacels que altres ciutats americanes posseeixen*, té dins la ciutat les seus de les poderoses agències governamentals. Dos exemples són el Pentàgon (on ens vam plantar després de dinar) i l'FBI (que vam veure a la nit).

Pentàgon Memorial. Després que ens enfiléssim tranquilament en un turonet i que ens clavéssin la conseqüent bronca, vam descobrir que només es podia anar pel camí senyalitzat i que de fotos només se'n poden fer al lloc recodatori de l'11-S.

Federal Bureau of Investigation, edifici J. Edgar Hoover.

* Recentment m'he assabentat que hi ha una llei segons la qual cap edifici pot ser més alt que el Capitoli, de manera que aquesta és la raó de la no existència de gratacels a la capital dels EEUU.

Després que una au fes punteria excremental al paraigües de la Violeta, vam tornar cap a l'acolorida zona de l'hotel a sopar a un restaurant etíop.

Moto GT

2009-05-11T02:55:00.000+02:00

Nou article de marxandatge de la universitat...

Ciclomotor by Georgia Tech

Primal i Berk

2009-05-11T02:50:00.003+02:00

Ahir a la nit vam sortir de marxa per celebrar l'última nit d'en Berk... ...sense el Berk, ja que se li havien acomulat els preparatius a fer abans de marxar, el dia següent. Així doncs, en Ghaith, la Maria i jo vam visitar per primera vegada el club Primal, a aproximadament 20 metres de distància de la residència. Sembla ser que en aquesta discoteca hi han aparegut personalitats com ara la Pamela Anderson:

La realitat, però, és que és un lloc de música matxacona només apta per Josep Miquels, on fins i tot el disc-jòquei ha d'estar en una sala que li recordi el seu últim habitatge...

No direu que no semblen parets de manicomi!

Per la seva banda, les ballarines han de giravoltar frenèticament enfilades en una anella que penja del sostre, per intentar que amb la força centrífuga el soroll ambiental disminueixi.

Total, que amb aquest panorama vam decidir canviar d'aires i vam acabar a una altra discoteca on les femelles es refregaven a les seves preses (com a tot arreu per aquesta contrada), però la música era una mica més acceptable.

Aquest matí el Berk ha abandonat territori nord-americà i s'ha dirigit cap a la seva natal Turquia, prèvies escales a Detroit i Amsterdam. Hem anat a l'aeroport amb un SUV llogat (SUV = una mena de jeep de ciutat). Al retornar-lo hem tingut un petit incident.

Roda del SUV

Sala d'espera de l'aeroport.
Cal notar els observadors del primer balcó...

El Berk s'en va... sniff...

La cançó del cap de setmana

2009-05-10T01:37:00.000+02:00

Aquest dissabte hem tornat a anar a l'outlet, l'aglomeració de botigues de moda on suposadament els productes són assequibles. Poc abans de marxar, vam descobrir la botiga més friki del complex, on tenien -entre d'altres coses- el següent conjunt inspirat en Los caballeros de la mesa cuadrada:

Catapulta amb tots els seus accessoris

Costa Est 3/18: Washington 1

2009-05-09T15:42:00.001+02:00

Diumenge 5 de bon matí vam agafar un vol amb Delta Airlines cap a la capital del país: Washington D.C. Després de barallar-nos amb les màquines d'autofacturació i pagar 30 $ per portar una maleta cadascú, vam embarcar.

Vam arribar al nostre hostal cap al migdia, situat en un acolorit barri multicultural on bars, restaurants i botigues de diferents països i ètnies compartien l'atenció dels vianants. Pel què fa l'allotjament en sí mateix, s'entrava per una porteta diminuta sense gairebé cap rètol informatiu. La nostra habitació no podriem dir que fos d'un luxe espaterrant, però va complir el fet.

A la tarda vam agafar el profund metro de la ciutat (al qual s'accedeix per interminables escales mecàniques) i ens vam dirigir cap al centre, on descansen alguns edificis i monuments emblemàtics.

La casa blanca, la residència del polític més poderós del món...

White House (al fons).
Tot sigui dit de pas, la Violeta va perdre la bufanda abans del partit dels Braves i es va comprar la groga i blanca que s'aprecia a l'imatge (que és l'única que va trobar després de diversos intents frustrats)

Esquirol curiós prop de la casa blanca

Banderes americanes i monument al primer president dels USA, Washington, al fons (l'obelisc)

Donant la volta a la Casa Blanca vam veure l'assentament de Concepción Picciotto, Concepción Martín abans de casar-se, una gallega que porta des de 1981 protestant contra armes nuclears i altres coses. Sembla ser que la policia no l'autoritza a dormir estirada, de manera que descansa en una cadira. La separació del seu marit italià li va costar la casa, la feina al consulat i la filla.

Aquests dies també se celebrava el "Blossom Festival" o alguna cosa així. Sembla ser que els arbres de la vora del riu, que en el seu temps van ser regalats pel govern de Japó, floreixen en aquesta època i els washingtonians en fan una festa al seu voltant.

Posta de sol al Cherry Blossom Festival

Ja era fosc quan vam arribar als peus del Capitoli dels Estats Units, seu del congrés...

BioCat

2009-05-08T17:36:00.001+02:00

BioCat, segons la seva mateixa pàgina web, és l’organització que promou, dinamitza i coordina la biotecnologia i la biomedicina a Catalunya. És impulsada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i integra empreses i entitats que treballen al sector. El seu objectiu: fer del sector biotecnològic i biomèdic motor econòmic i millorar la qualitat de vida de la població.

Resulta que aquesta organització celebra una convenció anual als Estats Units, i després de fer-se l'any passat a San Francisco, aquest any és el torn d'Atlanta.

Total, que la Maria i jo estem convidats a la reunió prèvia...

Posta de sol al Midtown

2009-05-08T01:42:00.000+02:00

Fotos des de la finestra del meu apartament (no són gran cosa, però mira, és el què hi ha...)